El Cau del Papibou: A la recerca de la pau de les pedres
Peratallada és un poble medieval; de fet, és un dels nuclis més importants de Catalunya pel que fa a arquitectura medieval, amb carrers estrets i tortuosos, cases de pedra massissa, un fossar, església i fins i tot un castell fortificat. Es troba justament en el punt de contacte de la zona de turons de les Gavarres i les terres de la plana baixempordanesa, a la part esquerra de la riera Grossa, la mateixa que acull, des de fa anys, desenes i desenes de capgrossos, que els de la zona anomenaven papibous. D’aquí, precisament, el nom d’El cau del papibou, un dels 40 hotels amb encant que formen part de l’associació Petits Grans Hotels de Catalunya.
Encetem, doncs, aquesta ruta d’hotels independents de petites dimensions en una casa pairal del segle XVIII ubicada al bell mig d’aquesta vila declarada conjunt historicoartístic. Els seus propietaris (l’Entic, la Penny i l’Eric fill) la van restaurar amb gran cura i minuciositat, respectant al màxim la seva estructura i aspecte original, per acollir aquells que cerquen la pau de les pedres i que volen gaudir del poble i de la plana empordanesa amb delit, terra intemporal de pintors i literats.
Vuit habitacions dobles –totes diferents– reben l’hoste amb caliu i avidesa perquè se senti com a casa però sense ser a casa. A dins, confortabilitat i acolliment, pedra assentada i història pels racons; a fora, més història, els camps conreats de Peratallada i, a primer terme, una terrassa enjardinada farcida de fulles i flors que desemboca en un esplèndid jardí central, el qual, en temps de l’avior, devia ser el cor de l’habitatge.
Cuina juganera en un menjador medieval
El cau del papibou, a més de ser un petit-gran hotel amb encant, disposa també d’un restaurant, i és un restaurant especial, perquè compta amb taules interiors i amb una acollidora terrassa exterior perfecta per gaudir de les nits temperades. Però la perla del restaurant és una antiga cuina medieval reconvertida en menjador a la qual s’accedeix des del pati de la casa, tota una delícia pels amants dels racons especials.
Allà, en un entorn recollit i tenyit d’una tímida llum que embriaga, es poden tastar desenes de combinacions juganeres que són més grans que una tapa però més petites que una ració perquè el comensal es pugui delir amb més de dos o tres tastets en un mateix àpat. És una cuina moderna, divertida i de qualitat servida en un entorn antic i reposat que transmet pau i tranquil·litat per tots cantons.
Article publicat al número 13 de D'estil.
Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-mapa.png" >