0 items
El meu compte

Bruno Pérez

L'home que necessita la natura

Ens trobem amb en Bruno Pérez Juncà dalt de la serra de Rodes (Alt Empordà), al Mas Ventós, una antiga masia enrunada però amb el seu entorn condicionat com a àrea recreativa, amb unes vistes d’escàndol sobre tot l’Empordà. És un dia tardorenc serè, amb un sol que escalfa sense cremar, i un vent, sorprenentment, inexistent. Es pot accedir allà pujant per diversos camins des dels pobles al peu de la muntanya (Palau-Saverdera i Pau). En Bruno ha vingut corrent, vestit d’esport. Té més de 50 anys i es manté en forma.

Som aquí perquè, «primer de tot, jo sóc molt “empordanícola”!». Sempre defensa la seva terra allà on va. Quan era jove, va rebre una proposta per treballar a Seattle (EUA), a Microsoft, i, al cap de pocs dies, ja s’enyorava. No va trigar a tornar. «Sóc de l’Empordà! Mai he volgut anar a treballar a Barcelones ni a Madrids. Des de molt petit vaig aprendre què és la qualitat de vida».

 

“Sobretot, faig esport per treure’m de sobre les cabòries”

 

Té una sola vida, i la vol viure amb qualitat: per això fa esport i intenta escapar-se a la natura empordanesa cada vespre. És conegut per tenir una feina dura que absorbeix moltes hores, com la de perit judicial informàtic forense. «Sobretot, faig esport per treure’m de sobre les cabòries».

Signa convenis de confidencialitat total amb els seus clients, i, és clar, ell carrega molta informació que no pot revelar. Amb la ciberseguretat, es veu TOT, de la gent. «El que hi ha dins d’un mòbil és el que la gent pensa, desitja, odia... He vist coses esgarrifoses i, quan creus que ja ho has vist tot, la següent foto és pitjor».

La feina pot ser molt tècnica –que ho és–, però la gestió emocional d’aquesta càrrega són figues d’un altre paner. «Quan puges aquí amb el cansament, al vespre, i veus la plana de l’Empordà... Uf! Això treu molta porqueria!». I, per últim, també puja aquí per agrair que ha passat un dia més. «Un dia cremat, un dia fet, i sempre dono les gràcies».

Tothom el coneix per la seva faceta com a perit judicial, conferenciant i formador en ciberseguretat. En Bruno, però, va començar sent informàtic autodidacta als anys 80, quan encara era un món a les beceroles. «Volia estudiar, però a casa érem senzills», i no va poder ser. Va fer Formació Professional com a administratiu. «Llavors, la meva família va fer un sacrifici i vam adquirir un Spectrum [un dels primers ordinadors domèstics]». Amb llibres i revistes, va aprendre a programar, llenguatges de programació... «En tecnologia ha de ser així, perquè tot el dia has d’estar aprenent».

Llavors li va tocar anar a la mili; i va seguir formant-se! «Vaig poder disposar de grans sistemes de l’època (S36, S38)». Rient, diu que li donaven molts permisos gràcies a fer d’informàtic a l’exèrcit. «Vaig tenir una mili molt bona perquè vaig fer-hi la formació universitària que no havia tingut». Acabat aquest temps, en Bruno ja sabia programar de ple dret. Amb altres socis, van crear l’empresa Euromatica, a Figueres, fent de programador; poc després, va descobrir que acoblar peces d’ordinador seria tendència i van crear l’empresa Power Chip, la primera de l’Estat en fer-ho! Va funcionar molt bé. «Vaig anar passant per totes les facetes: programador, muntatges d’ordinadors, disseny de xarxes (internet), administració de xarxes...». Per canvis personals, se li va oferir fer d’informàtic a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i va acceptar.

 

 

“Visc aquest bon moment i, sobretot, ajudo tothom qui puc. A mi, el que em mou a la vida és ajudar”

 

