El Reixac: encís rural al cor del Ripollès
Gaudint de les vistes de la verda vall des d’un dels seus finestrals o sentint l’escalfor de la llar de foc a ple hivern, no diries mai que seus on fa molts anys s’hi ubicava la menjadora dels porcs, o que, a terra, sota d’un vidre, hi havia el femer, o que una d’aquelles parets separava els diferents tipus de grans... Però sí: El Reixac va ser una casa de pagès, originària del segle XIV, amb galliner, colomar, cabana i casa dels mossos. Avui, en una ubicació privilegiada, a Sant Joan de les Abadesses, cinc allotjaments restaurats conserven el nom i l’esperit del que havien estat ahir.
Un emplaçament amarat d’història
“Un dia vaig proposar-me fer de Sant Joan una destinació turística”, reconeix en Ferran Miquel, i això és exactament el que ha aconseguit, juntament amb la Carme Bo. Responsable d’una aventura pionera a la zona, aquesta parella de santjoanins va ser capaç de convertir una antiga masia en una autèntica casa de turisme rural a la comarca del Ripollès, ideal per descansar i fer senderisme i turisme cultural, que ja ha estat reconeguda en les principals revistes d’interiorisme i decoració del país.
El Reixac és una masia que ja figurava en el capbreu del 1397 i en altres documents de l’arxiu del monestir de Sant Joan de les Abadesses amb el nom de Querós de Ferriola. El 1854 va ser restaurada per qui llavors n’era el propietari, Joan Planas, però no fou fins al 1996, quatre anys després que fos adquirida per la Carme i en Ferran, que va obrir les seves portes al turisme rural.
“Responsable d’una aventura pionera a la zona, aquesta parella de santjoanins va ser capaç de convertir una antiga masia en una autèntica casa de turisme rural a la comarca del Ripollès, ideal per descansar i fer senderisme i turisme cultural, que ja ha estat reconeguda en les principals revistes d'interiorisme i decoració del país”
Llavors, a la història que ja posseïa s’hi sumà la personalitat que li atorgaren els nous amos, amb una restauració fruit més de la imaginació que de l’ostentació. El resultat fou una casa tan acollidora com acolorida, amb una ambientació singular, amb aires provençals, que li atorga aquell encant que caracteritza els indrets únics i que li ha valgut el reconeixement de diverses revistes d’interiorisme de referència.
I si a la seva decoració acurada, a base de mobles restaurats, rams de flors seques i reproduccions de sanefes centenàries complementades amb pintures murals actuals, hi sumem un tracte amable i una conversa sempre amena, El Reixac es confirma com un paratge de visita obligada.
Per gaudir de la solitud o de la companyonia
Com una mena de poble on cadascú té la seva petita caseta, l’espai es distribueix en cinc allotjaments diferents de diversa cabuda (Els mossos, El galliner, El xalet, El colomar i La cabana) i sis zones comunes (La feixa, El cobert, El pla, La piscina, La cabana del Paleolític i La gossera), on trobar-se, si es vol, amb el “veïnat” per fer carn a la brasa, veure cinema a la fresca o descansar en unes immenses hamaques dobles sota l’ombra d’unes freixes.
La bellesa d’un entorn exuberant
Situat al peu de la muntanya del Puigrus, entre la Vall de Núria, la Vall de Camprodon i el Parc Natural de la Garrotxa, l’enclavament d’El Reixac el confirma com un lloc ideal per fer-hi estada. L’ecomuseu El Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses; la Fageda d’en Jordà i els volcans el Croscat i el Santa Margarida; Camprodon; el Museu d’Art Modern de Ceret, on hi ha exposades obres de Picasso i Matisse, entre d’altres; els carrers estrets i empedrats de Beget, el Monestir de Ripoll… i tants altres indrets d’interès natural, cultural i gastronòmic fan desitjar tornar-hi molt abans, fins i tot, d’haver-se’n anat.
“Situat al peu de la muntanya del Puigrus, entre la Vall de Núria, la Vall de Camprodon i el Parc Natural de la Garrotxa, l’enclavament del Reixac el confirma com un lloc ideal per fer estada”
D’altra banda, no dubteu a aprofitar tot el ventall de propostes d’activitats complementàries que us ajudaran a acabar d’arrodonir la vostra experiència rural: des de rutes a peu i amb bicicletes de muntanya a itineraris amb caiacs; des de cerques de bolets, fruites i herbes al bosc del voltant a esports de neu, hípica i banys als rius de la zona. Un suggeriment: si el temps us ho permet, canvieu-vos les sabates pel salvavides i seguiu algun tros del Ter amb alguna de les canoes que us subministraran a El Reixac. I mentre us deixeu gronxar per les seves aigües, descobriu el costat més exuberant de la natura de la zona.
“És com tornar a casa”, “Quina tranquil·litat! Quina calma!”, “És la cinquena vegada que venim”, “Visca el Barça!”… Aquests són alguns dels comentaris que han deixat escrits al llibre de visites els que han passat per El Reixac i que demostren que, qui hi ha estat, segurament, un dia o altre hi tornarà.
Article publicat al número 38 de D'estil.
Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-mapa.png" >