0 items
El meu compte

Temps era temps... Espai del Rellotge de Sant Feliu de Guíxols: únic, singular, atemporal!

Heu volgut aturar el temps, alguna vegada? O fer que passi més ràpid o més a poc a poc? D’una cosa n’estem segurs: des que l’ésser humà li va posar nom, sempre l’ha volgut mesurar. Els rellotges existeixen des de l’antigor, però els mecanismes rellotgers més elaborats, precisos i coneguts van aparèixer al segle XVII. Visitem l’Espai del Rellotge, dins de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, un espai museístic on el temps passa... volant!

 

Imagineu-vos de traslladar la vostra passió absoluta a un espai museístic i viure-la plenament. Quin delit! Enric Pla va ser rellotger i joier a Sant Feliu de Guíxols, com ho havia estat el seu pare a Girona i com ho és el seu fill. Una nissaga d’artesans del temps a través del temps: no es pot dir més rodona!

El senyor Pla, juntament amb altres afeccionats al món de la rellotgeria, van començar a aplegar rellotges cap als anys 90. Amb el suport de l’Associació Turística de Sant Feliu de Guíxols, van començar, també, a rebre donacions relacionades amb el món de la rellotgeria. Emili Roura, rellotger també de la mateixa localitat, féu una gran quantitat de donacions per a la causa.

Amb els anys, a aquesta superba col·lecció se li va cedir un espai a l’edifici de la Cambra de Comerç de Sant Feliu. I no para de créixer! Ja ocupen dues sales i, molt possiblement, aniran ampliant instal·lacions dins la Cambra fins al segon pis (i qui sap si més enllà... en el temps!).

On el temps s’atura

L’Espai del Rellotge es troba a la seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, que és, ni més ni menys, l’antiga casa de Rafael Patxot, científic, astrònom, mecenes i home de bé de la vila durant el segles XIX i XX. En marxar, ell i la família, a l’exili durant la Guerra Civil, la casa restà abandonada.

Avui dia, aquesta mola noucentista de tres pisos és un Bé Cultural d’Interès Local, i un far destacat al capdavall del passeig del Mar. Columnes de marbre, sostres alts i captivadors amb estucs venecians, portes que són portalades amb vitralls elaborats, un gran rellotge de sol a la façana...

Dins d’ella, dues sales curulles de rellotges de tota mena, estil, fabricació i leitmotiv ens esperen. La immensa majoria d’ells funcionen a la perfecció, i, si se’ls dóna corda, hom pot embadocar-se veient el seu funcionament. Després de tot, hi ha més de 500 peces! Ens submergim en aquest viatge en el temps?

 

“Enric Pla va ser rellotger i joier a Sant Feliu de Guíxols, com ho havia estat el seu pare a Girona i com ho és el seu fill”

 

Segles XVIII i XIX: ad tempore

La primera sala, entrant a mà dreta, és la que reuneix rellotges d’abans del segle XX. Estan, és clar, endreçats de manera cronològica. Del 1750 al 1900; segle i mig, amb tots els seus minuts i segons. La majoria d’ells són rellotges morez (en diem així perquè es fabricaven a la vila de Morez, a França), que són rellotges de pèndol més alts que una persona. Una dada curiosa: al segle XIX, s’utilitzaven a les cases pairals catalanes, ubicats al fons d’una sala perquè ressonessin més, i amb les portes obertes. Per què? Perquè se sentissin des del camp o els jardins al voltant de la casa. Feien la funció d’un petit campanar! I, és clar, tocaven dues vegades l’hora, perquè, si hom feia fressa a la primera ronda de campanades, pogués aturar-se i sentir la segona.

Altres peces de la sala són els tres rellotges de sobretaula, pesants aparells embolcallats de marbre i materials nobles. S’anomenen “rellotges de París” perquè foren fabricats allà durant el segon imperi napoleònic. Resulta que, curiosament, el besnét del fabricant d’aquests rellotges, francès, és estiuejant a Sant Feliu de Guíxols des de fa dècades! Aquestes tres valuoses peces són una cessió seva. I és que el món no és un mocador: és un rellotge on totes les peces encaixen!

