0 items
El meu compte

Estimar a un altre nivell

 

“Podem jutjar el cor d’un home pel tracte que dóna als animals”, deia Kant, un dels filòsofs més importants de la Història. Com ell, molts pensadors del món han declarat el seu amor i compassió pel món animal. És quelcom més elevat preocupar-se no només dels nostres iguals, sinó també de tot ésser capaç de sentir. Per això, i com que la relació entre persones i animals és inevitable, els veterinaris han estat, són i seran figures necessàries. I admirables!

 

Antigor i evolució

De fet, des que la Humanitat començà a domesticar animals, hem deixat de veure’ls com a preses o rivals de cacera. A tot pagès li interessava tenir bous o rucs forts; a tot caçador li interessava tenir gossos en plena forma; i un cavaller no hauria estat mai res sense el cavall que li donà el nom. Ja hi ha dades de persones especialitzades en medicina per a animals a Egipte, 2.000 anys abans de Crist!

A partir dels segles XVII i XVIII, la veterinària va anar guanyant importància i esdevingué un estudi superior. I no ha deixat de créixer! Amb la desaparició dels animals en certs àmbits (els cavalls ja no són a les guerres, els vehicles han substituït els animals al camp i transport…), ha augmentat la quantitat d’animals domèstics que hom té ara. Antigament, només els rics podien permetre’s el luxe de tenir mascotes, cuidar-les, guarir-les..., incloent animals exòtics com els lloros i altres ocells, per exemple. Gats i gossos eren part del dia a dia amb els pobres per pur pragmatisme: els gossos eren guardians i aliats fidels; els gats caçaven ratolins i bestioles petites i molestes.

 

“A tot pagès li interessava tenir bous o rucs forts; a tot caçador li interessava tenir gossos en plena forma; i un cavaller no hauria estat mai res sense el cavall que li donà el nom”

 

Avui dia

Una part molt important de la veterinària es dedica a tenir cura dels animals domèstics. És molt habitual tenir-ne! És fàcil trobar periquitos, lloros, peixos, gats i gossos a les cases. Els cavalls, rucs, mules... han quedat rellevats a una funció hípica o alimentària i ja no treballen al camp. Vaques, porcs, cabres, ovelles, ànecs, gallines... segueixen sent a les granges com a base de productes alimentaris (llet, ous, carn, paté...). I, és clar, tots aquests animals mereixen un tracte digne, seguiment i ser guarits quan ho han de menester. Els animals mereixen el benestar tant com nosaltres!

I, d’altra banda, els animals salvatges necessiten de la important figura dels veterinaris. En temps de malures, de virus o de depredadors, les poblacions d’animals lliures necessiten un control i seguiment encara més acurats per no desaparèixer o per no desbordar-se; o bé cures, reproducció en captivitat... I els veterinaris, aquí, hi juguen un paper cabdal!

 

“Tots aquests animals mereixen un tracte digne, seguiment i ser guarits quan ho han de menester. Els animals necessiten del benestar tant com nosaltres!”

 

Futur

Els animals són i seran també part de la nostra societat, ara i sempre; part de l’entorn, del tot que és el nostre món, el nostre Univers. Per a alguns, la seva mascota ho és tot. D’altres, volen els animals ben lluny. Però és inevitable relacionar-nos-hi. Són savis, sincers, senten com sentim nosaltres i estimen com estimem nosaltres. El nostre amor per ells és únic i la figura dels veterinaris (eterns, com la relació animals-Humanitat) és estimar, purament. Estimar a un altre nivell!

 

Article publicat al número 53 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top