El Museu Fundació Emili Vilà exposa les obres d’un dels cartellistes més importants del XX, un català de Llagostera que va tornar a la seva terra per passar-hi els darrers anys.

Ens trobem al carrer Major, un dels carrers principals de Lleida. Concretament, davant la portalada interior de La Paeria (a Lleida, en diuen així, de l’Ajuntament). No ens hem vist mai abans en persona, però jo jugo amb avantatge, perquè ella mateixa m’ha donat instruccions: “Porto mitja melena rossa, faig metre seixanta, sóc de constitució prima i tinc 56 anys”.

Pep Poblet ha canviat el saxo per la bicicleta per a nosaltres, però ara ho fa tot sovint; de fet, ens confessa que, en aquests moments, va molt més a curses que a concerts. I és que tant la música com el ciclisme han estat les seves dues grans passions, ambdues plenament vinculades a la seva família, perquè el seu pare i el seu oncle eren músics, i un cosí del seu pare és el ciclista català més gran de la història, el mític Miquel Poblet.

Encarnació de l’ànima, bon averany o presagi perillós, símbol de l’amor, imatge del foc, al·legoria de la bellesa i la fragilitat, transformació, canvi... A Orient i Occident, abans i sempre: la papallona, l’insecte més bell del món, reuneix 10.000 visitants anuals al cor del Pallars Sobirà.

Intenta oblidar tot el que saps sobre vi. Intenta desaprendre les 60 denominacions d’origen de vi que hi ha a Espanya, les normes de servei i tot el que va dir aquell sommelier en un curs de tast a què et van convidar. 

Joan Mateu Bagaría (Salt, 1976) ha viscut sempre voltat de pintures, teles i pinzells. Als 20 anys va decidir dedicar-s’hi professionalment i, des d’aleshores, ha guanyat el primer premi del 10è Premi Ricard Camí o dos premis Arte Laguna Venecia, entre d’altres.