0 items
El meu compte

GERD, molt més que solidaritat

 

Des d’uns inicis modestos a Sarrià de Ter a convertir-se en un referent en cooperació internacional a Guatemala.

 

El GERD (Grup Editor de la Revista del Discapacitat) començava fa dues dècades a Sarrià de Ter. Naixia com a entitat al darrere d’una revista feta per i per a persones amb “discapacitat” (així, entre cometes, perquè, de fet, seria molt més adient i realista parlar de capacitats). Anomenada L’Atípic, va estar uns quants anys en voga a les comarques de Girona. Era un primer apropament transversal de l’extensa i vagament perfilada comunitat de persones de la regió amb alguna “discapacitat”. Anys més tard, la publicació acabaria desapareixent, però la vitalitat del GERD s’havia demostrat de tal manera que va poder continuar sense ella. S’havien assolit nous horitzons!

Vet aquí els nous horitzons

L’any 2001, membres del GERD viatjaren a Cuba. Allà, iniciaren una nova etapa per a l’entitat: la cooperació internacional. Durant aquest viatge, van tenir contacte amb col·lectius de “discapacitats” en països en vies de desenvolupament com Cuba. El GERD es va adonar que aquestes persones, que ja havien tingut dificultats d’assimilació i acceptació per part de la societat europea, caminaven tres passes enrere en països en vies de desenvolupament. En zones així, majoritàriament pobres i supersticioses, eren (i són) vistes com un mal averany, una vergonya, un càstig diví i, en general, un problema (encara avui!). Se’ls solia (se’ls sol) amagar, ignorar o abandonar, i moltes d’elles viuen o acaben vivint en la misèria més absoluta. Per això, el GERD va decidir brindar-los tota l’ajuda que poguessin aconseguir.

 

L’Atípic acabaria desapareixent, però la vitalitat del GERD s’havia demostrat de tal manera que va poder continuar sense ella”

 

Creixement internacional

Durant les darreres dècades, el GERD ha treballat durament a diversos països d’Amèrica Central en matèria de cooperació internacional. Entre altres, han enviat material per a la fabricació de cadires de rodes a Cuba fins al punt que van col·laborar en la creació d’una fàbrica de cadires de rodes a l’illa.

Quan a un “discapacitat” se li atorga una cadira de rodes, la seva mobilitat, independència, capacitats i autoestima milloren en gran mesura. El primer pas de la fabricació de cadires de rodes és, doncs, molt important per al col·lectiu.

D’altra banda, mentre el projecte a Cuba ja funcionava sol, el GERD va començar a centrar-se en Aguacatán, ciutat de Guatemala agermanada amb Sarrià de Ter. Amb la col·laboració d’entitats locals d’ajuda als discapacitats (ASOPEDI i Transiciones), ha desenvolupat la major part de la seva tasca dels darrers anys: va crear una Escola d‘Educació Especial per escolaritzar persones “discapacitades”, un servei de fisioteràpia per ajudar les capacitats motores dels qui ho necessiten, un taller de fabricació de cadires de rodes, un servei de recollida de pròtesis a Catalunya que són enviades a Aguacatán, el projecte d’inserció laboral Superchurro (amb què aquests “discapacitats” tan capacitats ofereixen un servei a la societat i poden guanyar alguns diners), la construcció de cases per a famílies pobres en col·laboració amb l’ONG Constru Casa, i projectes en construcció, literalment, com l’edifici de la nova Escola d’Educació Especial, que no para de créixer en alumnes.

 

“Durant les darreres dècades, el GERD ha treballat durament a diversos països d’Amèrica Central en matèria de cooperació internacional”

 

Article publicat al número 54 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top