Ceres Roura: els cent anys d'història de la cereria

Ja fa més de mig any que el Museu-Arxiu Roura va obrir les seves portes, l’últim juny. Es troba situat a Figueres, dins la mateixa seu de l’empresa Ceras Roura, que avui és el primer fabricant i dissenyador d’espelmes de l’Estat espanyol. Aquest espai expositiu va ser inaugurat amb motiu del centenari de l’empresa de cereria, el 2012, i recull un segle d’història que ha vist passar tota una saga familiar de cinc generacions i d’indústria cerera terriblement avançada al seu temps.

"El museu repassa tota la història de l’empresa a través de cinc generacions de la família"

El museu en sí ocupa tota una estança de les instal·lacions, dissenyada especialment per a l’ocasió. Dos simpàtics manaies en presideixen l’entrada. A la sala s’hi pot trobar tota mena de productes i eines relacionades amb la creació d’espelmes i ciris. També inclou documents i manuscrits relacionats amb la família i l’empresa al llarg de l’últim segle. D’entre tots els objectes exposats, destaca la peça central, un torn de fusta de deu cares dels anys 50, que s’emprava per a la fabricació de ciris.
 

Un fons familiar immens per mostrar

De ben segur que són moltes les famílies a les quals els agradaria disposar d’un arxiu històric tan important i curiós com el que es mostra en aquest museu tan particular. La família Roura, encara que de vegades inconscientment, ha tingut la cura d’anar guardant vestigis de la seva pròpia història, que, en definitiva, és la història de la seva terra, la del seu ofici. Remoguts per una certa tristesa, sabedors de tenir caixes i caixes de material guardat per a ulls de ningú, van aprofitar el centenari de Ceras Roura per treure la pols a les carpetes i realitzar un magnífic treball de selecció, catalogació i exposició que ha quedat immortalitzat en aquest museu. El que s’hi pot veure avui, però, tan sols és una part del fons de què disposen.
 

Un recorregut històric personalíssim

L’espai expositiu del Museu-Arxiu Roura convida a fer una visita circular extremadament gràfica i entenedora, pedagògica, fins i tot. El seu contingut es troba ordenat cronològicament des dels inicis del segle XX, quan el frare caputxí Sebastià Roura (Olot, 1876-Figueres, 1918) fundà el negoci. D’aquell temps es conserven materials de laboratori, alguns dels primers blens d’espelma, motlles de fusta per fer els medallons i enganxar-hi els ciris, candeles funeràries... La peça més important d’aquest inici, però, és el manuscrit del registre de la marca, que data del 29 de gener de 1916. També hi ha la primera espelma marcada amb el nom de Roura, de 1915.

"Productes de cereria de tot el segle XX es reuneixen a l’exposició del museu"

A la mort de Sebastià Roura, l’empresa se la quedà el seu germà gran, Genís Roura, qui no va saber conduir-la i la traspassà al seu fill gran, Gabriel. L’escriptura notarial de donació també és al museu. Aleshores, l’empresa passà de dir-se Preparaciones Litúrgicas Ginés Roura e Hijo a anomenar-se simplement Preparaciones Litúrgicas Roura. D’aquella època és l’invent i comercialització de les pastilles de carbó, un dels primers productes Roura únics a Espanya. Les vitrines del museu també guarden notes manuscrites d’en Gabriel amb la fórmula de fabricació. Hi són presents, a més, les capses que contenien aquests productes, així com els motlles de les llànties Roura, amb patent de 1932, que servien per il·luminar els sagraris i es van exportar a molts països. Al seu costat, espelmes de cera pura, espelmes metàl·liques, encens litúrgic..., objectes d’entre els quals destaquen un seguit de catàlegs originals de principis dels anys 30 anunciant els productes Roura.

La Guerra Civil va ser un episodi mogut en l’empresa. Gabriel Roura, fundador de la CEDA a Figueres, i el seu germà Rafael són detinguts el 28 de juliol de 1936. Quan en Gabriel recupera la llibertat, decideix buscar refugi a l’Espanya nacional, al costat del seu fill Sebastià i el seu germà. Tots tres s’exilien al País Basc, concretament a Sant Sebastià, exili del qual se’n conserven algunes cartes manuscrites d’època. Però ni aquests temps de penúries són excusa per clausurar l’empresa. En Gabriel decideix reemprendre el negoci des del País Basc. Lloga un magatzem a Irún i contacta amb clients de la zona nacional. Després, acabada la guerra, tornen a Catalunya i construeixen la fàbrica a Figueres, que patirà un incendi provocat al juny de 1940.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 
9. 
10. 

Els problemes de subministrament de parafines durant la postguerra dificulten la producció de ciris i espelmes, però els Roura, com sempre havien fet, s’adapten a les circumstàncies i se centren en la comercialització de tota mena d’articles litúrgics, presents avui al museu: talles i imatges religioses, figuretes de pessebre, talladors d’hòsties, vestits de manaies (com els de l’entrada al museu) o exvots, entre d’altres.

Durant les dècades dels anys 50 i 60, el fill d’en Gabriel, Sebastià Roura, es fa càrrec de l’empresa. Amb el canvi de generació –i no exempts d’entrebancs–, el negoci s’amplia i comença a aplicar estratègies empresarials. Les noves disposicions referents al culte religiós del Concili Vaticà II porten a un relaxament dels costums i a una disminució del consum de cera en esglésies i processons. La cereria es veu obligada, de nou, a fer un altre tomb, i això dóna peu a que Productos Litúrgicos realitzi les primeres exportacions al Canadà, els Estats Units i Irlanda. El negoci creix més enllà de les fronteres i els Roura continuen patentant articles, com les làmpades del Santíssim, que s’adapten a usos no religiosos.

A les acaballes de la dècada dels 60, s’inicia la distribució de les espelmes japoneses Kameyama, i aquest és el seu punt de partida per introduir-se en el sector de la decoració, una branca que és avui molt important per a l’actual Ceras Roura, capitanejada per Xavier Roura, fill de Sebastià Roura. És a dir, que si bé en un principi la cereria produïda estava enfocada només a la litúrgia, mica en mica, a mesura que el negoci ha anat creixent, s’ha ampliat la seva producció fins a tenir una gran diversitat d’espelmes i ciris, amb varietat de mides, formes, colors i perfums... Són més de 1.500 productes diferents, dels quals se’n poden veure algunes mostres al museu.

El Museu-Arxiu Roura és obert a tothom, però les visites són concertades.

Article publicat al número 25 de D'estil.

Twittear