0 items
El meu compte

Collir bolets de la millor manera (i sense acabar tocats del bolet!)

 

Amb la tardor, arriben els deliciosos bolets, que ens esperen a sota dels arbres, enmig de la fullaraca, amagats als prats... Anem a buscar-ne?

 

És temps de tardor, de bolets, i ens encisa! Bolets amb all i julivert, arròs amb ceps, vedella amb bolets, truita de xampinyons... Quina salivera!

Però, potser, el millor dels bolets és anar-los a buscar al bosc. I trobar-ne, és clar! És com tornar a jugar a fet i amagar: ens sentim, de nou, mainada buscant el tresor que el bosc ens amaga. Alhora, fer una passejada, bastó en mà, per enmig del bosc ple de fulles, colors i textures tardorenques ens fa connectar de nou amb la natura.

Per sobre de tot, però, no oblidem que, collint bolets, estem traient éssers vius del bosc. Ho hem de fer bé i de manera sostenible. Heus ací alguns consells: calceu-vos les botes!

 

“Per entre les escletxes d’un cistell de vímet, s’escolen les espores dels bolets que hem collit i anem “sembrant” al nostre pas”

 

Una cistella, cistella!

Els clàssics no fallen. Una cistella de vímet fa més patxoca, amb el seu toc vintage, és molt millor que el plàstic –per motius ecològics evidents– i, alhora, és encara més sostenible per un altre motiu: sabíeu que, per entre les escletxes d’un cistell de vímet, s’escolen les espores dels bolets que hem collit i anem “sembrant” al nostre pas? Quina imatge més romàntica! Amb el plàstic no es pot. Doncs ja la sabeu: sempre amb cistell!

Bolets coneguts

Més val rovelló conegut que farinera borda per conèixer! I mai millor dit. Només hem de collir els bolets que estiguem segurs que coneixem, si no volem passar un bon mal de panxa, o pitjor! Encara que només conegueu els rovellons i les llenegues, passeu via i no agafeu els bolets desconeguts. Fins i tot, si n’agafeu algun que creieu conèixer a mitges, porteu-lo a algun expert perquè us en doni l’opinió.

Bolets desconeguts

Sí, poden ser –o són– dolents, metzinosos i amb moltes males puces, però també mereixen viure. I que se’ls deixi tranquils! Tots els éssers vius del bosc tenen la seva funció, i nosaltres no som ningú per ficar-hi el nas. Si veiem un bolet verinós, per més tírria que li tinguem, no cal ni que el destrossem, ni que el fumem potes enlaire. Tothom ha de tenir el seu lloc! En aquest sentit, també cal dir que no hem de remoure el terra i la fullaraca amb cap eina, ja que això perjudica el sotabosc.

 

“Si veiem un bolet verinós, per més tírria que li tinguem, no cal ni que el destrossem, ni que el fumem potes enlaire”

 

Cal collir-los bé!

Cadascú hi diu la seva, en aquesta. Que si s’ha de fer palanca amb una navalla, que si s’ha de tallar, que si s’ha d’arrencar... Fet i fet, sembla que ara els experts es decanten per tallar-lo arran de terra. Així, evitem arrencar-lo de cop i, amb això, endur-nos els micelis (les “arrels”, per entendre’ns). El motiu és clar: l’any que ve es podrà reproduir de nou!

Sentit comú

I, amb aquest toc final, serem uns boletaires de primera: el sentit comú. Val a dir-ho, és molt important! No cal anar fent xivarri pel bosc i torbant la seva calma natural; tampoc cal arrencar branques, plantes o bolets; ni matar animalons, que poca culpa tenen de res. El que sí cal és vestir-se adequadament (ni talons ni pantalons curts!); no embrutar ni deixar deixalles al bosc, ni llençar-hi burilles de tabac; evitar entrar amb el cotxe o moto fins a dins mateix del bosc... Vaja, tot el que se suposa que els adults fets i drets ja coneixem.

 

“Els experts es decanten per tallar els bolets arran de terra”

 

Article publicat al número 51 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top