El Canari del Pirineu

És el Tren Groc –Le Train Jaune, en francès–, popularment conegut com el Canari del Pirineu, una línia emblemàtica que uneix els municipis de Vilafranca de Conflent i La Tor de Querol, situats a les comarques del Conflent i la Cerdanya, respectivament.

L’atractiu principal d’aquest trajecte són, sense cap mena de dubte, les vistes de l’entorn natural per on circula aquest ferrocarril en un recorregut de 63 quilòmetres –que fa en unes tres hores i vint minuts– que enllaça 22 estacions franceses, entre les quals hi ha Bolquera, situada a 1.596 metres d’altitud. De fet, al llarg del seu periple, el Tren Groc passa d’una altura de 427 a 1.231 metres.

Un trajecte unificador

Aquest tren és el símbol identitari de la Catalunya Nord. Inicialment, es va construir per tornar a comunicar els altiplans catalans; és a dir, per apropar l’Alta Cerdanya amb Perpinyà a través del Coll de la Perxa. Les primeres tasques van començar l’any 1903, mitjançant les quals es va connectar Vilafranca de Conflent amb Montlluís a partir de 1910. Més tard, el 1911, el traçat es va prolongar fins a La Guingueta. La línia sencera, que arribava fins a La Tor de Querol, es va finalitzar l’any 1927.

L’entorn paisatgístic que havia de travessar el Tren Groc impedia construir un tren de via ampla, per la qual cosa es va optar per un tren de via mètrica amb tracció elèctrica, que es va aconseguir gràcies a un tercer carril de 850 volts. D’aquesta manera, el Tren Groc es va integrar en l’entorn superant desnivells i pendents.

“Aquest tren, que és el símbol identitari de la Catalunya Nord, inicialment es va construir per tornar a comunicar els altiplans catalans; és a dir, per apropar l’Alta Cerdanya amb Perpinyà a través del Coll de la Perxa”

Groc i vermell

Per aquest traçat circulen tretze automotors, model Z100, de l’any 1909, amb divuit cotxes de viatgers d’un color groc llampant que no passa desapercebut i que llueix també unes línies vermelles que recorden la bandera catalana. A l’estiu, els vagons descoberts ­–tipus jardinera– són els primers a emplenar-se. Des d’allà, és un plaer sentir l’aire fresc al rostre, admirar el paisatge a banda i banda sense moure’s del seient i experimentar la indescriptible sensació de travessar els diferents túnels que conflueixen aquesta ruta tan particular. Tot i això, si patiu de vertigen o les alçades no us fan el pes, eviteu-los.

En qualsevol cas, pujar al Tren Groc i asseure’s en un dels seus vagons interiors és sinònim de traslladar-se a una altra època; concretament, a principis del segle XX. Els seients són fets d’una mena de cuir sintètic de color marró, les cortines prenen un groc intens, les finestres es poden abaixar fins a la meitat del vidre girant una manovella, el terra és de goma antilliscant i la il·luminació adopta un to groguenc. Tot plegat, fa que al viatger li sembli que retrocedeix en el temps!

“Per aquest traçat circulen tretze automotors, model Z100, de l’any 1909, amb divuit cotxes de viatgers d’un color groc llampant que no passa desapercebut i que llueix també unes línies vermelles que recorden la bandera catalana”

Passatgers, al tren!

Vilafranca de Conflent és el punt de partida d’aquest viatge que permet descobrir els espectaculars paisatges del Parc Natural Regional del Pirineu Català i de la comarca de La Cerdanya. En sortir de l’estació, el tren s’endinsa en la natura tot creuant boscos frondosos i feréstecs (en més d’una ocasió, les branques dels arbres envaeixen els vagons!), fent ziga-zagues entre pastures i seguint el curs del riu Tet, que no sempre es deixa veure, però sí es pot sentir la seva remor.

El ferrocarril circula lentament, a una velocitat mitjana de 55 quilòmetres per hora, el que permet percebre el seu sotragueig i el so de les rodes lliscant sobre els raïls. És tota una delícia per als apassionats del món ferroviari.

“El ferrocarril circula lentament, a una velocitat mitjana de 55 quilòmetres per hora, el que permet percebre el seu sotragueig i el so de les rodes lliscant sobre els raïls”

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 

Una gran obra d’enginyeria

Al llarg del recorregut, hi predominen zones geogràfiques molt accidentades. No és per altra cosa que comunicar totes les localitats que travessa va ser un veritable repte, que va donar com a resultat la construcció de 650 obres d’enginyeria, entre les quals destaquen 19 túnels i dos ponts de gran envergadura que fan emmudir quan es creuen a bord del Tren Groc.

Es tracta, d’una banda, del viaducte de Séjourné, que està situat a uns dos quilòmetres del municipi de Fontpedrosa, la segona parada del Tren Groc des de Vilafranca de Conflent. És un pont d’obra de 217 metres de llargada i una alçària total de 65 metres. D’altra banda, el pont suspès de Gisclard, de 243 metres de llargada i 80 metres d’alçària, s’assenta sobre el riu Tet i està format per dues columnes d’obra colossals des d’on surten dues pilones metàl·liques de 30 metres d’alçària. És una veritable meravella de l’enginyeria!

Aires feudals

Però, des del Tren Groc, a banda de muntanyes i cingles, també es poden admirar les cases franceses, amb les seves persianes de fusta acolorides, les seves façanes de pedra vista, els seus petits balcons i els seus teulats de pissarra. A més, s’atura a poblacions amb una arquitectura medieval majestuosa. Montlluís, per exemple, destaca per ser la vila francesa més alta, i també és coneguda per la seva ciutat fortificada, que figura com a patrimoni mundial de la UNESCO sota la denominació de Fortificacions de Vauban. Vilafranca de Conflent, per la seva banda, també gaudeix d’aquest reconeixement gràcies al seu fort i a les seves fortificacions. Això sense comptar amb l’ermita de la Nostra Senyora de Font-Romeu, que és lloc de peregrinació.

“Comunicar totes les localitats que travessa el Tren Groc va ser un veritable repte, que va donar com a resultat la construcció de 650 obres d’enginyeria, entre les quals destaquen 19 túnels i dos ponts de gran envergadura”

Article publicat al número 50 de D'estil.

Twittear