0 items
El meu compte

En sabreu sortir?

 

La seva història es remunta als temps antics, en què se’ls vinculava amb els perills espirituals. Entre els segles XII i XIII, els laberints tenien una funció penitencial a les esglésies europees. Eren unicursals, sense cap desviament; el repte no era trobar-ne la sortida, sinó tenir la suficient perseverança per continuar endavant. Simbolitzaven les penalitats del camí que condueix a la salvació.

Més tard, al llarg dels segles XVI i XVII, es van convertir en laberints amb més d’un camí, i es construïen als jardins palatins. Al segle XVIII es van desprendre del seu caràcter sagrat o filosòfic per transformar-se en objecte de diversió per a l’aristocràcia i, alhora, van ser també l’escenari idoni perquè els enamorats es trobessin d’amagat, allunyats de les mirades indiscretes.

Aquests últims són el llegat que ha arribat fins als nostres dies; és a dir, els laberints neoclàssics que disposen d’un centre ben definit, amb una entrada i una sortida. Si encara no heu experimentat el repte d’intentar eixir-ne, vet aquí una selecció dels més emblemàtics dins i fora de casa nostra.

 

“Al segle XVIII es van desprendre del seu caràcter sagrat o filosòfic per transformar-se en objecte de diversió per a l’aristocràcia i, alhora, van ser també l’escenari idoni perquè els enamorats es trobessin d’amagat, allunyats de les mirades indiscretes”

 

Laberint d’Horta. Aquesta construcció està ubicada dins del parc que porta el mateix nom i, a més, és el jardí més antic que conserva la capital catalana. Les elevades i cuidades parets de bardissa del segle XIX conformen un espai de més de 610 metres de corbes i girs on és gairebé impossible no perdre’s. Aquest laberint és doblement especial perquè hi trobareu una important exposició de figures d’estil neoclàssic que és una veritable joia! Al bell mig, hi ha l’estàtua d’Eros, el déu grec de l’amor.

Laberint del blat de moro. Està situat al poble de Castellserà, a la comarca de l’Urgell, i té una extensió de tres hectàrees amb més de dos quilòmetres de passadissos. El repte –i la gràcia– és caminar entre rengleres de blat de moro de més dos metres d’alçada per intentar trobar-ne la sortida. Aquesta mena de laberints són típics de països com els Estats Units o França, però és l’únic de tota Catalunya. Aquesta activitat només es pot realitzar a partir de finals de juny perquè el blat de moro ha de tenir una altura superior a l’alçada d’una persona, i dura fins a finals de setembre, quan es comença a collir el blat de moro. Els més valents podeu intentar recorre’l de nit per experimentar la sensació d’avançar a les fosques.

Laberint de Villapresente. Al nord de la península Ibèrica, a Cantàbria, s’ubica el laberint més gran del país: més de 5 quilòmetres de passadissos de 2,5 metres d’alçada i un metre d’amplada fets de xiprers que s’inspiren en els laberints anglesos. El temps estimat per sortir-ne oscil·la entre els 40 i els 90 minuts. Des de la seva obertura, l’any 2017, milers de persones d’arreu del món s’hi han desplaçat per superar el desafiament.

Palau de Schönbrunn, a Àustria. Dins del recinte d’aquest palau, que era l’antiga residència d’estiu de la dinastia dels Habsburg, hi ha un laberint de més de 2.700 metres quadrats. La construcció original data de 1720, però va ser abandonada el 1892 i es va refer l’any 1999. Enmig de camins i camins sense sortida, es planteja el repte d’arribar al centre, on hi ha un mirador i les anomenades “pedres de l’harmonia”, que reforcen el flux d’energia. Una dada curiosa per als qui us animeu a anar-hi: els números que observareu a les lloses de pedra revelen el nombre exacte de passos que cal fer per arribar al mirador.

 

Article publicat al número 53 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top