El Celler de Can Roca: triangle perfecte

No calen presentacions. És El Celler de Can Roca, el restaurant Michelin gironí encapçalat pels germans Roca pel qual han passat els paladars més sibarites i exigents des dels seus inicis el 1986. Ara, però, des de fa poc més d’un any, la seva excel·lència és encara més excel·lent (si cap), i és que El Celler ha reformat el seu espai en busca de la comoditat del client i dels que hi treballen dia a dia per oferir un dels productes gastronòmics millors del país. Una masia urbana del segle XVII anomenada La Torre, que és l’antic punt destinat a celebracions, és ara El Celler, vertebrat per un menjador de planta triangular que resta perforat per una caixa de vidre (també triangular) que aporta llum i transparència a l’interior. Rere els cristalls, un petit jardí que creix cap al cel a mode de claustre d’església permet al comensal contemplar el pas de les estacions amb certa nostàlgia.

Abans de seure a taula (blanca i immaculada), haurà hagut de passar, però, per una rampa dissenyada voluntàriament amb forma estreta i fosca que l’haurà conduït cap al jardí de benvinguda, un espai completament contrari al seu cordó umbilical: obert i clar per totes bandes. La porta d’entrada, amagada en una façana recoberta de fusta, potser l’haurà desconcertat, però un cop travessada la llinda, el desconcert s’esvaeix com si no hagués existit mai, i la blancor més pura i subtil s’obre al seu davant; tot un món sorprenent que cadascú ha d’anar descobrint sol, de mica en mica.

Un dels punts més sorprenents el nou Celler –i el que més canvis ha sofert respecte l’antic– és, com no podia ser d’altra manera, la bodega, l’assignatura pendent d’en Josep Roca, que ha pres una forma originalíssima. Per fora són cinc grans caixes de fusta que esperen ser obertes pacientment; per dins, cinc capelles que alberguen cinc varietats de vins diferents (cadascun regnant la seva pròpia capella), i que es presenten al visitant d’una forma multisensorial, a través del tacte d’un element identificatiu, del so d’una música escollida, de la contemplació d’imatges de la zona de procedència i de paraules que l’evoquen des de l’interior. Aquesta és la millor manera que ha trobat el germà mitjà dels Roca per poder explicar a viva veu, d’una forma íntima i propera, com sent ell el vi i com el viu. Després, a l’altra banda de les capelles, 50.000 ampolles (encara a mig col·locar) i més de 1000 referències vinícoles ens permeten fer-nos una idea de la gran riquesa d’aquest món.

...I sortint del celler te n’adones. A l’esquerra, un petit espai reservat per a uns deu o quinze comensals, no més, i, a la dreta, el tercer jardí, una petita porció de terra farcida d’herbes aromàtiques que, quan és l’època, s’omple de fruites, hortalisses i verdures del temps per tenir una referència del que creix a la terra, per poder veure, tocar i olorar el fruit del moment.

Falta encara passar per la cuina, amagada dins el cor de l’antiga torre, vestida d’inoxidable i amb detalls tècnics únics: armaris fets a mida amb control en mínims d’humitat i temperatura, armaris climatitzats per a la conservació de la xocolata, congeladors exempts de cristal·litzacions... A diferència de l’anterior, que mesurava 40 m2 –i que els va abocar a treballar amb un ordre i una disciplina forçada–, aquest nou espai culinari (paradís dels altres dos germans: Joan i Jordi) és una immensa extensió feta a mida pel prestigiós dissenyador Joaquim Casademont que té diferents seccions perfectament delimitades. D’entre tot, però, ens quedem amb el forn de brasa i amb un magnífic espai de consulta on reposen les millors obres de la cuina catalana i del món.

Al final del trajecte, una confortable sala amb vistes al jardí exterior espera el comensal per fer l’última copa de licor i el cigarret. Ah!, i no ens podem oblidar de la barra de recepció, que, tot i que passa gairebé desapercebuda, sense fer soroll, ve a ser una imitació de la barra de l’antic Can Roca (el bar dels pares), un punt clau de l’univers Roca, allà on es troben els tres germans, gairebé per casualitat, per continuar creant meravelles culinàries com les que ens han ensenyat fins ara.

1. 
2. 
3. 
4. 

Aquest és el nou Celler, un espai gastronòmic excel·lent que guarda l’antiga essència com un tresor, però que és, alhora, més meticulós i millorat tècnicament. Tres cuiners, tres jardins i tres vèrtex d’un triangle (idea original de les dissenyadores Sandra Tarruella i Isabel López) que es complementen entre ells a la perfecció. Després de més de vint anys d’haver comprat La Torre, finalment, ha aparegut El Celler de Can Roca que els tres germans havien somniat quan poc podien imaginar-se que arribarien a tocar el cel.

El Celler de Can Roca ofereix tres menús diferents: el clàssics, el degustació i el festival. Fer un àpat a aquest paradís gastronòmic costa una mitjana de 100 euros per cap.

Article publicat al número 3 de D'estil.

Twittear