0 items
El meu compte

Iaia, què faig?


N’hi ha molts. Passen de generació en generació, i la majoria funcionen. Són els remeis de la iaia, una bona alternativa fora de la farmaciola habitual.

Els avis –i especialment les àvies– sempre han estat valuoses fonts de coneixement. Ens han donat consells, ens han ensenyat dites populars, ens han desvetllat receptes casolanes... També són elles les que han anat recollint de les seves mares i els seus parents algunes pràctiques beneficioses per a la salut amb elements quotidians que estan a l'abast de tothom.

Està clar que, a dia d'avui, la medicina ha evolucionat tant que sempre que patim alguna afecció o molèstia cal que anem al metge o consultem un especialista, però no està de més afegir a la nostra llista de cures productes naturals o determinats remeis casolans que contribueixen a millorar la salut i a combatre malestars lleus. Són els coneguts com a “remeis de la iaia”, i passen de generació en generació. Aquí en van uns quants:

Per a la migranya i el mal de cap. La matricària o camamilla, que es pot preparar en infusió, és la planta per excel·lència per prevenir-la gràcies a la seva acció antiinflamatòria i antiespasmòdica. També són bones la valeriana, el gingebre o l’herba de Santa Maria. A més, per calmar el dolor, hom es pot fer un massatge amb oli essencial de menta, o bé aplicar-se fred, ja sigui amb compreses amb aigua i vinagre o mitjançant una bosseta amb glaçons, tot i que el millor és anar-se’n a dormir a una cambra fosca, perquè l'exposició a la llum solar pot intensificar-la.

Per al mal de coll. Amb tan sols una cullerada de sal dissolta en una mica d'aigua tèbia es poden fer gàrgares i alleujar inflamacions a la gola. Per anar bé, però, cal repetir aquesta acció diverses vegades al dia. I, si trobeu que fa mal gust, hi podeu afegir mel.

Per a l’acidesa i la cremor d’estómac. Es pot pal·liar rosegant un tros de clau d’espècia o prenent-se una infusió de camamilla, de fonoll, de gingebre o de regalèssia, tot i que un plàtan madur, un caqui o un parell de dàtils també poden provocar un alleujament instantani. I, si no, la típica culleradeta de bicarbonat dissolta en aigua és oli en un llum.

Per al mareig. Un remei molt utilitzat és l'espígol, que ajuda a alleujar els marejos, a més de l'estrès i l'ansietat, entre d'altres. El millor és olorar unes quantes gotes d'oli d’espígol. D’altra banda, prendre una infusió de gingebre abans d'emprendre un viatge ajuda a no marejar-se, tot i que, si aneu en vaixell, els mariners us diran que prengueu pomes verdes.

Per a les cremades lleus. Ni la pasta de dents, ni la mantega, ni l’oli, ni la clara d’ou serveixen; són falsos mites. El millor és deixar córrer l’aigua de l’aixeta fins que surti tèbia i dipositar la zona cremada sota el raig durant uns minuts per passar a cobrir-la amb un drap o compresa neta i humida. També pot ser recomanable aplicar una mica de mel sobre la cremada o fregar-hi suaument un trosset d’àloe vera.

Per a l’otitis. La barreja de vinagre blanc i alcohol a parts iguals forma una combinació que, subministrada gota a gota dins l’orella, prevé l'otitis en els casos menys severs. A més, aquesta mateixa mescla frena l'aparició de fongs i bacteris que provoquen l'otitis externa.

Per a l’estrenyiment infantil. Per estimular el recte i ajudar l'infant a anar de ventre, és molt eficaç introduir, amb compte, una branqueta de julivert (o un bastonet) untada amb oli per l'anus.

