El Tren dels Llacs: on el temps s’atura

És estiu, la vegetació encara és frondosa i els llacs i pantans catalans són plens a vessar, per tant, és un bon moment per contemplar-los, però no de qualsevol manera; us proposem fer-ho des d’un tren històric que regala unes vistes espectaculars mentre es creuen 41 túnels i 31 ponts. El Tren dels Llacs recorre el trajecte que uneix Lleida i La Pobla de Segur i endinsa el passatger en el magnífic paisatge de llacs, boscos i muntanyes acinglerades del Prepirineu lleidatà.

Un trajecte històric

Aquesta línia funciona des de 1951, moment en què va finalitzar la construcció del darrer tram fins a La Pobla de Segur. Però la seva història es remunta al projecte transpirinenc que pretenia unir Lleida amb el municipi francès de Saint Girons (Occitània), en un traçat de gairebé 90 quilòmetres.

L’Estat va construir el tram entre Lleida i Balaguer, que es va inaugurar l’any 1924, i, després de la Guerra Civil, va ser Renfe qui es va encarregar de continuar les obres de la línia; el 1949, va arribar a Cellers; el 1950, a Tremp, i, finalment, el 1951, a La Pobla de Segur.

El 2005, la línia va passar a ser gestionada pels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, i l’any següent, a l’abril, es van iniciar les obres del traçat viari per tal de restablir el servei l’estiu de 2007.

Un ferrocarril de pel·lícula

Viatjar a bord del Tren dels Llacs trasllada a una altra època, ja que s’ha pensat en tots els detalls perquè l’experiència sigui realment versemblant i enriquidora. Unes locomotores dièsel dels models 10820 i 10838 de l’any 1969 –conegudes també com a “ye-yés”– són les encarregades d’arrossegar sis vagons d’època de la sèrie 6000.

Existeixen dues modalitats per viatjar en aquest tren tan peculiar: un compartiment privat amb capacitat per a vuit persones que recorda les pel·lícules antigues, o bé uns vagons oberts per viatjar junts, però estructurats amb taules i seients al costat de cada finestra perquè ningú es perdi ni un detall del paisatge.

Per acabar d’arrodonir l’experiència, els viatgers poden gaudir de la companyia de dos animadors disfressats de revisors de l’època que teatralitzen el trajecte amb bromes i acudits. I, si durant el viatge a hom li ve de gust prendre alguna cosa, el Tren dels Llacs també disposa d’un bar en un dels seus vagons.

“El Tren dels Llacs recorre el trajecte que uneix Lleida i La Pobla de Segur i endinsa el passatger en el magnífic paisatge de llacs, boscos i muntanyes acinglerades del Prepirineu lleidatà”

Un paisatge espectacular!

Evidentment, el principal atractiu del trajecte entre Lleida i La Pobla de Segur són els llacs i els embassaments, tot i que les imponents serres de Mont-roig i el Montsec no es queden curtes. Des de la finestra de cada vagó es pot admirar un paisatge de gran bellesa.

Mont-roig i el Montsec

Viatjar a bord del Tren dels Llacs permet descobrir, en primer lloc, la serra de Mont-roig, a la comarca de la Noguera, que es caracteritza per unes parets de roca calcària rogenca –d’aquí prové el seu nom– i una carena de pics bastant alts. El Mont-roig pertany a l’espai protegit de l’Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa.

Durant el trajecte, es travessen un munt de túnels, ponts i viaductes (per ser exactes, 41 túnels i 31 ponts­), gràcies als quals es fa possible gaudir d’unes extraordinàries vistes al Montsec, una serralada calcària de més de 40 quilòmetres de llargària que corprèn. La força erosiva de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana es va obrint pas entre les parets d’aquesta serra, creant els espectaculars congostos de Terradets i Mont-rebei.

“Unes locomotores dièsel dels models 10820 i 10838 de l’any 1969 –conegudes també com a “ye-yés”– són les encarregades d’arrossegar sis vagons d’època de la sèrie 6000”

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 
9. 

El paradís dels llacs

Damunt d’aquest tren, des de Balaguer fins a La Pobla de Segur, és impossible apartar la vista de les finestres; és la part més bonica del trajecte. Es tracta del tram dels embassaments –també coneguts com a llacs– de Sant Llorenç de Montgai, Camarassa, Cellers i Sant Antoni, que es poden admirar mentre el ferrocarril travessa les comarques del Segrià, La Noguera, el Montsec i el Pallars Jussà. Els tons blavosos de les seves aigües contrasten amb els serrats abruptes del Montsec i s’alcen ben imponents sobre els llacs. Són unes imatges que paga la pena veure en persona.

• Sant Llorenç de Montgai. Després d’una estona asseguts al tren veient camps ben ufanosos, on el verd es barreja amb el vermell de les groselles tot creant una imatge de postal, apareix el primer dels llacs, que es considera una zona de reserva de fauna aquàtica gràcies a la diversitat existent. Per això, justament, esdevé un espai excel·lent per a l’observació ornitològica.
• Camarassa. La segona meravella del trajecte és un embassament que té una extensió d’uns 20 quilòmetres i una superfície de 624 hectàrees, i s’estén des del Montsec fins a la unió del riu Noguera amb el Segre. Durant el camí, apareixen alguns salts d’aigua, ja que l’any 1920 es va aprofitar la seva força per construir una presa que subministrés electricitat a l’àrea metropolitana de Barcelona.
• Cellers. Aquest embassament deu el seu nom al desaparegut monestir de Sant Miquel de Cellers, encara que també es coneix com a pantà de Terradets. L’any 1935 es va construir la presa per aprofitar les aigües de la Noguera Pallaresa, i és la tercera joia del recorregut: un ampli llac que s’estén des del congost de Tremp fins a la plana de la conca d’aquest mateix municipi.
• Sant Antoni. És la cirereta del pastís, just abans d’arribar a La Pobla de Segur. Admirar la immensitat de les seves aigües és un autèntic privilegi. Es tracta de la superfície d’aigua dolça més gran de Catalunya pel que fa a la fondària, i té una superfície de 972 hectàrees. La presa va ser construïda entre 1913 i 1916, i, en aquell moment, era la més gran d’Europa.

“El principal atractiu del trajecte entre Lleida i La Pobla de Segur són els llacs i els embassaments, tot i que les imponents serres de Mont-roig i el Montsec no es queden curtes. Des de la finestra de cada vagó es pot admirar un paisatge de gran bellesa”

Article publicat al número 46 de D'estil.

Twittear