En aquest sentit, té una altra faceta no tan coneguda: crea mosaics amb espelmes litúrgiques. Esclata a riure davant la pregunta. «Sóc persona de fe, no d’Església». En un viatge a Israel, va aprofitar per anar a Petra, a Jordània. «Allà, vaig veure-hi un petit espectacle d’espelmes, i vaig al·lucinar». La llum de les espelmes se suma. Amb 200 espelmetes, «aquells paios van il·luminar un edifici de 60 metres! [...] Vaig tenir una visió de la basílica de Castelló d’Empúries tota il·luminada amb espelmes» i va posar fil a l’agulla per redactar el projecte. Aquell mateix any, el 2012, Ceres Roura anunciava que volien realitzar un espectacle amb espelmes, ell s’hi va presentar... i ho van fer! Amb 3.000 espelmes, van il·luminar la basílica. «Els de Ceres Roura em van explicar que cada vegada hi ha menys espelmes de litúrgia, i que les feien al taller ocupacional de l’ALTEM [entitat empordanesa per a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental]». Va tenir aleshores una idea per donar-los feina: fer imatges de colors amb les espelmes! Va fer una estelada de colors a Figueres i, des de llavors, no va parar de voltar per tot Catalunya amb les estelades d’espelmes. «Fins que se’ns en va anar l’olla i vam omplir el camp de futbol de Llívia amb més de 80.000 espelmes!». Van trencar un Rècord Guinness i tot! Ara, però, aquesta faceta la té una mica aparcada, perquè la seva feina li absorbeix molt de temps.

No va ser un canvi favorable; ho va passar molt malament. «Vaig estar 9 anys sent víctima d’assetjament laboral. Des del primer dia, hi havia una persona que no m’hi volia, i vaig patir anys molt durs». A nivell personal, se li va ajuntar amb un pare hemiplègic i una mare amb Alzheimer. «Tenia dos grans dependents al meu càrrec» i, per la pretesa estabilitat d’una feina a l’administració, va aguantar. Però «si vas a un lloc on no et volen, el millor és fotre el camp».

En aquells moments incerts, li va aparèixer el seu futur: «arran d’una sèrie de judicis que va tenir l’Ajuntament, els fiscals van veure que era un expert en tecnologia que m’explicava bé i em van comentar que es necessitaven perits judicials». Encara treballant a l’Ajuntament, va començar a formar-se en ciberseguretat. «Vaig fer formacions de perit judicial informàtic i se’m va obrir un món: podia alliberar el meu coneixement». Quan va tancar l’etapa a l’Ajuntament, s’hi va poder dedicar plenament. És un tema que agrada als mitjans i sovint el truquen per col·laborar; ell, obert a donar un cop de mà, s’hi avé sempre que pot. I, és clar, segueix formant-se: s’ha especialitzat en extracció en dispositius mòbils; forma cossos de seguretat de països d’arreu i l’equip de forenses de Telefónica España; ofereix conferències i xerrades sobre ciberseguretat...

Per a alguns, encara pot ser difícil saber a què es dedica, exactament, en Bruno. Per això, pocs anys enrere, va fer una conferència, juntament amb el metge anatòmic forense Narcís Bardalet, en què comparaven les seves dues feines. «Des que arribem a lloc, com ens preparem: guants, mascareta, ulleres, barret, bata». Bardalet analitzava l’orella del cos i, Pérez, el que “escolten” els mòbils; «un telèfon escolta wi-fis, Bluetooth, antenes... A partir d’aquí, es pot geolocalitzar on és i on ha estat el mòbil». Des d’aleshores, la gent el va començar a veure més. Ara, es troba en un moment d’èxit. «Visc aquest bon moment i, sobretot, ajudo tothom qui puc. A mi, el que em mou a la vida és ajudar». Fa dècades que té una vida social activa al seu poble i es mou en ambients de voluntariat.

 

 

“Valoro moltíssim l’amistat, igual que la confiança. Sóc molt reservat, suporto molta pressió per temes laborals, i [per decisió pròpia] no m’acosto ni deixo acostar la gent”

 

I qui és el Bruno que no coneix la gent? El veí, amic...? Ell mateix diu que «no em coneix gaire ningú perquè, de petit, em van fallar amics i sóc molt desconfiat de mostrar la meva opinió». La gent pot saber qui és, ell, però no saben com és. «Valoro moltíssim l’amistat, igual que la confiança. Sóc molt reservat, suporto molta pressió per temes laborals, i no m’acosto ni deixo acostar la gent». Per decisió pròpia, és desconegut i té un cercle íntim reduït.

Té xarxes socials, una fina ironia per a un expert en ciberseguretat. «Privacitat i tecnologia són totalment incompatibles [...]; a internet, tot és fals!». De fet, va tenir un ensurt fa alguns mesos, quan va rebre amenaces. «Vaig veure que tot allò personal que publico a xarxes pot posar en perill qui hi interactua». Per això, tot el que hi publica és professional.

Així és Bruno Pérez Juncà, el sisè expert en ciberseguretat més influent del món iberoamericà. De Figueres, català i empordanès de soca-rel. Un home senzill que, com més pes carrega sobre les espatlles, més necessita la natura “empordanícola”. Ell donarà les gràcies per haver passat un dia més. I nosaltres donem les gràcies per haver-lo entrevistat!

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/pictos-fora-context.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top