Vet aquí un museu que reivindica el caganer i les arts populars en general. No us enganyarem: aquest és un dels museus més peculiars que hem visitat mai. De fet, es tracta d’una col·lecció particular ben peculiar; està formada per més de mil caganers (i caganeres!).

El teu somriure es va apagar un trist 6 de maig de 2020, en plena pandèmia de Covid-19. Feia tres anys que plantaves cara a un càncer ferotge que se t'ha endut per sempre.

Com totes les bones històries, aquesta comença en un dia plujós. Em trobo amb la Meritxell Neddermann a la Barcelona gòtica, just darrere de la catedral. A les 11 del matí, i ni una ànima. Només el tamborineig inconstant de la pluja, i un cel apagat, incert.

Jonathan Argüelles és músic, cantant, forma part de diversos projectes musicals alhora (Sau30, Los 80 Principales, Abba The New Experience...), és promotor musical d’artistes des de la discogràfica Satélite K, té experiència en mitjans de comunicació...

La terrissa té tanta història com la Humanitat. Des de la Prehistòria, els primers recipients van fer-se de ceràmica i, especialment, de terrissa. En regions com Catalunya i la Península Ibèrica, els sòls de les quals són rics en terra argilosa, la invenció, extensió i popularització de la terrissa n’és, gairebé, una conseqüència natural.

Un cop finalitzat aquest temple, hauria estat “una maqueta monumental de la Sagrada Família”. Així mateix ho ha va definir l’arquitecte català.