Per al mal d’esquena. Una de les cures naturals més comuns en aquests casos és l'all. Per prevenir el dolor, va bé menjar-se’n un parell de grans crus cada matí, en dejú, partits per la meitat, tot i que –desenganyem-nos– el millor és mantenir-se actiu/va i, especialment, practicar pilates, ioga o natació. Ara bé, si ja ens fa mal alguna zona concreta, cal preparar un ungüent fregint-ne uns grans en oli d'oliva, escolant-lo i deixant-lo refredar per aplicar-lo on ens faci mal havent netejat la zona amb aigua tèbia prèviament, fet que cal repetir durant 15 dies. D’altra banda, la infusió de sàlvia relaxa el dolor, i, la de castanyer, ajuda a enfortir l'esquena. Per combatre la inflamació, una mica d'escorça de salze cuita és fantàstica, igual que mullar una tovallola amb una barreja de romaní i vinagre prèviament bullida i aplicar-la damunt la zona adolorida.

Per a les picades. Si són d’abella o vespa, el primer que cal fer és treure el fibló, netejar la zona amb sabó i posar-hi gel durant uns minuts. Després, aplicar-hi fang o un cotó amb vinagre de poma, suc de llimona o oli amb julivert sol funcionar, igual que fer un emplastre amb bicarbonat i aigua. En canvi, per a les picades d'insectes en general, va molt bé aplicar-se una ceba o una patata crua a rodanxes.

Per a les ulleres i bosses als ulls. La solució està en agafar un parell de bossetes de te negre o camamilla, submergir-les en aigua calenta durant uns minuts, deixar que es refredin i col·locar-les sobre els ulls tancats uns minuts més. També funciona posar àloe vera o rodanxes de cogombre o de patata crua sobre les ulleres.

Per a les durícies. Curiosament, es poden estovar amb arrel de regalèssia: fregant-la contra les durícies mateix o triturant-ne algunes barres i barrejant-les amb vaselina fins a fer-ne una pasta, que caldrà aplicar sobre la zona en qüestió. També es pot elaborar una mescla amb bicarbonat sòdic i aigua i aplicar-la durant 20 minuts, o bé preparar una part de vinagre blanc i tres d’aigua. O remullar els peus en camamilla tèbia, o fregar-hi una ceba o un all picat amb oli... N’hi ha per a tots els gustos. Això sí: després d'estovar les durícies, cal raspar-les amb un altre clàssic: la pedra tosca.

Per als mussols. Aquesta vegada, el remei no ve del rebost, sinó del joier. Simplement cal fregar un anell d'or entre les mans fins que estigui tebi i posar-lo damunt del mussol. El metall escalfat ajuda a alleujar el dolor de la inflor, igual que draps molls en aigua calenta.

Per eliminar berrugues. Sembla estrany, però embolicar la berruga amb cinta adhesiva fa que no pugui respirar i que acabi caient. Ara bé, si aquesta opció no us acaba de fer el pes, podeu aplicar una pasta d'all sobre la berruga (evitant deixar-la molt de temps per evitar que es cremi), àloe vera o ceba.

Per a l’insomni. Un dels usos medicinals de la camamilla és l'insomni, sobretot en forma d'infusió, perquè és una planta inductiva del son. També es pot utilitzar per fer un ritual abans d’anar-se’n dormir: prendre un bany d’aigua amb camamilla, ja que la seva suau olor té un clar efecte relaxant i tranquil·litzador.

Per al singlot. En aquest cas, hi ha mil i un remeis. Un de molt conegut és inhalar una bona quantitat d'aire, retenir-lo uns 15 segons i anar-lo expulsant lentament. O respirar dins d'una bossa de paper ­–que no de plàstic– lentament i profunda. O fer gàrgares amb aigua freda durant uns segons. O prendre’s una cullerada de vinagre blanc. O prémer-se el nas amb els dits mentre es beuen petits glops d'aigua. O xuclar un glaçó durant uns segons. O tapar-se les orelles amb els dits mentre es xucla aigua d'un got amb una canyeta. O asseure'ns en una cadira, apropar el pit a les cuixes i intentar tocar el terra amb les mans. O estirar el cap enlaire i apropar els genolls al pit Trieu i remeneu!.

 

Article publicat al número 55 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top