També hi ha disposats alguns dels primers rellotges de butxaca. Sabíeu que l’església s’hi va posicionar en contra? Efectivament. Els dominadors del temps fins aleshores havien estat ells, a través dels campanars de les esglésies i esglesioles. Per a l’església de l’època, eren màquines infernals! Per això, als primers fabricants de rellotges de butxaca se’ls obligava a incloure un gravat amb la cara del dimoni, o un ogre, o algú molt lleig, per simbolitzar el mal que atribuïen a aquest estri inofensiu. I aquests, murris ells, els incloïen..., però dins dels mecanismes dels rellotges, de manera que no es veiessin des de fora.

Segle XX: tempus fugit!

Ja ho sabem: el segle XX va ser l’explosió del progrés tecnològic en totes les seves vessants. Doncs bé, la segona sala del museu està dedicada als rellotges i avenços durant aquests anys. S’hi poden veure els primers despertadors i com han anat evolucionant, inclosos alguns dels primers que van tenir ràdio incorporada. També, els eterns rellotges de polsera i el seu apogeu durant els anys 1980 i 1990. Una taula de rellotger, equipada per tornejar peces de rellotge i gravar-les, presideix la sala. Fins i tot hi ha rellotges de polsera connectats (sí, sí, rellotges dels anys 80 connectats a temps real) al singular rellotge atòmic, el que regeix l’hora del món.

Cal fer esment dels primers rellotges digitals. Als anys 1960, la marca Seiko va contactar amb el magnat americà Howard Hughes, que tenia una fàbrica de microprocessadors. Van unir les seves millors tecnologies i el resultat van ser les pantalles digitals (i, conseqüentment, els primers rellotges digitals). Les pantalles dels nostres moderns telèfons mòbils es deuen a aquest invent!

 

“L’Espai del Rellotge es troba a la seu de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, que és, ni més ni menys, l’antiga casa de Rafael Patxot, científic, astrònom, mecenes i home de bé de la vila durant el segles XIX i XX”

 

 

El tic-tac de la Història

Ubicat dins de la Cambra de Comerç de Sant Feliu, l’Espai del Rellotge no és l’únic que hi ha dins l’edifici: altres activitats que s’hi organitzen fan, de retruc, que la gent també s’hi fixi. Fires de productors de cava, formatges..., o congressos i altres menesters de la Cambra de Comerç sempre porten gent i atreuen curiosos. Ara bé, l’Espai del Rellotge també genera la seva pròpia activitat i té una vida activa: ofereix visites guiades i uns interessants tallers per muntar i desmuntar un rellotge de polsera, una perfecta introducció a l’art de la rellotgeria.

Sia com sia, l’Espai del Rellotge va creixent. Encara hi ha guardades més d’un centenar de peces que esperen entrar a formar part de les col·leccions visitables ben aviat. Al pis de dalt del senyorial edifici, per exemple, s’hi ubica una sala de conferències i xerrades on han començat a aparèixer rellotges de pèndol a les parets. Mica en mica, doncs, l’edifici guanya en un patrimoni curiós, un llegat cultural únic de l’evolució i la tecnologia humana durant els darrers tres segles: és el tic-tac de la Història!

 

“Hi ha rellotges de polsera connectats (sí, sí, rellotges dels anys 80 connectats a temps real) al singular rellotge atòmic, el que regeix l’hora del món”

 


Rareses i curiositats que habiten l’Espai del Rellotge

Un rellotge de sobretaula que va ser el primer premi (oh!) de l’Exposició Universal de París de l’any 1900. Fou elaborat amb materials més acolorits i vitals que la resta de rellotges existents fins aleshores.

Un rellotge de butxaca del qual només en queden tres còpies conegudes: té un engranatge especial que no està situat just a sota de les busques, i, per tant, no se’n veu el funcionament. Se’n deia “el rellotge misteriós”.

Un antic despertador que va trobar un pagès català en un búnquer del Baix Empordà després de la retirada.

Un despertador de butxaca, amb la seva funda i tot, que feia servir un diplomàtic francès en els seus viatges durant la Segona Guerra Mundial.

Diversos profundímetres que formaven part del Calypso, el vaixell del famós científic Jacques Cousteau.

Rellotges que l’antiga URRS regalava a militars destacats, amb l’estrella roja; i un com el que va portar Iuri Gagarin en anar a l’espai!


 

Article publicat al número 52 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top