0 items
El meu compte

Escapa't! Però amb enginy

Les anomenades escape rooms estan de moda. Per saber de primera mà el que són, hem visitat Escapis Girona, una proposta d’oci per fer servir la lògica i l’enginy treballant en equip. Us hi apunteu?

Escapar d’un recinte tancat mitjançant la recerca de pistes i la resolució d’enigmes, i fer-ho abans que el temps límit s’esgoti, és l’essència de les escape rooms o espais d’escapisme, una proposta d’oci que s’ha posat de moda arreu del món en els darrers anys i que actualment podem trobar a diferents punts de Catalunya. 

El joc es desenvolupa a l’interior d’una habitació tancada, on es recrea un ambient concret (una nau espacial, un búnquer militar, una casa encantada, una cel·la o el refugi d’un assassí, per exemple), i els participants han d’esbrinar com sortir-ne utilitzant la lògica, l’enginy i el treball en equip.

Per experimentar en primera persona les sensacions que es viuen en una situació d’aquest tipus, ens vam desplaçar fins a les instal·lacions d’Escapis Girona, el primer centre d’aquestes característiques que es va obrir a les comarques gironines i un dels pocs de Catalunya que funciona amb sensors. Escapis va obrir les seves portes fa tres anys i disposa de dues sales, cadascuna amb un joc diferent, que el centre canvia per tal que els participants puguin gaudir de partides diferents.

 

“El joc es desenvolupa a l’interior d’una habitació tancada, on es recrea un ambient concret, i els participants han d’esbrinar com sortir-ne utilitzant la lògica, l’enginy i el treball en equip”

 

Destinat eminentment a un públic familiar i a empreses, es juga en grups d’entre dues i sis persones, que disposen de 60 minuts per resoldre els enigmes i els trencaclosques que es poden trobar a l’interior de la sala. Tot i que la proposta s’adreça a totes les edats, els menors de 14 anys han d’anar acompanyats d’un adult. “Escapis és un joc per divertir-se en grup i un repte per a la ment”, expliquen els responsables de la instal·lació, que assenyalen que a la sala “hi ha mobles i objectes peculiars que formen part del joc. Qualsevol cosa pot ser una peça del trencaclosques. Els reptes que presentem són per a l’enginy; s’ha d’observar el que hi ha al voltant, relacionar-ho i treure’n conclusions fent servir el cap”.

Certament, l’experiència supera les expectatives que ens havíem marcat inicialment, i la descarrega d’adrenalina és constant. Saber que tens un temps límit per complir amb l’objectiu fa que els teus sentits s’aguditzin i que el cap funcioni a mil per hora per intentar resoldre totes les situacions que Escapis Girona et planteja perquè puguis acabar la partida. Però no patiu, perquè, si ho proveu i us quedeu encallats en algun moment, un monitor extern que segueix l’activitat gràcies a unes càmeres situades dins del joc us pot facilitar pistes a través d’un sistema de vídeo intern. I, si teniu necessitat de sortir de la sala, trobareu un botó al costat de la porta de sortida que fa que, en ser premut, s’obri automàticament.

El repte dels creadors dels espais d’escapisme és aconseguir que el joc no representi un repte massa complicat, que pot generar ansietat i frustració entre els participants, però que tampoc sigui excessivament senzill com per acabar sent avorrit. Trobar el punt òptim és el que farà que els jugadors gaudeixin amb l’experiència i tinguin ganes de tornar-hi. Nosaltres, almenys, hi tornarem, sens dubte. 

 

 

L’origen de tot plegat

Els llibres de paper que plantejaven enigmes per poder avançar i progressar en la seva lectura van inspirar els jocs d’aventura per ordinador, en els quals els usuaris havien d’escriure literalment l’acció que havia de fer el personatge, seleccionant-la d’entre una llista d’accions bàsiques i objectes disponibles. Si la instrucció era correcta, el joc ens permetia accedir a una nova pantalla. Si no ho era, havíem de provar noves combinacions, més o menys lògiques, per trobar la solució. Eren les conegudes com a aventures conversacionals.

 

“Destinat eminentment a un públic familiar i a empreses, es juga en grups d’entre dues i sis persones, que disposen de 60 minuts per resoldre els enigmes plantejats”

 

El japonès Takao Kato va crear, l’any 2008, al Japó, els primers espais d’escapisme, que tenien un concepte de joc diferent a l’actual. Es basaven en l’experiència i l’aventura d’escapar, mentre que la resolució d’enigmes i la presa de decisions apareixen en moments puntuals i no eren la part fonamental del mateix. La primera sala, tal com la coneixem en l’actualitat, va aparèixer el 2011 a Budapest (Hongria). Attila Gyurkovics va intentar omplir de vida edificis abandonats o semiderruïts de la seva ciutat, al mateix temps que intentava adaptar a un format físic les experiències que, fins aquell moment, només s’havien pogut experimentar als jocs d’enigma en paper o en els primers videojocs moderns.

L’èxit va ser tan gran que, ràpidament, els espais d’escapisme es van expandir arreu del món, i van arribar a Espanya el 2012 de la mà de Parapark Barcelona. Des d’aquell moment, el seu creixement ha estat exponencial, i avui en dia trobem espais d’escapisme a pràcticament totes les grans ciutats del món i a la majoria de capitals de província de l’Estat espanyol.

 

Article publicat al número 41 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-experiencies.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top