Celia Vela entre flors

Si repassem els anteriors protagonistes del "Fora de context", ens adonarem que, gairebé tots, han escollit com a punt de trobada un espai exterior. Miradors i talaies d’excepció, espais oberts o a l’aire lliure. Aquest cop, però, la nostra homenatjada, la dissenyadora de moda figuerenca Celia Vela, ens convida a recloure’ns en un espai interior. Ens ha citat al bell mig d’uns vivers de flors i plantes naturals, als Vivers Itxart, dins del terme de Garriguella, al peu de la carretera que porta de Figueres a Portbou. "Sempre que puc, hi faig una escapada. Especialment, quan necessito una mica de tranquil·litat. Agafar el cotxe, sortir de la feina, allunyar-me de l’estrès i venir a passejar entre plantes i flors em relaxa. A més, aquest sempre és un paisatge canviant: les flors de temporada, els colors de cada estació, les ponsèties per Nadal... I sempre marxo amb algun test o una planta!". M’explica que aquests vivers "són un espai gran, acurat, on es respira natura i es poden admirar les plantes ben arrenglerades, que són com explosions de colors. Fins i tot em trobo en sintonia amb la gent que hi treballa, que mima cada planta, cada flor, i que li procura una atenció i una cura que les carrega encara de més bellesa".

Però no és per casualitat, que la Celia hagi escollit aquest viver per ensenyar-nos. És un espai que va descobrir gràcies al seu sogre, que hi col·labora. “En una ocasió, em va convidar a visitar amb deteniment cada racó. Anava anomenant les plantes pel seu nom, les seves arrels, el manteniment que els cal, si són d’interior o d’exterior, quines cures necessiten... A més, aquí vaig trobar una complicitat especial amb una homònima, la Celia Itxart. I mira que som poquetes, les que portem aquest nom!", em diu.

La Celia Vela Torres és la petita de set germans (un noi i sis noies). De pare val·lisoletà i mare sevillana, va néixer a Figueres en plenes Fires i Festes de la Santa Creu de 1970. Casada amb Jordi Rotllan, president de l’Associació Comerç Figueres, té dos fills, l’Asier i la Mila.

Ella és molt femenina i va elegantment vestida a tothora. Li agrada portar sabates de taló de deu centímetres. Respira tranquil·litat, parla pausadament... La seva companyia relaxa, però la Celia és també un sac de nervis. És hiperactiva, gairebé no pot estar parada. Sempre està pensant, ideant, dissenyant..., encara que sigui mentalment.

La Celia Vela és molt femenina i va elegantment vestida a tothora. Li agrada portar sabates de taló de deu centímetres. Respira tranquil·litat, parla pausadament... La seva companyia relaxa, però és també un sac de nervis

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 

De les belles arts al disseny de moda ...I de Figueres a Tokio
A l’hora d’iniciar els seus estudis, la Celia es va decantar inicialment pel món de les belles arts. Va estudiar restauració de l’art, i, durant un temps, va combinar aquesta tasca amb el disseny industrial i escalat de moda a l’Acadèmia Feli, on va trobar definitivament el seu camí cap al disseny de moda i complements.

Els seus inicis professionals es remunten a l’any 1994, quan, un cop acabats els estudis, presenta la seva primera col·lecció d’hivern 94/95 al MerkaFAD de Barcelona, on assoleix el segon lloc al rànquing de vendes d’aquella edició. Al mes de setembre d’un parell d’anys més tard, participa a la desfilada col·lectiva de joves creadors de la Passarel·la Gaudí. Un any després, inicia la firma Celia Vela i, amb el seu marit, obre una botiga a Figueres, al carrer de la Muralla. Des de llavors, anualment idea col·leccions per a cada temporada, que són exhibides a espais tan diferents i prestigiosos com les passarel·les Gaudí i Cibeles; la Semana Internacional de la Moda de Madrid; la International Fashion Fair de Tokio; la fira Spain Fashion d’Osaka; la Bread & Butter de Barcelona; la passarel·la The Brandery, també a Barcelona; l’Atmosphère, a París, o la Pure London.

