0 items
El meu compte

Espai Far: on comença i acaba el mar

L’antic far de Sant Cristòfol de Vilanova i la Geltrú és un espai museístic que fa memòria, d’aquells imprescindibles per conèixer les arrels marineres de la vila.

Qualsevol diria, quan arriba a Vilanova i la Geltrú, que és un de tants ports pesquers que ha viscut del mar durant generacions. Doncs sí! A diferència de molts altres, però, decidí, al seu moment, enorgullir-se de les seves arrels marines i marineres, i ha adaptat i reconvertit l’antic far de Sant Cristòfol, una icona de la vila, en un espai museístic de primer ordre.

Malgrat que les instal·lacions del Far de Sant Cristòfol no són visitables, perquè encara es troba en funcionament, la seva figura imponent es pot veure des de molt lluny, al litoral vilanoví. Tant de dia com de nit, és clar! Com també es pot veure de prop, bocabadats, quan entrem al recinte enjardinat que el conté, que és d’ús públic i d’accés lliure durant els horaris d’obertura de l’espai museístic. Des d’aquí estant, es poden albirar unes grans vistes a tocar de la costa, per damunt de la platja que pren el nom del Far.

L’Espai Far, sense comptar el propi far, es troba dividit en tres zones d’interès, clarament diferenciades. Són aquestes.

 

“L’espai principal, situat sota del mateix far, és el Museu del Mar, que acull una exposició permanent sobre la història marinera de Vilanova i la Geltrú”

 

El Museu del Mar

L’espai principal, situat sota del mateix far, és el Museu del Mar. Es tracta d’una exposició permanent sobre la història marinera de Vilanova i la Geltrú i, més concretament, del seu Barri del Mar, que va ser actiu i ple de vida marinera fins ben entrat el segle XX.

La mostra traça un recorregut històric i antropològic de la marina vilanovina: des dels inicis preromans (al poblat ibèric del Darró), dels quals es van trobar restes d’àmfores, ceràmica i hams de pesca; fins a l’actualitat. Dins d’aquest itinerari, es pot contemplar com el comerç s’havia estès pel litoral vilanoví durant l’Edat Mitja; a Vilanova, exportaven vi i aiguardent utilitzant uns vaixells de cabotatge anomenats llondros. També va afectar positivament al Barri del Mar el gran creixement industrial i demogràfic del segle XIX. Alhora, durant aquest segle, els indians provinents de les Amèriques retornaven a casa amb diners que invertiren en la modernització i creixement d’aquest nucli urbà. Vilanova i la Geltrú, en aquella època, va arribar a ser coneguda com “l’Havana xica”, i, de fet, la ciutat encara conserva força detalls colonials.

Una secció parla al visitant dels antics oficis de la mar: els boters, que elaboraven botes i barrils per als vaixells; els mestres d’aixa, que dissenyaven i construïen embarcacions; “l’encantador” de peixos, que era qui subhastava el peix a la llotja a viva veu (fins l’any 1993!)... I un altre espai recorda el malaurat “any dels negats”, el 1886, en què un mal temporal s’endugué més de la meitat de les vint parelles de bous (vaixells de pesca) que havien sortit a mar, matant 22 homes i deixant 12 supervivents. A terra, quedaven 14 vídues i 30 orfes.

La vida antiga al far i als seus vigilants també es mostra, dins del museu, com personatges genuïns de la vila que tothom coneixia i mereixen ser recordats: l’avi Xarina o Joan Soler Mauri en són alguns exemples.

Les eines i utillatges de pesca i comerç marítim, esplèndidament conservats, no passen per alt, ni tampoc una secció dedicada a la vida cultural que va tenir lloc al barri mariner, del qual molts artistes i intel·lectuals van quedar encisats. No hi falta tampoc un recordatori de les diferents arts de pesca, com el marisqueig, el tremall o el palangre.

D’entre tot aquest racó al qual només li falta l’olor de sal, destaca un mapa elaborat a través del coneixement dels pescadors de Vilanova i la Geltrú. Que mostra els caladors, les zones més profundes i les més perilloses, sota els noms que, de generació en generació, els pescadors els donaven: el Ganxo de la Trencada, els Penyals, el Brut, el Fons del Vinyet... La història oral plasmada sobre un mapa!

 

“L’Espai Víctor Rojas conté el bot de salvament marítim, construït el 1916, Víctor Rojas, i pren el nom d’un pescador del segle XIX a qui se li atribueixen més de 200 rescats de nàufrags”

 

L’Espai Víctor Rojas

Aquest és un espai més petit, exterior i porxat, entre les sales del Museu del Mar i el de les Curiositats Marineres, però que gaudeix d’igual importància: conté el bot de salvament marítim, construït el 1916, Víctor Rojas (pren el nom d’un pescador del segle XIX a qui se li atribueixen més de 200 rescats de nàufrags). És una de les tres úniques embarcacions d’aquestes característiques que es conserva a Catalunya.

Amb les desastroses conseqüències de “l’any dels negats”, es decidí crear un bot de salvament marítim especialment dissenyat per a rescats en plena mar, per navegar enmig de temporals. En aquest sentit, era redreçable i insubmergible (si es capbussava, tornava a posar-se del dret tot sol). Els seus tripulants van ser els mateixos pescadors, que sortien a rescatar nàufrags o companys d’ofici si era menester.

El Museu de Curiositats Marineres

El darrer espai, originalíssim, curull d’objectes fins al sostre, és el Museu de Curiositats Marineres, tot un recull d’objectes únics i singulars provinents de la col·lecció del vilanoví Francesc Roig i Toqués (1921-2008), que havia estat mestre d’aixa. Ell es va dedicar a guardar objectes de tot tipus relacionats amb el mar, tots aquells que despertaven la seva curiositat. Aquest museu, que tenia el seu lloc a casa de Roig i es va reubicar a l’Espai Far el 2016, és un calaix de sastre, una autèntica caixa de sorpreses.

Entre les moltes meravelles que hi ha exposades, s’hi poden veure una col·lecció de peixos dissecats; una vitrina amb pots amb sorres de diferents platges del món (i un pot que conté 1.000.000 de grans de sorra de la platja de Vilanova!); postals de tot el món escrites per a la Carpa Juanita (una famosa carpa ensinistrada per Roig, que es va fer famosa als anys 70 per
menjar en cullera i beure a galet en porró); documents audiovisuals amateurs filmats per Roig; peces de vaixells de guerra i civils; maquetes de vaixells en miniatura (fins i tot una dins d’un gra de mill!); fòssils de petxines, caragoles i coralls; imatges de sants marítims i goigs de Sant Elm; peces i eines de marineria... Uau!

 

“El darrer espai, originalíssim, curull d’objectes fins al sostre, és el Museu de Curiositats Marineres, tot un recull d’objectes únics i singulars provinents de la col·lecció del vilanoví Francesc Roig i Toqués”

 

Article publicat al número 57 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top