Divinum: menjars divins que diverteixen

El restaurant Divinum és d’aquells que sorprèn gratament. I molt. La seva ubicació arrecerada, perduda entre els carrers empedrats del Barri Vell de Girona, no ajuda a descobrir-lo. I el seu ambient senyorial, seriós, com d’etiqueta, pot despistar el comensal. El mobiliari clàssic, fosc –a joc amb el parquet–, i les làmpades que ploren llàgrimes de cristall sota un sostre de volta antic contrasten amb una selecció de plats que, si bé tenen una base clàssica, són frescos, moderns i actuals, amb aportacions japoneses. El Divinum va obrir les seves portes l’any 2012. Als fogons i a sala hi ha un equip amb llarga trajectòria capitanejat per en Joan Morillo i la Laura Tejero. Fer-hi un àpat és tota una experiència per als sentits, un autèntic divertiment, des de la primera fins a la darrera cullerada.
 

“La cuina del Divinum té una base clàssica, però els plats que elaboren són frescos, moderns i actuals, amb aportacions japoneses”

Un laboratori de colors, sabors i textures

Carta, menú degustació i menú de migdia, amb tres degustacions, un segon plat a escollir i unes postres. Impossible avorrir-se. Són tres fórmules diferents amb propostes espectaculars, tant en la forma com en el fons. Els plats de disseny amb serigrafia et recorden on ets: al Divinum. Sobre les estovalles blanques, un seguit de presentacions acorades i acolorides. Explosions de tons, textures i sabors perfectament muntades damunt del plat. Les carns i els peixos es desfan a la boca en un exercici tremendament plaent fins per al més desganat. Res no embafa. Els sabors són finíssims o potents tan sols quan toca; no més. Tot s’ofereix en la mida justa, sense escassetats ni excessos inútils. Tampoc són amics de les extravagàncies absurdes. Al Divinum s’hi va a gaudir amb temps, a degustar sense presses en un espai ampli i ben servit que arrossega a llargues sobretaules. I és que el servei clàssic francès, molt atent i servicial (però gens intrusiu), forma part de la filosofia del local.

“El servei clàssic francès, molt atent i servicial (però gens intrusiu), forma part de la filosofia del local”

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 
9. 
10. 
11. 
12. 
13. 
14. 
15. 

Terrina de foie caramel·litzat amb vainilla i poma; llamàntol amb cremós de mascarpone, alfàbrega i tomàquet; tataky de tonyina amb el seu suc, tomàquet i dolç de gingebre; steak tàrtar amb gintònic cítric; vieires amb ventresca de porc i patates al morter; filet de vedella de Girona amb foie i Oporto; arròs cremós de llobregant... Plats d’aquí amb tocs forans tractats sense pors i elaborats a base de productes frescos i de temporada. Combinacions amb mil i un sabors que no es mesclen, que casen bé, que estan més que estudiades a cuina. Als plats del Divinum res és perquè sí.

“El carro de formatges és espectacular, la passió de la casa”

Una història amb final feliç

Bons pans i en plural: de diferents tipus, cruixents per fora i esponjosos per dins. Una carta de vins que està a l’alçada de les circumstàncies i unes postres dignes del millor colofó. Elaboracions artesanals fetes amb la mateixa cura que els plats anteriors per deixar un gust de boca excepcional. El carro de formatges és espectacular, la passió de la casa, i es nota. Duu una excel·lent selecció de peces elaborades artesanalment que provenen de formatgeries del nostre país i d’arreu d’Europa. Sens dubte, un bon final per a una història que –segur– es voldrà repetir.

Article publicat al número 29 de D'estil.

Twittear