0 items
El meu compte

‘Slow Parenting’

 

Si sou del tipus de pares/mares que voleu que els vostres fills/es aprenguin xinès, juguin a futbol i toquin el violí, atureu-vos un moment! Potser és hora de canviar la vostra filosofia i començar a practicar una criança diferent. Creieu que podríeu adoptar una actitud més pausada davant la vida, no exercir tanta sobreprotecció sobre els infants, atendre les seves necessitats i desitjos reals i procurar passar més temps de qualitat amb ells? Sumeu-vos a l’slow parenting!

L'slow parenting (paternitat/maternitat lenta) és un estil de criança que promou l'educació basada en els ritmes naturals dels infants. Sorgeix com a resposta a les conseqüències negatives dels estils de criança basats en la rapidesa i la hiperactivitat, i s'emmarca en l'slow movement (moviment lent), que discuteix la tendència de les nostres societats a associar l'èxit amb la velocitat. Es tracta, doncs, d'una proposta educativa que valora la qualitat per sobre de la velocitat i procura que els infants aprenguin la importància d'aconseguir les seves pròpies metes, més enllà que siguin els primers en arribar-hi.

Predicar amb l’exemple

Si esteu pensant en la possibilitat d’apuntar-vos al carro de la criança lenta, el primer que cal que tingueu clar és que els pares i mares som el principal exemple per als/les nostres fills/es, i que l'educació funciona principalment per imitació, de manera que aquesta vida slow haurà de començar per vosaltres mateixos/es. No serveix de res que diguem als nostres infants que estiguin tranquils i calmats si nosaltres vivim de pressa.

Precisament això és el que li va passar al periodista i escriptor canadenc Carl Honoré, que és el gurú "anti-presses" i ambaixador del moviment slow al món. En prendre consciència que li estava llegint els contes ben de pressa al seu fill perquè s’adormís, Honoré es va adonar també que havia de fer un canvi, que s’havia de prendre la vida d'una altra manera. A partir d'aquí, van canviar les seves prioritats i va començar a vertebrar tota aquesta forma de vida basada en la creença que més de pressa no és sempre millor. Tot i que mai no va dir-ne slow parenting, Honoré va escriure sobre l'evident obsessió per l'acceleració que és característica de les societats occidentals. De la reflexió d’Honoré sobre la necessitat de desaccelerar el ritme actual de la societat va néixer aquest moviment recent que aposta perquè prevalgui el propi ritme de l'infant a l’hora de créixer i descobrir el món. També a l’hora d’adormir-se.

 

“L’slow parenting és una proposta educativa que valora la qualitat per sobre de la velocitat i procura que els infants aprenguin la importància d'aconseguir les seves pròpies metes, més enllà que siguin els primers en arribar-hi”

 

El millor regal: la presència i el temps

El pilar bàsic de l'slow parenting és que intentem estar presents en la vida dels/les nostres fills/es i que no substituïm la nostra absència per activitats o regals. I, si no disposem del temps que voldríem, fem almenys que el que tinguem sigui sempre temps de qualitat i que ens ajudi a reforçar el vincle amb ells/es.

Els infants són infants, no adults

El moviment aconsella que no pressionem els nostres fills, que no pretenguem que tinguin horaris d'adults aixecant-se a les set del matí i sense disposar ni d’un minut per descansar; hem de deixar-los espai per al joc lliure i per a no fer res, fins i tot per avorrir-se. Per què ens entestem a fer que aprenguin xinès o que toquin el violí? Observem si aquestes activitats els benefic

 

“El pilar bàsic de l'slow parenting és que intentem estar presents en la vida dels/les nostres fills/es i que no substituïm la nostra absència per activitats o regals”

 

Article publicat al número 56 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top