El museu del record
“Exili: Allunyament, voluntari o forçós, del territori d'un estat, especialment per motius polítics”. Aquesta és la definició d’exili que ens ofereix el Diccionari de la Llengua Catalana, i aquest és l’eix vertebrador del primer museu d’Europa dedicat a la seva memòria: el Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME), un espai d’història, de record i de reflexió crítica que està situat, justament, al mateix pas fronterer per on van fugir la major part dels exiliats de la Guerra Civil Espanyola.
El que abans era un teatre i una zona de pas entre el centre de la Jonquera i la vora del riu que travessa el municipi, és ara un museu totalment arrelat a la història local i comarcal dissenyat per l’arquitecte barceloní Rafael de Cáceres en col·laboració amb l’arquitecte de Perpinyà Philippe Pous, i sustentat per un projecte de fons redactat pels historiadors Enric Pujol i Jaume Santaló. A fora, unes immenses portes rovellades simulant un búnquer de guerra impacten fortament el vianant; a dins, grans espais que s’obren, parets blanques i línies rectes acullen una exposició permanent sobre l’exili republicà de 1939 i un seguit d’exposicions temporals que doten aquest jove espai museístic inaugurat a finals del 2007 d’un gran caràcter dinàmic.
La privilegiada localització geogràfica de la Jonquera, situada enmig de les planes de l’Empordà i el Rosselló, ha convertit aquesta població en testimoni de primer ordre, no tan sols de l’èxode republicà, sinó també d’altres molts exilis que s’han anat succeint al llarg dels anys, i que sovint esdevenen els protagonistes de les exposicions temporals que es van programant des de l’entitat, que, d’altra banda, està inclosa en la Xarxa dels Espais de Memòria de Catalunya.
Dins del Museu Memorial de l’Exili, en un tremend exercici de desafiament del pas del temps, l’horror de la guerra i les seves conseqüències sobre la població civil i sobre la pròpia terra arriben a l’ànima del visitant a través de colpidores imatges, plafons explicatius, documents originals de gran valor històric i sorprenents audiovisuals, tota una escenografia planificada al mil·límetre per Ignasi Cristià. Però l’intent del MUME de recuperar la memòria de totes les persones que s’han vist obligades a abandonar el seu país a causa de la guerra no s’acaba aquí, perquè també compta amb un departament de recerca històrica i amb un servei pedagògic que estan exercint una funció social importantíssima. De la mateixa manera, jornades, conferències, projeccions de pel·lícules, concerts i presentacions de llibres completen una atapeïda agenda d’activitats pensades especialment per rememorar tot un seguit de vivències personals, col·lectives i polítiques que poden molt ben servir de testimoni i de font d’aprenentatge per a generacions futures. Potser, en aquesta ocasió, el patiment de molts servirà per cultivar la felicitat d’altres.
Article publicat al número 4 de D'estil.
Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >