0 items
El meu compte

Estalviar… També és cosa de petits

 

Perquè mai és massa aviat per ensenyar la mainada a establir una relació positiva i assenyada amb els diners. Mai.

 

Els nens normalment viuen al marge dels problemes econòmics que hi puguin haver a casa seva. Una infància exempta d’aquesta mena de maldecaps és positiu, però també és recomanable que, progressivament i tenint en compte la seva edat, els familiaritzem amb el valor i l’ús del diners, perquè, al llarg de la seva vida, s’hi hauran de relacionar constantment. De la mateixa manera que els ensenyem a mantenir una dieta saludable, a reciclar o a tenir cura dels animals, hem d’explicar-los conceptes clau com l’estalvi, la gestió, l’esforç, les formes diferents dels diners i la seva temporalitat.

L’educació financera

Segons apunten els últims estudis centrats en aquesta temàtica, els joves d’entre 18 i 25 anys estalvien per incrementar el seu capital, finançar-se els estudis i assumir imprevistos. Anem bé! Una bona educació financera és clau per al benestar dels individus i, alhora, per a l’economia del país. Els pares i els professors són els primers a transmetre aquest coneixement; allò que ensenyen i el seu comportament amb els diners es converteixen en un important referent per als menuts. Per aquest motiu, aquest tipus d’educació ha de començar a casa i continuar a l’escola.

 

“Una bona educació financera és clau per al benestar dels individus i, alhora, per a l’economia del país”

 

Us proposem alguns tips perquè poseu fil a l’agulla.

La guardiola, que no falti! Aprofiteu ara, que és època de regals, i regaleu-ne una al vostre fill. És un primer pas perquè comenci a entendre el concepte d’estalvi. Podeu motivar-lo donant-li les monedes petites del canvi que us tornen quan compreu i explicar-li que, quan en reuneixi una quantitat determinada, podrà adquirir el seu ninot preferit.

Prediqueu amb l’exemple. Això, sempre! No s’hi val dir naps i fer cols. Els referents dels vostres fills sou vosaltres, els pares. Ells aprenen de vosaltres i copien les vostres conductes. Per tant, el millor ensenyament que els podeu proporcionar és que us vegin posar en pràctica tot allò que els transmeteu al respecte. Per exemple, estalviar una mica cada mes per fer un viatge familiar, fer una compra setmanal en què predominin els productes de primera necessitat...

Planifiqueu. Si els heu assignat una paga setmanal o mensual, ajudeu-los a crear un pressupost perquè sàpiguen fins a on poden gastar, quina quantitat han d’enguardiolar per comprar-se el joc que volen, etc. No sigueu massa estrictes; el més important és que entenguin la finalitat de distribuir els seus recursos.

Els diners no cauen del cel! L’esforç és necessari per guanyar diners. Expliqueu als menuts que la vostra feina es recompensa amb un sou mensual, que us permet anar al cinema, dinar al seu restaurant preferit... Que s’adonin que els diners no han de ser una finalitat, sinó un mitjà. Una forma pràctica per aprendre-ho pot ser, de tant en tant, pagar-los a canvi d’ajudar-vos amb les tasques domèstiques.

...I són finits! Els diners no són il·limitats. Aquest és un dels aprenentatges més importants que han d’assimilar els infants. Han d’entendre que cal fer-ne un ús raonable, prioritzant despeses necessàries, com el menjar, i posposant-ne d’altres més supèrflues. També és essencial que comprenguin que, quan decideixen invertir els diners, per exemple, en adquirir un videojoc, estan renunciant a adquirir un ninot que també els agrada. Triar és, a la fi, renunciar.

Diners en formes diverses. Aprofiteu el caràcter lúdic dels jocs per mostrar que els diners en efectiu es componen de monedes i bitllets, però que també existeixen les targetes, que, tot i ser de plàstic, esdevenen una forma de pagament habitual; fins i tot, les aplicacions bancàries, que permeten pagar des del mòbil. Els jocs de taula clàssics, com el Monopoly o l’Hotel, poden ser d’utilitat per introduir conceptes, com, per exemple, el pressupost, la inversió o l’estratègia.

 

“El millor ensenyament que els podeu proporcionar és que us vegin posar en pràctica tot allò que els transmeteu al respecte”

 

Article publicat al número 52 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top