El Priorat del Roure
Mirador privilegiat de la història
De la presència d'un temple religiós en aquest punt se'n té constància a partir del segle XI, però també s'han descobert altres poblaments molt anteriors en els territoris de l'entorn. Se sap que cap al segle XIII el convent estava custodiat per l'ordre dels agustins. Anys més tard, va entrar en decadència, en part a causa d'una epidèmia de pesta que va reduir la comunitat de frares. Amb el temps, l'església romànica original va ser modificada i es va aixecar una nova edificació d'estil gòtic. D'aquella etapa se'n conservava la talla d'una verge que, al segle XVIII, va ser traslladada a la parròquia de Molins i que, posteriorment, va protagonitzar diverses cuites veïnals. Malauradament, la imatge va ser destruïda als inicis de la Guerra Civil Espanyola. D'ella se'n conserven fotografies en el fons de l'Arxiu Mas. El Roure va estar vinculat durant molts anys al castell de Montmarí.
“Encara repartits pertot de la geografia catalana (i peninsular, i a les Balears), existeix tot un entramat de racons, les neveres de l'antigor, de tota la vida, que van caure en desús a mitjan segle XX per motius obvis: l'arribada de les neveres elèctriques”
Aquest singular espai empordanès va tenir un destacat protagonisme durant l'anomenada Guerra Gran (1793-1795) entre el regne espanyol i la república francesa. El clima bèl·lic que es vivia a la contrada va servir d'excusa als habitants de Llers per treure aquesta imatge de la verge del seu emplaçament i amagar-la en el seu poble. La rivalitat entre llersencs i molinencs era gran d'ençà que van deixar de ser un únic municipi una dècada abans.
El 1794, el Roure va ser l'escenari d'una violenta batalla entre els exèrcits dels dos països. L'historiador Ferran del Campo i Jordà relata els fets a la monografia Història del Priorat de Santa Maria del Roure (2010): "A la primavera de 1794, els republicans francesos passaren a l'ofensiva després de la desfeta de l'exèrcit espanyol al Voló, i entraren a l'Empordà. El front es va quedar establert de tal manera que el punt principal de les línies franceses es trobava al Mont-Roig (on és el castell) i el de les línies espanyoles a la muntanya del Roure, front per front. El cim del Roure es va fortificar convertint-se en una caserna. L'intercanvi de trets de canó provocà la destrucció del priorat i de l'església gòtica, així com danys a l'església nova".
“Aquest singular espai empordanès va tenir un destacat protagonisme durant l'anomenada Guerra Gran (1793-1795) entre el regne espanyol i la república francesa”
Ocupació de l'Empordà
A la Història de l'Alt Empordà, Pere Gifre i Ribas relata que aquesta contraofensiva "portarà l'exèrcit republicà a ocupar totalment les terres empordaneses, amb fets d'armes com la presa de Sant Llorenç de la Muga i la destrucció de la foneria reial (agost de 1794), batalla del Roure (20 de novembre de 1974) i la rendició del castell de Sant Ferran (27 de novembre de 1794). D'aquesta manera, tot i la resistència d'alguns punts forts, com Roses, que suportarà un llarg setge fins als 2 de gener de 1795, l'Empordà cau en mans franceses".
L'historiador Pere Gifre recorda que en aquell llunyà segle XVIII "la campanya propagandística serà un fenomen de primer ordre. Del costat republicà francès s'aprofitarà l'entrada en terres empordaneses per donar a conèixer les principals fites revolucionàries, com la declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà o la Constitució Republicana".
Sobre la famosa batalla del Roure, la mortaldat entre els dos bàndols va ser molt alta, fins al punt que dos dels màxims caps militars d'ambdós bàndols hi van deixar la vida. El 17 de novembre de 1794 va morir, a tocar el castell de Mont-roig, el mariscal francès Dugommier i, el 20 de novembre, va perdre la vida Luís Fermín de Carvajal Vargs i Brun, Conde de la Unión i capità general de Catalunya. A l'accés actual del Priorat del Roure hi ha una creu amb una làpida que recorda aquest fet.
“El conjunt d'edificacions del Roure van viure diferents etapes amb més o menys poblament fins que el Priorat, que havia estat adquirit el 1870 per Rafel Jordà i Pont, va quedar abandonat”
Posteriorment, el conjunt d'edificacions del Roure van viure diferents etapes amb més o menys poblament fins que el Priorat, que havia estat adquirit el 1870 per Rafel Jordà i Pont, va quedar abandonat. L'Ajuntament de Pont de Molins va comprar en propietat aquest recinte als anys vuitanta.
Amb l'ajut econòmic de la Diputació de Girona i la voluntat municipal de recuperar-lo en la mesura del possible, l'antic Priorat de Santa Maria del Roure ha estat objecte de diverses campanyes de rehabilitació que encara continuen i que l'han convertit en un punt de visita obligada. Per arribar-hi, només cal resseguir el camí de la part alta de Molins. Un cop allà, podrem admirar la magnitud que tenia aquest emblemàtic espai que, durant molts anys, havia estat un santuari molt venerat pels empordanesos. L'ascens a la seva torre principal ens permetrà admirar el paisatge empordanès amb tota la seva amplitud. De manera sorprenent, des d'aquest mirador privilegiat, ens adonarem de la seva importància estratègica. Des d'ell s'albiren la gran majoria de fortaleses i fortificacions de l'Empordà i el veí Rosselló: El castell de la Trinitat, Sant Salvador de Verdera, Quermançó, Requesens, Bellaguarda, Cabrera, Mont-Roig, Sant Llorenç de la Muga, Llers, Sant Ferran, Montgrí, Montgó i molts altres punts que podem anar descobrint a mesura que identifiquem pobles, campanars i el seu entorn.
“Des d'ell s'albiren la gran majoria de fortaleses i fortificacions de l'Empordà i el veí Rosselló”
Text: Santi Coll, periodista
Article publicat al número 56 de D'estil.