El Castell de Mataplana: el castell del Comte Arnau

El comte Arnau, fill d'Hug VIII i Sibil.la de Pallars, va viure al segle XIV. Era el senyor de Mataplana, i els seus dominis s’estenien per bona part del Ripollès. Ell i el seu extens llinatge, a més de permetre’ns entendre la nostra història medieval més propera, han generat desenes de llegendes, les quals han convertit Arnau de Pallars en el mite català per excel·lència.

Alguns el presenten com un heroi noble i just. D’altres, el dibuixen com un home cruel i despietat que mantenia relacions amb una abadessa del monestir de Sant Joan i que no portava a terme els pagaments promesos. Conten que, a causa d’aquests pecats, va ser condemnat a cavalcar eternament per les muntanyes de la serra Cavellera sobre un cavall negre que desprèn flames per la boca i els ulls, sempre estant acompanyat d’un seguici de gossos diabòlics que sembren el terror a cada passa.

Aquest cavall és al Museu del Comte Arnau de Gombrèn, a tocar de la plaça Major del poble, el punt geogràfic on comença la llegenda. Pujant cap a la sala expositiva, te’l trobes de ple a les escales, immens i voluminós. A l’espai museístic, s’hi exposen tot un seguit de peces i troballes arqueològiques sortides de les excavacions fetes al Castell de Mataplana, el Castell del Comte Arnau, aquell en què el noble s’apareixia a la seva esposa. Pere Arquillué el va encarnar a la sèrie de TV3 Arnau, els dies secrets. La cuirassa que duia per a l’ocasió també és al museu.

Un museu a l’aire lliure que transporta al passat

Els amants de la llegenda del comte Arnau no es poden perdre aquesta meravella. Els bojos per la història medieval, tampoc. El Castell de Mataplana és una espectacular construcció romànica dels segles XII i XIII alçada sobre les restes d’una torre de guaita del segle XI, a 1.140 metres d’altitud i a pocs quilometres de Gombrèn, direcció a Castellar de N’Hug. Avui, “només” en queden les ruïnes restaurades, però el paisatge que l’envolta, encara verge, com en temps passats, permet recrear la història i imaginar-se com era aquesta noble mansió fortificada, símbol del poder senyorial de l’època.

Els treballs d’excavació van començar l’any 1986 a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald Maideu, i sota la direcció del catedràtic Manel Riu, qui ha estat el major estudiós del castell i la nissaga familiar. Arqueòlegs, arquitectes i paletes treballaren de valent al jaciment, emocionats. Pensaven que el castell estava situat a uns 200 metres de distància, on s’aixecà, al segle XVI, el Casal de Mataplana tot aprofitant restes del castell. Però, gairebé per sorpresa, van descobrir que, el que aparentava ser un turó de la vall de l’Espluga, era, en realitat, el Castell de Mataplana colgat sota més de cinc metres de terra. A hores d’ara, és l’únic exemple ben conegut d’aquest model de castell propi del segon romànic.
 

Un antic lloc de disbauxa

El Castell de Mataplana no és una fortalesa defensiva amb aspecte bèl·lic. Era, de fet, un lloc més cortesà que guerrer, un palau on un munt de dames amables distreien la concurrència. Durant l’exhumació del monument, s’hi han trobat daus, peces d’escacs, monedes i altres objectes que permeten deduir que al Castell del Comte Arnau s’hi duia una vida alegra. Devia ser una mena de temple de trobadors dedicats a l’Amor Cortès.

Des de 1320, els Mataplana ja no residien a la fortalesa. Tenien un millor palau a la Pobla de Lillet, població fundada per Ramon d'Urtx el 1297. La decadència del castell vingué quan, el 23 de gener de 1376, Pere III Galceran de Pinós vengué Mataplana a l'abat de Sant Joan de les Abadesses.
 

Un espai on es pot tocar la llegenda

El complex del Castell de Mataplana, de planta rectangular i uns 550 m2 de superfície, estava format per una gran torre rectangular, a la qual s'adossaren dues construccions més on hi havia les dependències del castell, amb un pati allargat al centre que encara es conserva. També s’aprecien les parets de la planta baixa, la muralla i l’escala que accedia a la planta noble des del pati. Si us hi apropeu, a sota, hi veureu una petita estructura que podria ser la d’un antic armari encastat. Quan el comte Arnau pregunta a la seva esposa per què no casa les filles, aquesta li respon que no té diners per al dot, i el comte li diu: “Al capdavall de l’escala, trobareu l’arjant”. Aquella és l’escala!

A quatre passes del castell, es conserva perfectament l’església de Sant Joan de Mata en representació de l’altre gran poder del moment. Restaurada l’any 1969, té una sola nau rectangular amb absis semicircular i campanar d’espadanya. Allà, cada primer diumenge de febrer s’hi celebra un aplec commemoratiu.

De la mateixa manera, a finals del segle XIII, a extramurs, coincidint amb la part meridional del castell, es formà un barri que es creu que perdurà fins a la segona meitat del segle XIV. Degué constar d’unes deu cases rectangulars d’una sola planta, amb patis sense edificar i hortes. Tot i que no ha estat estudiat encara a fons, se sap que la casa número 5 era la del ferrer.

Tant el Museu del Comte Arnau de Gombrèn com el Castell de Mataplana es poden visitar cada darrer diumenge de mes de la mà del Centre d’Educació Ambiental Alt Ter. www.alt-ter.org

Article publicat al número 24 de D'estil.

1. 
2. 
3. 
4. 

Twittear