0 items
El meu compte

Els Dalí, més que una família en l’obra del geni empordanès

La família de Salvador Dalí va esdevenir clau per encaminar i donar seguretat i estabilitat a un dels pintors catalans més universals en la seva etapa de formació. A més, conèixer les vicissituds de la relació del geni empordanès amb la seva família és, avui, una eina extraordinària a l’hora d’interpretar la seva producció artística, tant pictòrica com escrita, pel fet que la major part d’aquesta és una constant autobiografia (tot allò que li succeïa en el terreny personal es reflectia en la seva obra creativa). Endinsem-nos-hi, doncs, de la mà de Mariona Seguranyes, autora del volum Els Dalí de Figueres. La família, l'Empordà i l'art.

La vida i l'obra de Salvador Dalí no es poden entendre plenament sense conèixer la complexitat de les seves relacions familiars. Cal tenir molt en compte que, el 1930, el trencament del pintor amb la seva família, i, especialment, amb el seu pare, li va servir per obrir una nova etapa iconogràfica sota el símbol del Guillem Tell,i algunes de les seves millors obres són realitzades a l’entorn d’aquest personatge patètic i ridícul enel qual va convertir el seu pare. De fet,l’acostament sense prejudicis a Salvador Dalí Cusí a través del seu periple professional i ideològic ajuda a entendre el gran escull que va haver de vèncer Salvador Dalí Domènech per viure la vida com la volia viure, al marge de les pautes marcades pel seu progenitor i renunciant al gran paraigua de protecció i benestar al qual s’havia arrecerat fins aleshores. Sense cap mena de dubte, Dalí Cusí és la clau per entrar en la vida del pintor, per entendre les seves anades i vingudes, les pugnes amb simateix.

Els pares del notari Dalí, ja en el seu moment, van anar a contracorrent. Quan l’àvia paterna del pintor, Teresa Cusí, vídua, s’enamora de Galo Dalí en un petit poble com Cadaqués, decideixen casar-se pel civil quan esperen la seva primera filla, que morirà amb pocs mesos. Després, vindran al món Rafael i Salvador. L’enriquiment ràpid de Galo, la pèrdua sobtada de la seva fortunai el seu posterior suïcidi a Barcelona són fets que marquen la infantesa del progenitor i oncle del pintor. Teresa Cusí, amb els seus dos fills, és acollida per la seva filla, Catalina Berta, que havia tingut amb el seu primer marit i era casada amb Josep Maria Serraclara, advocat i polític republicà federalista. Així, el futur notari és educat en un ambient d’idees progressistes i de ment oberta.

Dalí Cusí inicia la carrera de Dret i viu plenament l’ambient assembleari de la Universitat de Barcelona. Els seus amics Pere Coromines i Amadeu Hurtado el posen en contacte amb els moviments obreristes. El 1895 participa en el comitè democràtic republicà federalista de la capital catalana. Lliurepensador, esperantista, va arribar a Figueres fugint de les falses acusacions en relació amb l’atemptat de la processó del Corpus de 1896, conegut com el cas de Montjuic, on fou testimoni de la defensa de l’advocat Pere Coromines. El seu amic Josep Pichot el va fer decantar per opositar per la plaça de la notaria de Figueres. El 10 de juny de 1900 ja exercia al carrer de Monturiol, número 20 (actualment, número 6) , i el 29 de desembre del mateix any es va casar amb Felipa Domènech Ferrés.

 

“El 1930, el trencament del pintor amb la seva família, i, especialment, amb el seu pare, li va servir per obrir una nova etapa iconogràfica sota el símbol del Guillem Tell”

 

La vinguda al món del pintor just nou mesos i deu dies més tard de la mort del seu primer germà va omplir de felicitat al matrimoni Cusí Domènech, però, com el mateix artista explicarà més tard, aquell primer germà desaparegut va marcar la seva infantesa i adolescència.

Felipa Domènech embolcalla el pintor i la seva germana, Anna Maria, que neix quatre anys més tard, d’amor i una tendresa infinita, i, juntament amb la tieta Catalina, l’àvia Maria Anna Ferrés i la mainadera Llúcia, formen una constel·lació femenina al voltant dels dos nens.

