0 items
El meu compte

Cada mestre té el seu... mapa

 

De sempre que els mapes ens han ajudat a comprendre l’entorn pel qual ens movem. Però no oblidem que estan fets per persones i, per tant, hi ha tants mapes diferents com cartògrafs els han dissenyat al llarg de la Història.

 

Els mapes representen el total –o una part– de la superfície terrestre sobre paper. El fet que hagin anat variant al llarg dels segles mostra de manera efectiva com es creia que era el món en un temps concret. De la mateixa manera que els topònims reflecteixen les creences –Cova de la Bruixa, Pont del Diable,...–, això també movia la societat i, és clar, els cartògrafs.

 

Cadascú amb el seu mapa

Els mapes més curiosos són els antics. Els mapes europeus que es conserven marquen el Mediterrani com a centre, però, en quina direcció? N’hi ha que posen Àfrica a la part superior i Europa a la inferior! Qui ho dictamina, que aquest no és l’ordre correcte?

I com es representava el continent americà, si encara no havia estat “descobert”? No hi era! Això, és clar, passava amb els europeus del sud, perquè els víkings que arribaren a Amèrica abans que Colom ja havien tingut temps de fer el seu mapa de les terres de Vinland.

També hi ha mapes on Amèrica hi apareix representada en part, ja que es trobava en procés d’exploració des de l’est i encara no s’havia arribat a l’Oceà Pacífic; en d’altres, el cor d’Àfrica és encara un misteri.

 

“Els mapes europeus que es conserven marquen el Mediterrani com a centre, però, en quina direcció? N’hi ha que posen Àfrica a la part superior i Europa a la inferior!”

 

 

La creença, una altra frontera

La religió i les creences també han afectat la creació dels mapes. És, per exemple, el cas del regne del Preste Joan, molt popular a Europa durant l’Edat Mitjana. Les llegendes ubicaven aquest regne cristià, ple d’éssers i objectes de faula, que s’ubicava a Etiòpia o Índia (es deia que era al llunyà Orient), separat de l’Europa cristiana i envoltat per tribus i per musulmans. Umberto Eco reflectia molt bé, a Baudolino, com les històries i llegendes afecten els mapes i, és clar, les recerques i les expedicions.

No oblidem, tampoc, que la llegenda de la ciutat de El Dorado enmig de les selves colombianes també va fer que sovint aparegués la ciutat en els mapes dels conqueridors de l’època, que maldaven per arribar a la mítica ciutat d’or.

 

“La religió i les creences també han afectat la creació dels mapes”

 

Avui dia, encara amb diferències

Podríem pensar que avui dia ja no hi ha diferència entre mapes, i que tots ens regim pels mateixos estàndards. I ara! Si en determinats països condueixen per l’esquerra, també hi ha mapes amb variacions.

Els estudiants europeus veuen el mapamundi centrat, és clar, en Europa. Evident! Sabíeu que els estudiants americans estudien amb els mapes centrats en Amèrica; i els asiàtics, centrats en Àsia? Té molt sentit!

De fet, no hi ha una manera acurada al 100% de representar una esfera sobre una superfície plana. Per això, hi ha molts tipus de mapes. Estem acostumats a veure la projecció Mercator, que planteja el mapa com una superfície cilíndrica (aleshores, les terres a la vora dels pols semblen més grans del que són). Però n’hi ha moltes més, com la Peters, la de Winkel-Tripel, les projeccions còniques... Busqueu-ne i divertiu-vos, que n’hi ha per estona! I és que , mentre els mapes els dissenyem les persones, seguiran essent tots, entre ells, diferents. Tants caps, tants barrets!

 

“Els estudiants americans estudien amb els mapes centrats en Amèrica; i els asiàtics, centrats en Àsia”

 

Article publicat al número 47 de D'estil. 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Top