“A Catalunya, hi ha més de mig milió de persones amb alguna discapacitat reconeguda. Som molts!” Isaac Padrós (Barcelona, 1979) és estudiant a la Universitat de Girona. Aquesta podria ser la història d’un vailet qualsevol, però Padrós és molt més que això. Té 40 anys i en fa cinc i mig que va quedar cec per un accident. La seva força de voluntat i esperit de superació s’han encomanat a tot el seu entorn. El setembre de 2019, va ser el primer invident del món a fer la volta a Menorca en caiac individual. És president de l’Associació Multicapacitats de Girona i té molts més projectes al tinter.

El Nadal és l’època per excel·lència dels grans àpats. Ens reunim amb la família i els amics per celebrar, tots plegats, aquestes dates tan assenyalades, i no cal dir que posem un especial èmfasi en guarnir la taula amb les elaboracions més selectes. Per això, els vins que acompanyin aquests plats han d’estar a l’altura. Us proposem uns maridatges amb vins del celler Pere Guardiola, de Capmany. Bon profit i Bones festes!

“De vegades, les persones ens expliquem per comparació, i jo ja sento que sense la Cristina em podré explicar una mica menys”, ens diu l’actor Martí Peraferrer, company d’ofici de Cristina Cervià. Aquest text, sincer i profund, ens acosta a l’actriu gironina que tants troben a faltar des de fa quasi un any.

Heu volgut aturar el temps, alguna vegada? O fer que passi més ràpid o més a poc a poc? D’una cosa n’estem segurs: des que l’ésser humà li va posar nom, sempre l’ha volgut mesurar. Els rellotges existeixen des de l’antigor, però els mecanismes rellotgers més elaborats, precisos i coneguts van aparèixer al segle XVII. Visitem l’Espai del Rellotge, dins de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, un espai museístic on el temps passa... volant!

Quedem a Girona, a l’escola Girona en Dansa, un dels espais on la Marta Ribera va passar moltes hores quan era adolescent. Ens vol mostrar els seus orígens, perquè, com ella mateixa diu: “Mai els amagaré; sempre estaré agraïda a la Mercedes Ribera i la Sandra Armengol, les meves mestres, i a el Ricard Reguant, per ajudar-me i ensenyar-me”.

Aquest és el “Recordant...” que mai hauríem volgut publicar. Ha marxat massa aviat Martín Rodríguez, el carismàtic i estimadíssim bateria de Sangtraït, el “pastisser indomable”. El 3 de gener moria a causa d’un infart.