El notari no va estalviar mitjans per satisfer les inquietuds artístiques del seu fill. Seguint els consells del seu professor, Juan Núñez, i dels seus amics, Josep Pichot i Josep Puig Pujades, el va matricular a l’Escuela Especial de Pintura, Escultura y Gravado de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i l’instal·là a la Residencia de Estudiantes. Mostra de la seva generositat és que el jove Dalí estava subscrit a diverses revistes d’art i de pensament i podia adquirir tota mena de llibres, i també, el 1926, li va organitzar un viatge a París i Brussel·les. Les cartes que el notari va escriure, irat, als professors de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando quan, el 1923, van expulsar el seu fill, o l’àlbum –que va iniciar el 1925– dedicat a la seva carrera pictòrica són testimonis del suport que li oferia.

 

És en aquests moments quan tot el món d’Anna Maria gira al voltant del seu germà. Ella fou la seva model i secretària iva viure a primera línia els grans triomfs de les seves primeres exposicions; el va acompanyar, amb el seu pare, a Madrid, i va ser també la seva companya de viatge a París al costat de la tieta. Anna Maria va compartir les tertúlies que el seu germà mantenia amb García Lorca, Buñuel o Barradas. L'estiu de 1927 fou còmplice dels jocs conceptuals entre el poeta granadí i el pintor, així com testimoni de les seves discrepàncies estètiques. Ella era part de la immensa llum creativa viscuda entre Figueres i Cadaqués.

Amb els anys, l’evolució ideològica de pare i fill no fou la mateixa. Dalí Cusí es va instal·lar en la comoditat que li garantia la seva professió, mentre que el fill enfilava el camí de l’avantguarda i la revolució. L’arribada dels surrealistes a Cadaqués l’estiu de 1929 no va fer altra cosa que accelerar el que era inevitable: el trencament estètic i ideològic entre pare i fill. La sacrílega frase de damunt del Sagrat Cor, “Parfois je crache par plaisir sur le portrait de ma mère”, escrita pel pintor vuit anys més tard de la mort de Felipa Domènech, va provocar la seva expulsió definitiva de la família i de Cadaqués. Anna Maria en va patir les conseqüències i va perdre irremeiablement un germà idealitzat que no deixarà de cercar mai. D’aquí les terribles divergències entre germans a l’hora de fer una lectura del passat arran de la publicació del Salvador Dalí vist per la seva germana, el 1949, que és una resposta a The Secret Life del pintor, publicat el 1942 als Estats Units.

 

Un altre punt de divergència fou la no-acceptació per part d’Anna Maria de Gala, a qui mai va reconèixer el seu rellevant paper per a l’èxit del seu germà. Anna Maria és la figura que ha custodiat la memòria familiar, i, gràcies a la seva tasca, ha estat possible avui reconstruir aquest gran trencaclosques. Malgrat tots aquests trencaments i esquinçaments, però, aquell paradís lluminós de la infantesa i l’adolescència dels dos germans és el que els va unir amb un fil inapreciable fins a la mort del pintor. Tan sols al cap de 113 dies, Anna Maria també moria en una mena de “deixar-se anar”. Avui sabem que el pintor no es pot llegir sense les seves arrels de sang. 

 

“El primer germà del pintor, mort just nou mesos i deu dies abans del seu naixement, va marcar la seva infantesa i adolescència”

 

 


Per endinsar-se en aquesta història...

Títol: Els Dalí de Figueres. La família, l'Empordà i l'art.

Autor: Mariona Seguranyes

Editorial: Viena Edicions i Ajuntament de Figueres

Col·lecció: Calidoscopi

Data de publicació: 09/05/2018

Pàgines: 312

PVP: 29 euros


“Anna Maria mai va reconèixer el rellevant paper de Gala per a l’èxit del seu germà”

 

Text: Mariona Seguranyes, historiadora de l’art i Doctora en Humanitats.

 

Article publicat al número 48 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Top