Tot plegat es tradueix en noves creacions i noves desfilades que s’han de renovar cada temporada, que s’han de crear, dissenyar, elaborar i posar a la venda al públic a espais com la botiga de Figueres o els establiments de Tokio (Celia Vela Showroom-Ginza East Building). La mateixa dissenyadora m’explica que "l’any 1999 representa el de la internacionalització de la marca, ja que és l’any en què vam contactar amb el grup Yamashita, amb qui, des del primer moment, vam tenir una gran sintonia. Després, l’any 2000, vaig fer uns dissenys d’ulleres per a la firma japonesa Matitat Inc. Aquestes relacions ens van portar a realitzar diversos viatges a aquell país que han culminat amb la inauguració d’un espai propi i permanent a Tòquio". A més, la Celia també va ser la dissenyadora escollida per realitzar els uniformes del personal del pavelló japonès de l’Expo de Saragossa de l’any 2008.
Dissenyadora de moda ...i molt més!

La Celia Vela és essencialment coneguda com a dissenyadora de moda, però el seu camp de treball és molt més ampli. El 1996 realitza la primera col·lecció de roba per a la llar; el 1999, presenta una col·lecció de bosses de mà; el 2003, inicia un ampli projecte centrat en el disseny de vestits de núvia i, fins i tot, dissenya i realitza una col·lecció infantil (de naixement, de bateig i de cerimònia) l’any 2004. Polifacètica i multi disciplinar, la Celia ha ideat també corbates i fulards –la seva única incursió en el món masculí–, barrets, joies, uniformes per a cuiners i restauradors, vestits per a pantalles de làmpades... Ha fet vestits per a nines i, fins i tot, amb motiu d’una desfilada de vestits de núvia, ha presentat, al Celler Espelt, una col·lecció de sis ampolles de vi vestides amb creacions úniques fetes amb els mateixos teixits i fornitures que la col·lecció de núvies, sense oblidar el disseny d’una etiqueta per a una sèrie limitada de 500 ampolles de vi destinades a una campanya en benefici de Càritas Figueres.

A la seva biografia hi podem incloure, a més, dues fites destacades: d’una banda, l’acord amb la firma de luxe Agua de Sevilla (2005) per a la realització en exclusiva d’una línia de festa i d’una altra de costura amb les etiquetes "Celia Vela para Agua de Sevilla", i, de l’altra, l’exposició que –també l’any 2005– li va dedicar el Museu de l’Empordà amb motiu del desè aniversari de la seva firma sota el nom "Celia Vela: 10 anys, 10 mirades de moda".

Comencem i acabem entre flors
Passejo amb la Celia Vela entre les taules del viver, plenes de flors de tots colors, malgrat que ja ens trobem en plena tardor. Em diu: "A casa tenim més tirada cap a la muntanya que cap al mar. Fem una mica al contrari de molta gent. Quant els de la Garrotxa baixen cap a mar, nosaltres marxem cap a la Garrotxa, on hi tenim una casa. Hi anem alguns dies a l’estiu i alguns caps de setmana. Allà, al nostre petit jardí, puc donar més sortida a les plantes". I continua: "sempre tinc alguna flor o planta al voltant, ni que sigui estampada als teixits!".

Així, tot parlant i passejant entre les flors, arribem fins al viver on creixen les ponsèties. "Llàstima que no estiguin encara ben florides –diu–, perquè és un espectacle veure aquest espai ple de flors vermelles, com si fos una catifa". Una catifa vermella és el que es mereix la nostra convidada, ja sigui per fer desfilar les seves creacions o per passejar-hi la seva gran humanitat. Gràcies, Celia!

Agraïments: Vivers Itxart, de Garriguella.

Text: Josep M. Ortega.

Article publicat al número 19 de D'estil.

Twittear