0 items
El meu compte

Cervell, per aquí no anem bé!

 

Aquest és el missatge que aprendreu a transmetre de forma eficaç amb El libro que tu cerebro no quiere leer.

 

Sota un títol enginyós i, alhora, desafiant, l’investigador i divulgador científic David del Rosario ens planteja el repte de reeducar el nostre cervell. D’entrada, sembla quelcom impossible d’assolir, però és una tasca necessària i factible. I tant que sí! El libro que tu cerebro no quiere leer és una invitació a tornar a observar el món, però amb una condició: fer-ho amb una mirada neta, tot deixant de banda allò que creiem saber; és a dir, declarant-nos ignorants, tal com diu del Rosario. Perquè només qui creu que no sap és qui mira detingudament, fixant-se fins i tot en el darrer detall.

 

“És una invitació a tornar a observar el món, però amb una condició: fer-ho amb una mirada neta, tot deixant de banda allò que creiem saber”

 

El cervell, el gran desconegut

El funcionament d’aquest òrgan tan important és un camp inexplorat per a la majoria de les persones. Heu pensat alguna vegada que les desenes d’interpretacions que genereu cada dia es basen en l’experiència viscuda, la base genètica i les expectatives de futur? O que allò que sentiu la majoria de vegades deriva de les vostres reflexions i no pas de la situació que esteu vivint en aquell moment?

David del Rosario, d’una forma divertida i amena, tot enllaçant anècdotes personals, experiments científics i referències a personatges coneguts, explica els mecanismes del cervell, perquè només amb aquest coneixement a la butxaca som capaços de reeducar-lo.

La ment interpreta que un pensament és útil quan nosaltres hi parem atenció. S’aferra als patrons mentals que va creant cada vegada que troba una semblança entre situacions, persones, coses... En definitiva, busca la coherència. Llavors, si li diem que una idea determinada no és útil, ens en proposarà d’altres.

El futur, que no és futur

A El libro que tu cerebro no quiere leer, David del Rosario proposa que comencem a referir-nos al futur com el “present pròxim”. Per què? Perquè el futur depèn, obligatòriament, d’aquest. De fet, una predicció cau en picat i, fins i tot, es converteix en informació de poca utilitat com més ens allunyem del present. I aquest “present pròxim” dura vint-i-quatre hores. Passat aquest temps, ja entrem en el terreny del futur, on les prediccions són perilloses.Assumir que el present és allò que ha de guiar els nostres passos us estalviarà molts maldecaps, com, per exemple, la continua i esgotadora comparació entre la realitat i la idea de com hauria de ser quelcom. De fet, la falta d’adaptació a les circumstàncies és una de les principals causes de patiment de la societat moderna. Viure en el “present pròxim” alleuja l’angoixa, redueix l’estrès i la tensió arterial i afavoreix un sistema de defenses més fort, entre altres beneficis. Us animeu a centrar-vos únicament en el “present pròxim”? Aquesta és una de les nombroses propostes que trobareu a El libro que tu cerebro no quiere leer.

 

“Assumir que el present és allò que ha de guiar els nostres passos us estalviarà molts maldecaps, com, per exemple, la continua i esgotadora comparació entre la realitat i la idea de com hauria de ser quelcom”

 


Fitxa tècnica

Títol: El libro que tu cerebro no quiere leer

Autora: David del Rosario

Editorial: Urano

Data de publicació: març de 2019.

Pàgines: 216

PVP: 16 euros


 

Article publicat al número 52 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top