0 items
El meu compte

Descriure l’escriure. La grafologia o com som segons com escrivim.

 

La grafologia és l’estudi de l’escriptura com a reveladora de la personalitat dels individus. Fa alguns segles que es vol analitzar com som segons com escrivim i, en molts casos, s’ha de dir que s’encerta. En tractar-se, però, d’una pseudociència (és a dir, sense rigor empíric ni aprovació de part de la comunitat científica), no gaudeix de reconeixement.

D’altra banda, val a dir que no tots els textos són analitzables per estudiar la personalitat: no és el mateix escriure un text amb presses o molt a poc a poc i buscant lluïment.

Sigui com sigui, us apropem un recull d’aspectes bàsics que, segons la grafologia, ens delaten a l’hora d’escriure. Perquè la nostra personalitat real, per molt que ens l’amaguem, sempre hi és!

 

“La grafologia es considera una pseudociència; és a dir, sense rigor empíric ni aprovació de part de la comunitat científica, i, per tant, no gaudeix de reconeixement”

 

Amunt i/o avall

  • Si el text s’inclina més cap a la dreta = enfocament cap al futur, iniciativa, capacitat de canvi.
  • Si el text s’inclina més cap a l’esquerra = tendència a ancorar-se en el passat, dificultat d’adaptar-se a canvis; en ocasions, intransigència.
  • Si el text s’alça sol cap amunt = tendència a ser somiatruites, a envolar-se amb les il·lusions, a idealitzar.
  • Si el text té tendència a “caure avall” = arrels fortes, tocant de peus a terra, molt pragmàtics; de vegades, amb poques aspiracions.
  • Si hi ha qui puja i baixa, sense ordre ni concert = caos, necessitat de posar en ordre la vida, poca autoestima.
  • Si, en canvi, el text és recte, equilibrat i sense inclinacions = equilibri entre els pols oposats descrits abans.
     

D’impremta, lligada...

  • Lletra d’impremta = estil “artificial”, creat fa poc, més fàcil d’assimilar per al cervell. La persona que escriu així té tendència a la introversió, al pensament racional per sobre del sentimentalisme, i gaudeix d’un bon sentit estètic.
  • Lletra lligada (o “cursiva”) = persones que tenen més tendència a deixar-se endur pels sentiments; tenen la creativitat i el cervell més actius (escriure amb lletra lligada suposa més esforç cerebral).
  • Estil combinat = representa un equilibri entre els dos anteriors.
  • Traç molt fort = força, vitalitat, seguretat en un mateix. Ara bé, com més fort és el traç, més pot indicar angoixa i agressivitat.
  • Traç dèbil = passivitat, falta d’energia.
     

Les lletres clau

Hi ha diverses lletres considerades com a indicadors fonamentals de la personalitat de qui les escriu.

  • G = la sexualitat de l’individu; la seva necessitat o carestia si la panxa de la lletra és molt ampla i curvilínia; la seva agressivitat o repressió si és molt punxeguda...
  • M = la percepció que l’individu té de si mateix, del seu entorn immediat (família) i de la resta del món; en aquest ordre. Cada arcada de la lletra representa la importància que l’individu li atorga a aquesta dimensió del seu ésser.
     

 

“No tots els textos són analitzables per estudiar la personalitat: no és el mateix escriure un text amb presses o molt a poc a poc i buscant lluïment”

 

Article publicat al número 53 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top