Casa de les Punxes

Un edifici emblemàtic: el projecte de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch

Casa de les Punxes és el nom popular de la Casa Terradas, una de les construccions emblemàtiques de la ciutat de Barcelona. La seva construcció es remunta al 1903, quan Bartomeu Terradas i Brutau va encarregar el projecte d’un immoble per a les seves tres germanes (Àngela, Josefa i Rosa) a Puig i Cadafalch.

Aquest arquitecte, deixeble de Domènech i Montaner, col·laborador de Gaudí i considerat l’últim representant del Modernisme català, crea, en l’edifici que ens ocupa, una de les seves obres més icòniques. Emplaçat en un solar irregular de forma triangular (la intersecció entre els carrers Rosselló i Bruc amb Diagonal), Puig i Cadafalch va construir un palauet urbà amb aires de castell medieval i coronat per sis torres cobertes per agulles en forma cònica, gràcies a les quals és conegut. Es tracta d’un immoble que engloba tres edificis en el seu interior (un per a cadascuna de les germanes Terradas Brutau), per la qual cosa és l’únic edifici modernista existent amb tres accessos principals i obert als quatre vents.

La Casa de les Punxes constitueix un exponent paradigmàtic del característic estil de Puig i Cadafalch, que combina la racionalitat i sobrietat heretades de les construccions medievals del nord d’Europa i el Noucentisme amb l’explosió –en aquest cas, controlada– de l’ornamentació d’inspiració naturalista i alhora simbolista pròpia del Modernisme. L’altre puntal de les seves creacions, que també trobem a la Casa de les Punxes, és l’experimentació amb els materials, des de la posada en valor de matèries i treballs tradicionals –pel què comptava amb la col·laboració dels principals artesans de la ciutat– fins a la innovació tècnica a nivell estructural a partir de les novetats sorgides de la Revolució Industrial.
 

La rehabilitació i posada en valor de la Casa de les Punxes

Els propietaris actuals de la Casa de les Punxes van adquirir l’immoble el 2010 amb la voluntat de dur-ne a terme una rehabilitació que li retornés la puresa original, tot eliminant les alteracions posteriors en l’arquitectura per tal de reivindicar i difondre tant l’edifici com el seu creador.

Les actuacions, que han durat menys d’un any, han afectat la planta baixa, el pis noble i l’últim pis del número 420 de l’avinguda Diagonal, així com el terrat conjunt de tot l’edifici. Ara, és la primera vegada que s’obre al públic en els 110 anys que fa que es va construir.

A la planta baixa, s’ha eliminat el sostre fals i les parets afegides en reformes posteriors per recuperar la zona diàfana que havia estat en origen. Actualment, aquest espai acull la recepció per a les visites, una botiga de records i objectes inspirats en elements modernistes i una vermuteria que ofereix plats i tapes tradicionals catalans.

És en aquesta planta on, aprofitant la caixa de l’ascensor de l’immoble, s’han construït unes escales i s’han instal·lat dos ascensors que comuniquen amb les plantes visitables. A la planta principal, s’ha creat un circuït dirigit per a les visites gràcies a la comunicació entre les diferents estances, de les quals s’han posat en valor els elements decoratius que resten in situ. El pis superior, també rehabilitat amb les mateixes premisses, està disponible per al lloguer per a esdeveniments. Per últim, el terrat, també alliberat d’elements innecessaris afegits amb posterioritat, és la zona on el visitant pot circular lliurement i entrar en les diferents punxes.

Una visita diferent: tradició i innovació

Les visites a la Casa de les Punxes tenen dues modalitats. En primer lloc, una visita guiada, d’uns quaranta minuts, durant la qual la guia situa el visitant en el context de l’època de la construcció de l’edifici, fent especial èmfasi en la Revolució Industrial i l’auge de la burgesia, principal promotora del Modernisme i habitant per excel·lència de l’Eixample organitzat amb el Pla Cerdà.

La segona part la visita, que correspon també a la segona modalitat, es realitza de manera lliure amb una audioguia, i es poden visitar la planta noble i el terrat. En el primer dels dos espais, el visitant s’endinsa en una experiència multisensorial conduït per les diferents estances mitjançant recursos gràfics i animacions, així com sons, música i locucions dramatitzades. S’explica, en primer lloc, la relació de Puig i Cadafalch amb la llegenda de Sant Jordi, així com la seva presència en l’art gòtic i el Modernisme a través d’imatges. A continuació, es relata la llegenda de manera immersiva, com si l’espectador en formés part, ja que se’l submergeix en la història de manera literal dins de cada sala.

Les últimes estances d’aquesta planta principal serveixen per posar en valor els seus elements decoratius, d’entre els quals destaquen els paviments, els sostres i una tribuna oberta al carrer. Alhora, hi trobem panells que mostren com la història de Sant Jordi ha estat present en altres territoris i com, tant la llegenda com la figura del cavaller, han variat al llarg del temps. Per últim, s’inclou una pantalla interactiva amb jocs per descobrir altres llegendes i visions dels dracs i els monstres en altres cultures, o els dracs amagats en els edificis modernistes de Barcelona, entre d’altres.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 
9. 
10. 
11. 
12. 
13. 
14. 

Tot seguit, s’accedeix al terrat, on es conserven els habitatges del servei i deu carboneres, i es comença un recorregut comentat per les diferents punxes. A dins de cadascuna es combina, per una banda, el discurs auditiu amb panells explicatius i vídeos complementaris sobre la família Terradas Brutau, Puig i Cadafalch com a arquitecte, historiador de l’art i polític o la urbanització de l’Eixample i el Pla Cerdà, entre d’altres; d’altra banda, hi ha una part més interactiva i sensorial, que se serveix de les noves tecnologies per fer experimentar el visitant amb l’espai i els materials usats en la construcció de l’edifici.

Foto: Paolo Sapio.
Article publicat al número 39 de D'estil.

Twittear