Una perruqueria que no és una perruqueria. Un perruquer que no utilitza productes químics, que rebutja l’escuma i que fuig de les modes, que busca pentinar despentinant i indaga en l’interior de les persones per treballar molt més que el seu exterior.

Marta Puig. Lyona. Va néixer a Esparraguera l’any 1979, encara que fa anys que viu a Barcelona. Diu que necessita molt la ciutat, però segurament la ciutat també la necessita a ella. Per talentosa, per entusiasta, per creativa, per inquieta i tastaolletes.

Quan penses en una persona estimada que ha mort, no pots evitar preguntar-te què pensaria si veiés com han anat les coses d’ençà que no hi és. Han passat catorze anys de la mort de la meva mare i, si d’una cosa estic convençuda, és que la faria molt feliç saber que a Figueres hi ha una escola que porta el seu nom.

Corbera d’Ebre és testimoni irrefutable dels efectes de la Guerra Civil espanyola. Quasi completament arrasat pels bombardejos, les ruïnes del Poble Vell, amb l’església de Sant Pere com a element més destacat, romanen inalterades per la voluntat dels habitants de mantenir viva la memòria del conflicte bèl·lic i conscienciar els visitants de la necessitat de promoure la pau.

Espaisucre és un restaurant diferent; diferent i únic. És, en realitat, l’únic restaurant de postres del món, i el tenim a casa nostra, a Barcelona.

Figuerenca de mena, amb arrels també empordaneses, Montse Aguer i Teixidor és un perfil realment agradable de redescobrir a curta distància. A D’estil hem tingut la sort de poder anar més enllà de la seva feina com a directora del Centre d’Estudis Dalinians per conèixer un xic més la seva persona i per parlar, sense complexes, del que sent i del que pensa una dona d’avui que resta totalment oberta al món i a la cultura, i que, per bé, és capaç de ser discreta, però crítica alhora, amb tot el que l’envolta.