0 items
El meu compte

Anna Freud - Una dona extraordinària sota l’ombra del seu pare

Quan només tenia dinou mesos, la petita Anna Freud, filla del gran Sigmund Freud i Martha Bernays, va cridar mentre dormia: “Annafreud, maduixes, maduixes silvestres, pastissos, pudding…”. La nena, que durant el dia havia estat sotmesa a un dejuni estricte per culpa d’una indisposició, demanava en somnis tot allò que li havia estat negat durant la vigília. El seu pare l’escoltava i s’afanyava a prendre notes: “els somnis expressen els desitjos no realitzats”; aquesta va ser precisament la clau de la seva cèlebre teoria de la interpretació dels somnis. Anna quedaria ja per sempre lligada al desenvolupament de la psicoanàlisi i a la relació de dependència exclusiva amb el seu pare.

Nascuda a Viena el 3 de desembre de 1895, Anna fou la menor de sis germans, i l’única que va seguir el camí patern: es va convertir en la seva admiradora, deixeble, col·laboradora i defensora. Es va especialitzar en psicoanàlisi infantil, camp en el qual va ser una autèntica pionera, i al llarg de la seva vida va desenvolupar, a més, una important tasca social, com les guarderies que va fundar pels nens sense família a Londres durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Encara avui, al barri londinenc de Hampstead ¬–on els Freud es van exiliar fugint dels nazis–, existeix la clínica infantil que porta el seu nom. Malgrat tota la feina important i ingent que va dur a terme, la vida i l’obra d’aquesta dona extraordinària ha passat desapercebuda, precisament per ser filla de qui era. Els personatges que han quedat ocults per d’altres –sovint dones eclipsades per homes– acostumen a tenir coses molt interessants a dir… Va ser així com vaig començar a afinar l’oïda per trobar la veu d’Anna Freud, una veu pròpia i diferenciada de la del seu pare.

“Es va especialitzar en psicoanàlisi infantil, camp en el qual va ser una autèntica pionera” 

Anna, a qui de petita anomenaven familiarment “el petit dimoni negre”, va ser una nena viva de caràcter que a poc a poc va anar havent de domesticar. Les normes socials de l’època i les teories del seu pare la van anar modelant segons el tipus de feminitat i sexualitat “correcte i acceptable”. I d’aquí van venir totes les seves contradiccions: idolatrava el seu pare, però mai va deixar que cap altre home se li acostés; no va tenir fills propis, però sempre va treballar envoltada de nens; mai no es va casar, però va mantenir una relació d’amistat íntima amb una dona, l’americana Dorothy Burlingham, durant cinquanta anys; sempre va negar que la seva fos una relació amorosa i va impartir conferències arreu sobre com la psicoanàlisi podia revertir les tendències homosexuals…

“La vida i l’obra d’aquesta dona extraordinària ha passat desapercebuda, precisament per ser filla de qui era”

Disciplinada i abnegada per fora, contradictòria i turmentada per dins, una dona de carn i ossos, al cap i a la fi, i sens dubte una de les dones claus per entendre el segle XX. Va morir a Londres l’any 1982, a la mateixa casa on havia mort el seu pare, i que avui dia conté el Museu Freud.

 

Text: Elisabet Riera, autora de "Fresas silvestres para Miss Freud".

Article publicat al número 39 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/pictos-recordant.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Top