Aquí on el veieu, en Juan Carlos Casado és mestre de filologia castellana i francesa, tot i que va començar a estudiar ciències físiques. Entre d’altres coses, es dedica a la docència dins de l’àmbit de la informàtica aplicada, la imatge, la fotografia digital i l’astronomia, però mai s’ha desempallegat de la càmera, que l’ha acompanyat tant professionalment com per oci.

Ens trobem al Teatre Eixample de Barcelona. Entro per una sortida d’emergència i recorro les tripes d’aquest teatre petit i familiar que ara, en temps de pandèmia, acull tan sols 150 espectadors, a tot estirar.

Per a aquells que no volen esperar la marea perfecta o el vent ideal. Per a aquells que fugen de les platges massificades. Per a aquells que desitgen aprendre a fer surf, o practicar i practicar.

Xavier Zazo (Figueres, 18 de maig de 1976) i Clara Brull (Vic, 4 de febrer de 1974). Són dos joves dissenyadors, genis del patronatge, que es van trobar gairebé per casualitat a l’escola oficial d’arts aplicades Llotja de Barcelona per començar, sense saber-ho, una carrera junts i arribar a crear la seva pròpia marca (des d’aquest estiu, amb botiga inclosa).

Nascuda a Molins de Rei el 1982, la Míriam comparteix pis a Barcelona des de fa set anys amb en Blat, un gos consentit que adora, i li agrada definir-se com una consumidora de cultura que no sap estar quieta i que necessita escriure “coses pels puestos”.

Quedem a Vilopriu, a casa seva. Ens vol ensenyar l’hort. Li encanta treballar-hi, sempre que pot. Diu que té “mà verda” per a aquestes coses. Quan arribem, ens espera a la porta perquè localitzem la casa de seguida. Hi ha poca cobertura. Aparquem just al davant, ens saludem i entrem directament cap al jardí. És enorme, frondós, salvatge però cuidat. L’hort és al fons de tot. I, al fons del fons, paisatge natural, sense cap barrera arquitectònica que embruti la vista.