0 items
El meu compte

El dilema de l’aigua

 

Sabeu quina és més saludable per al vostre cos? Vet aquí els pros i contres de les dues variants d’aquest producte essencial.

 

L’aigua d’aixeta

Al nostre país, l’origen d’aquest bé natural és molt divers, perquè s’aprofiten els rius, algunes aigües subterrànies i, des de fa uns anys, també, l’aigua de mar. Per aquest motiu, és necessari sotmetre aquest líquid a un procés de desinfecció mitjançant clor i altres compostos.

Tot i que els beneficis de desinfectar l’aigua són superiors als riscos que comporta, algunes investigacions han demostrat que els compostos que forma el clor amb la matèria orgànica d’aquest líquid augmenten el risc de patir defectes congènits en nadons o alguns tipus de càncer.

L’aigua corrent també conté multitud de químics, com ara nitrats, fluorurs, metalls pesants o plaguicides, que entren en contacte amb el medi aquàtic a través d’aigües residuals i de l’activitat agrícola i ramadera. Ara bé, els nivells de totes aquestes substàncies estan regulats per llei i, de fet, qualsevol persona pot consultar el registre de les proves que se li realitzen a l’aigua.

El més preocupant, però, són els contaminants emergents (fàrmacs, hormones, drogues i altres químics) que s’han detectat en aquest líquid al llarg dels darrers anys. Ara per ara, s’està estudiant com eliminar-los.

La part bona d’aquesta opció és que beure aigua de l’aixeta és fins a 150 vegades més barat que fer-ho d’ampolla, a banda que aquesta mesura és extremadament més respectuosa amb el medi ambient, i no només pel que fa a les ampolles de plàstic, que no són biodegradables, sinó també per la despesa energètica que comporta la fabricació del seu envàs i el seu transport.

 

“L’aigua corrent també conté multitud de químics, com ara nitrats, fluorurs, metalls pesants o plaguicides, que entren en contacte amb el medi aquàtic a través d’aigües residuals i de l’activitat agrícola i ramadera”

 

L’aigua d’ampolla

Un dels motius d’optar per l’aigua embotellada és l’absència de clor, ja que s’obté sempre de les mateixes fonts i no requereix tractaments químics. No podem oblidar, però, que la majoria s’envasa en ampolles de plàstic, i que, amb el pas del temps i a temperatura ambient, aquest material allibera substàncies químiques –anomenades disruptors endocrins– que alteren el funcionament del cos. Això sí: cap d’ells és el polèmic bisfenol A, perquè les ampolles es fabriquen a partir de tereftalat de polietilè (PET).

L’altre perill de les ampolles de plàstic és la filtració d’antimoni, que s’accelera amb la calor. Aquest element químic, en quantitats petites, no és perjudicial, però, a llarg termini, la seva acumulació a l’organisme pot portar greus conseqüències, ja que està classificat com un possible cancerigen.

Malgrat aquestes dades, cal dir que l’aigua embotellada és una alternativa recomanable per a determinats col·lectius, com, per exemple, els nadons i les persones amb problemes renals, que necessiten beure aigua de mineralització dèbil, o els hipertensos, que han de consumir-la amb poc sodi.

 

“L’altre perill de les ampolles de plàstic és la filtració d’antimoni, que s’accelera amb la calor. Aquest element químic, en quantitats petites, no és perjudicial, però, a llarg termini, la seva acumulació a l’organisme pot portar greus conseqüències, ja que està classificat com un possible cancerigen”

 

 

 

Prohibit: aigua crua

 

Consumir aigua de deus o pous no tractats (el que es coneix com a aigua crua) sí suposa un risc per a la salut, perquè no està analitzada ni tractada i, per tant, ningú pot assegurar que sigui potable i no comporti riscos per a la salut de consumidor. Per molt pura i cristal·lina que sembli, pot estar carregada de substàncies tòxiques, com ara microorganismes patògens, metalls pesats o plaguicides.

 

Els electrodomèstics sí que se’n ressenten

A casa nostra, l'aigua que obtenim en obrir l'aixeta és segura i de qualitat. El que varia és la seva composició, i, tot i que no hi ha evidències que l'aigua dura sigui perjudicial per a la salut de les persones sanes, conèixer si vivim en una zona d'aigua dura o tova és important per al bon funcionament d'alguns electrodomèstics, com les rentadores i els rentavaixelles, perquè els minerals que contenen reaccionen amb els compostos dels productes de neteja i generen problemes d’acumulació de calç. En aquest sentit, instal·lar un descalcificador a casa pot ser una bona opció per evitar aquest handicap.

 

 

 

Article publicat al número 56 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top