Convent de Sant Agustí Vell
De convent medieval a arxiu fotogràfic, museu i centre cívic.
L’antic convent de Sant Agustí, parcialment demolit per la construcció de la Ciutadella, és avui un espai de trobada obert a tothom que ofereix un ampli ventall de propostes socials i culturals en un marc arquitectònic excepcional.
Dels orígens al desmantellament del convent
La congregació d’agustins de Barcelona s’instal·là a l’indret que avui es coneix com a Sant Agustí Vell –al carrer d’en Tantarantana– després d’haver rodat per altres conjunts monàstics de la ciutat comtal. Fou cap al 1348 quan es començà la construcció, que esdevindria lenta i costosa, però en la qual hi participarien els millors artesans de l’època, donada la fama i la importància que adquiriria el convent en el seu entorn al llarg dels anys.
L’església era d’una sola nau, sense transsepte i amb onze capelles laterals situades entre els contraforts, pagades, en bona part, pels gremis de la ciutat, com la de Sant Miquel, dels forners (1368). Cal destacar, també, l’imponent retaule de l’altar major, finalitzat el 1486, realitzat per un dels pintors més brillants del moment, Jaume Huguet, que avui es conserva fragmentat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i al Museu Marès. El portal gòtic, emmarcat per pinacles i coronat per una gran rosassa, fou la darrera part realitzada de l’edifici, acabat el 1506. Aquest fou modificat al segle XVI, amb diverses obres menors i d’embelliment de l’interior, mentre que, al final de la centúria següent, se n’inicià la reconstrucció completa, de la qual només s’arribà a realitzar el presbiteri i dos trams de la nau.
“Cap al 1348 començà la construcció del convent, que esdevindria lenta i costosa, però en la qual hi participarien els millors artesans de l’època”
El primer dels dos claustres que tenia el convent, d’estil gòtic, fou realitzat entre el segle XV i els inicis del segle XVI, i distribuïa les dependències conventuals originals. Només se n’ha conservat la galeria occidental, juntament amb les capelles laterals de l’església, a les quals estava adossada. S’estructura en grups de dos arcs ogivals, sustentats per columnes quatrilobulades de pedra nummulítica de Girona, decorats amb un òcul de traceria calada.
Quant a la decoració escultòrica que ens ha arribat, de principis del segle XVI, en destaquen dues claus de volta amb els escuts de la família Borja (Roderic de Borja, bisbe de Barcelona entre 1473 i 1478, pagà part de la construcció del claustre) i les importes, on es troben escuts sostinguts per àngels i escenes de la vida de Sant Agustí i la Passió de Crist.
“L’imponent retaule de l’altar major, finalitzat el 1486 i realitzat per Jaume Huguet, un dels pintors més brillants del moment, avui es conserva fragmentat al MNAC i al Museu Marès”
La construcció del segon claustre, de dimensions més reduïdes i d’estil renaixentista, es realitzà posteriorment, entre 1575 i 1693.
El 1718, Felip V manà destruir una gran part del convent per tal de construir la Ciutadella. Els monjos, malgrat l’inici de les demolicions, hi romangueren de manera provisional fins l’any 1750, quan foren traslladats al nou emplaçament, situat entre els carrers Hospital i Sant Pau, malgrat les oposicions d’altres monestirs de la zona i la parròquia de Santa Maria del Pi.
La transformació de les restes del convent per a nous usos
Retornant a Sant Agustí Vell, el 1738, l’església fou convertida en fleca municipal, i el 1759 es va demolir el claustre renaixentista per tal d’instal·lar-hi una caserna militar i la Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques. Aquesta institució, oberta fins el 1803, formava enginyers i arquitectes, majoritàriament militars, i esdevingué un dels centres més destacats d’Europa en la divulgació de coneixements tecnològics i científics.
“El 1718, Felip V manà destruir una gran part del convent per tal de construir la Ciutadella”
Saltant ja al segle XX, el 1980 culminà l’ús militar del convent, esdevenint propietat municipal. Fou aleshores quan s’hi instal·là la biblioteca del MNAC.
Sant Agustí Vell, avui
Les reformes definitives del convent de Sant Agustí Vell es dugueren a terme durant la dècada dels noranta del segle XX. El 1993, es realitzà un estudi històrico-arquitectònic i diverses prospeccions arqueològiques per tal conèixer l’estructura i les diverses fases constructives de l’emplaçament, i l’any següent s’emprengué la consolidació i restauració del conjunt.
Actualment, l’espai que ocupava Sant Agutí Vell alberga diverses institucions. Allí s’hi ubica l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB), dedicat a la conservació i difusió dels fons fotogràfics històrics generats per l'Ajuntament de Barcelona i aquells d’interès per a la història de la ciutat i la història de la fotografia. A banda de facilitar la consulta dels seus fons al públic general i investigador, organitza exposicions temporals al voltant de les quals s’ofereixen diverses activitats, com ara itineraris, conferències o visites guiades per a diferents públics.
“El 1738, l’església fou convertida en fleca municipal, i el 1759 es va demolir el claustre renaixentista per tal d’instal·lar-hi una caserna militar i la Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques”
El Museu de la Xocolata, que mostra la història de la xocolata des dels seus orígens fins a l’arribada a Europa, així com les seves propietats medicinals i afrodisíaques i el seu valor nutritiu, és una altra meravella per visitar. Des d’aquest emplaçament també s’organitza un ampli ventall d'activitats per a tot tipus de públic. Hi destaquen, però, els tallers de pastisseria i de creació de figures de xocolata, bombons i delicadeses, així com les degustacions i els maridatges del producte amb diferents varietats de vins i caves.
En darrer lloc, el Centre Cívic Sant Agustí Vell proposa una oferta cultural més que potent amb un munt de tallers que giren eminentment entorn del cos, el moviment, la música i les creacions audiovisuals; conferències, i exposicions. Des d’aquí també es proporciona un suport molt explícit a la creació artística emergent, sobretot pel que fa a música i noves tecnologies.
“Actualment, l’espai que ocupava Sant Agutí Vell alberga l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, el Museu de la Xocolata i el Centre Cívic Sant Agustí Vell”
Un racó encantador del Centre Cívic que torna a connectar amb Sant Agustí Vell és El bar del Convent, situat justament a la part de l’església i el claustre conservats. De fet, aquest lloc és molt més que un bar, ja que s’ha constituït com un espai expositiu i un punt de trobada entre els veïns, els usuaris del Centre Cívic i la societat en general, i també proposa un extens programa d’activitats familiars, culturals i d'interès ciutadà.
Article publicat al número 33 de D'estil.
Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-racons.png" >