Què voleu que us diguem? La tardor ens sembla decadent. Bonica (poètica, fins i tot), però decadent. Cauen les fulles i cau tot: el dia i les mirades. La tardor és penombra, és recolliment, és silenci, és descans, és son, és... decadència. A la tardor és com si s’apagués la Terra, com si s’apagués la vida, però no per morir, sinó per renéixer amb força. És com una pausa gloriosa. D’aquí el leitmotiv d’aquesta edició: Gloriosa decadència.
I com hem volgut representar aquesta decadència gloriosa? Doncs amb una dona d’època, amb una dona amb la mirada i el cos decadents però no per això menys plens de vida. La Daniela Gheorghiu, de Piùbella Models, s’ha convertit en la nostra Maria Antonieta particular, i ha quedat preciosa, ben bé com una nina de porcellana. Maquillada amb destresa per Cornelia Gheorghiu i amb un vestit magnífic (i fet a mà!) per Núria Monfort, l’hem fotografiat en un lloc més decadent encara, un lloc que fa poc, molt poc, lluïa com pocs, i que, en canvi, ara, s’ha abandonat a la crueltat del pas del temps sense més.
Rere la càmera, un gran professional de la fotografia, Pablo Guillén, i el vídeo del making of és una tasca d’Albert Torres. Si voleu veure’l per saber com hem fet aquesta portada, entreu a www.destil.cat.