Hotel can Garay: un retorn al modernisme

Com ja sabem, el Modernisme va ser un moviment cultural artístic, literari i històric no només representatiu pel predomini de les corbes, el detallisme en la decoració, el gust per l’asimetria, l’esteticisme refinat i la riquesa, sinó també per la seva reacció davant la doctrina tradicional.

A peu de carretera, al bell mig de les Planes d’Hostoles, quan s’arriba a l’Hotel can Garay un creu que ja sap el que es trobarà. Construït l’any 1906 damunt d’un turó, aquest hotel observa tímidament el pas dels anys. Antiga residència d’estiu de la família Garay, ha estat testimoni de primera línia dels canvis evolutius de la nostra societat. Generació rere generació, arribaven a la casa per descansar i gaudir d’un entorn plàcid i reconfortant. Amb el pas dels anys, la casa va acabar deshabitada i mig abandonada, però l’última generació de la família Garay va apostar per una idea innovadora i atrevida: transformar-la en un hotel. Després de dos anys i mig d’acurada restauració, la fita es va aconseguir, i ara en fa tres que l’hotel va obrir les seves portes. Amb set habitacions i una molt encertada decoració, intenta oferir al visitant una opció diferent i enriquidora.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 

Com si d’una màquina del temps es tractés, el visitant se sent transportat a una altra època. Tot just travessar la porta principal, fotos que recorden el pas dels anys i una olor especial de fusta antiga et permeten començar a intuir el viatge que estàs a punt d’iniciar. La llum que s’escola a través dels vitralls de l’escala, la sensació acollidora de la fusta, la màgia de les làmpades i les calaixeres centenàries fan que desaparegui el record de la vida moderna, estressant i ràpida. Quasi tots els mobles i els terres són els originals de la família, i algunes de les espectaculars làmpades que llueixen al lloc han estat fetes a mà per la senyora de la casa. Les habitacions estan decorades seguint l’època modernista, amb petits tocs d’innovació que converteixen cada racó en un lloc màgic. A la suite hi trobem una sala de televisió que compta amb una magnífica volta i amb una gran finestrada que deixa entrar tota la llum que hi ha a l’exterior a través de vidres de diferents colors. Estant a prop de la llar de foc, amb una suau música clàssica de fons, és com si s’hagués parat el temps. Envoltat per un ambient d’absoluta calma i tranquil·litat, esperes que en qualsevol moment aparegui el propi Dalí tot pensant quin serà el seu pròxim treball, o que Víctor Català s’assegui al sofà a rellegir les seves obres abans de ser exposades al món.

A fora, tot passejant pel jardí, entre escultures, plantes i arbres, un s’oblida per un instant d’on es troba en realitat. Una font entre les taules permet que tot aquell qui ve a sopar pugui gaudir del so constant de l’aigua. A la dreta, tranquil i pacient, s’eleva un colomar, un record més d’una època on el més important era arribar, sense presses. Per a la gent del poble, l’Hotel can Garay s’ha convertit en un lloc agradable on sopar els vespres d’estiu i gaudir tot recordant una època que fou tremendament innovadora i revolucionaria.

Hotel can Garay: un edifici considerat patrimoni cultural que permet al visitant reviure les sensacions que envoltaven els seus avantpassats fa cent anys, una casa familiar oberta al món per oferir descans, tranquil·litat i, sobretot, pau i harmonia, sensacions sovint oblidades que permeten transportar l’ànima fins els racons més insòlits de la nostra consciència.

Article publicat al número 5 de D'estil.

Twittear