Casa museu Verdaguer: la casa poeta

Poc podia imaginar-se el menut poble de Folgueroles del segle XIX, en plena Plana de Vic, que acolliria el poeta més important i anomenat de la història de Catalunya. Jacint Verdaguer, nascut el 1845 i mort el 1902, esdevingué el més important poeta romàntic de la Renaixença catalana.

Mossèn Cinto ha estat traduït a nombroses llengües, amb clàssics que l’han immortalitzat, com L’Atlàntida o Canigó. El seu enterrament va ser un dels successos més sonats de la Barcelona de principis del segle vint, amb una multitudinària processó que l’acompanyà fins al cementiri de Montjuïc.

A Folgueroles (Osona), el poble natal del poeta, ens obre les seves portes la Casa Museu Verdaguer, un dels primers museus literaris de Catalunya i la casa familiar on va viure els primers anys de la seva vida. La inauguració del museu estava prevista per a mitjan mes de juliol de 1936, seguint la línia europea de creació de Cases Museu per als seus literats més destacats, com Shakespeare o Goethe. L’esclat de la Guerra Civil Espanyola va impedir-ne l’obertura, però. El 1967, en plena dictadura franquista i davant la iniciativa popular gestada pels Amics de Verdaguer, va obrir finalment les seves portes al públic.

La casa de Mossèn Cinto

El museu no només repassa la biografia del poeta. Tot ell és una peça per estudiar i per a ser visitada. La vida i obra de Verdaguer hi tenen un pes cabdal, però la casa en sí també és un profund retrat de com era la Catalunya rural del segle XIX. Manté encara l’esperit de l’habitatge rural on Mossèn Cinto hi passava les hores quan era un vailet. La cuina on la família mateix feia el pa, on s’atiava el foc per coure les viandes; els estables de la part inferior on hi vivien els animals; el dormitori amb coixins de palla i un caminador de fusta per a mainada d’allò més curiós.

Fent ruta amb Verdaguer

La Casa Museu Verdaguer és el centre de diverses rutes literàries basades en el lligam entre Verdaguer i el paisatge osonenc que el marcà de per vida. Algunes d’elles ressegueixen el poble de Folgueroles, on es poden llegir fragments de L’Arpa del poeta a l’Ermita de la Damunt, o l’emotiu poema A la mort de la meva mare, al mateix dormitori on ella havia expirat. Altres rutes literàries s’estenen per tota la Plana de Vic, arribant fins a punts com l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses –on el poeta oficià la primera missa– o la masia de Can Tona, on treballà de tutor dels seus hereus mentre estudiava al Seminari de Vic.

Un museu i tot un poble

No només la casa és d’interès pel visitant. Tot el poble de Folgueroles ha estat bolcat en la figura del seu més gran representant durant dècades. És, de fet, com un museu obert a l’aire lliure. La major part conserva encara un aire vuitcentista en els seus carrers i cases del casc antic. A més, hi ha repartits nombrosos homenatges a Mossèn Cinto pertot: plaques amb poemes seus, senyals que marquen punts d’interès d’una ruta literària o monuments, com el dedicat a L’Atlàntida, que governa l’entrada de la vila.

Article publicat al número 26 de D'estil.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 

Twittear