0 items
El meu compte

A casa del sabater... sabates de paper

 

La falcilla, la planxeta, les alenes, el tirapeu, l’esbravador, el bigalot... Són eines del sabater, un ofici tan antic com necessari, el producte del qual no sempre ha estat gaudit per tothom. Avui, però, una crua realitat ens hauria de fer caure la cara de vergonya.

 

Quan arribem a les necessitats bàsiques, ho tenim clar: hi ha oficis que perduraran per sempre. El forner, amb l'aliment tan bàsic que és el pa; el pagès, cultivant verdura i fruita... I aleshores n'hi ha una de les més elementals: vestir-se. I heus ací que també, d'entre la vestimenta, n'hi ha una de bàsica: les sabates. L'ofici del sabater és un dels més antics de la Humanitat, perquè els peus són cabdals per la funció bàsica de sostenir tot el cos.

 

Quasi des de sempre. Però no per a tothom

Des de l'antigor que se'n coneixen casos, de sabaters, i se'n guarden imatges esculpides o escrites. Es calcula que aquest ofici va nàixer fa uns 15.000 anys. Una de les representacions suposadament més antigues de les què disposem al respecte data de fa 4.000 anys. Es tracta d’un fresc egipci trobat a la tomba de Rejmire, a Tebes, que esbossa una espècie d’història de distints oficis.

Així doncs, sabem que les antigues i primeres civilitzacions ja tenien diversos calçats, sandàlies i sabates fetes prenent com a base escorces, plantes amb branca forta i altres elements directes del món vegetal. També el cuir n'ha format part durant centúries.

Durant el Paleolític, les dones eren les responsables de la confecció del calçat per a tota la família. Això fins que alguns clans més jerarquitzats no trigaren a establir la divisió dels treballs, de manera que un dels membres del grup quedà encarregat de l’elaboració de les sabates. Aquest, potser, és l’inici més incipient de l’ofici de sabater com a tal.

Amb el pas dels anys i dels segles, el sabater va anar adquirint noves eines per treballar el seu ofici amb més cura i passió. No només es tractava de crear calçat amb les seves mans, sinó també de reparar-lo. Eren els sabaters anomenats de vell, que, en temps de crisi, ressorgeixen encara avui.

A partir del segle XV, foren un dels primers gremis de Barcelona, i disposaven d’una important casa gremial, però, tot i així, el calçat pròpiament no es va ampliar ni democratitzar entre la major part de la població fins que no va arribar la Revolució Industrial. Fins aleshores, les sabates havien estat un desconegut per a moltes persones dels estaments més baixos de la societat. Fins i tot, molts vailets no tenien el seu primer calçat fins que no s'enrolaven a l'exèrcit. Un cas similar és el de les espardenyes, calçat català de les classes populars que no tenien prou diners per adquirir unes sabates del tot cobertes. I la cultura popular, que té frases per a tot, també té repertori per als sabaters, ofici d'avui i de sempre.

 

“Sabem que les antigues i primeres civilitzacions ja tenien diversos calçats, sandàlies i sabates fetes prenent com a base escorces, plantes amb branca forta i altres elements directes del món vegetal”

 

Els antics tallers

Tradicionalment, el taller del sabater solia estar ubicat en una habitació a la part interior de la casa, i comptava amb una banquilla (o taula) d’un metre i mig de llargària per vuitanta centímetres d’amplària, més o menys, i una cadira baixeta que facilitava els moviments del cos i els braços de l’artesà. Aquest mobiliari es completava amb una o dues màquines de cosir i amb prestatges que servien per col·locar-hi les sabates i els patrons. Cadascuna de les màquines de cosir s’empraven per diferents tasques: la màquina sabatera es distingia per tenir una espècie de braç que facilitava el cosit de les punteres i els contraforts de les sabates, mentre que l’altra màquina s’utilitzava per cosir-ne les costures i les parts superiors.

 

“El calçat pròpiament no es va ampliar ni democratitzar entre la major part de la població fins que no va arribar la Revolució Industrial”

 

Sabates a dojo i per a tots els gustos i necessitats

Amb els anys, el gremi de sabaters s'ha industrialitzat. Grans fàbriques i indústries creen calçats a dojo, de tota mena i varietats. Hi ha un tipus de sabates per a qualsevol situació o ocasió: botes, sabatilles d'estar per casa, esportives, sandàlies, xancles... I, dins d'aquestes grans categories, mil i una variants.

Avui dia, a més, l'avenç porta nous conceptes, com el de pronador o supinador (trepitjar amb l'interior del peu o amb l'exterior), les plantilles que s'adapten als peus i ajuden que no hi hagi problemes d'articulacions o musculars a les cames...

 

“Actualment, es fabriquen uns 22.000 milions de parells de sabates al món, quasi el 90% dels quals es produeixen a Àsia sota salaris ínfims i, fins i tot, posant en perill la salut dels treballadors”

 

Una crua realitat que cal conèixer (i un retorn necessari)

Actualment, es fabriquen uns 22.000 milions de parells de sabates al món, quasi el 90% dels quals es produeixen a Àsia sota salaris ínfims i, fins i tot, posant en perill la salut dels treballadors. Europa n’és el major importador, i es calcula que cada ciutadà es gasta una mitjana de 172 euros anuals en sabates. Davant aquesta crua realitat, que la majoria desconeix (volgudament o no), és urgent reivindicar una cadena de subministrament ètica, sostenible i transparent i fer pedagogia perquè els consumidors prenguin consciència de l'origen de les sabates que compren. Cal tornar (en això estem) a les sabates artesanes, i, si es vol, a les industrialitzades, també, però amb ètica i consciència.

Els pocs sabaters que queden de la vella escola, que fabriquen i reparen de manera artesanal –i que potser encara recorden com els esclops eren sabates a l'ordre del dia fins fa una setantena d'anys, a Catalunya– són els únics mestres d’aquest ofici que sembla que, darrerament, està despertant l’interès dels més joves. El calçat seguirà essent un dels elements essencials del dia a dia de tots nosaltres, alts o baixos, de disseny divers, però sabates, al cap i a la fi.

 

Article publicat al número 44 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Top