Llegiu, descobriu, divulgueu Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - ciutat sanitària de Bellvitge, 1974) és una personalitat interessantíssima de la nostra història. Si hagués nascut en un altre país, seria molt conegut i la seva novel·la sobre l’horror de Mauthausen s’hauria traduït a bastament. Per què a Catalunya no valorem i divulguem com es mereixen personalitats de la talla cultural i humana d’Amat-Piniella?

D’entrada, fou un escriptor precoç. Als 16 anys comença a publicar al diari manresà El Dia articles sobre cultura i política. Val molt la pena llegir-los. A l’Amat li interessa tot: el teatre, el cinema, la literatura, les arts plàstiques, la contemporaneïtat, el debat de les idees... Fins i tot crea una revista avantguardista (Ara) i presenta el jazz a Manresa. Aquell Amat tan jove sembla que s’hagi de menjar el món...

Alhora, com a home compromès amb els ideals de llibertat i justícia social, viu amb intensitat el període de la República, amb l’entusiasme inicial i la decepció posterior en veure com es retallen les aspiracions nacionals de Catalunya. És secretari de l’alcalde de Manresa i, per tant, espectador privilegiat de la vida de la ciutat. A conseqüència dels fets del 6 d’octubre va a la presó.

Durant la guerra lluita al front d’Andalusia. El juliol de 1939 travessa la frontera. Després de diverses vicissituds, acaba en mans dels alemanys, que el condueixen a Mauthausen, on viurà quatre anys i mig d’horror, barbàrie, indignitat, misèria humana...

En sortir, escriu K. L. Reich, una novel·la on descriu el que va viure i veure als camps nazis. Ho fa en homenatge a aquells que hi van perdre la vida i perquè mai més no es repeteixin uns fets tan salvatges. Els qui no la conegueu, us recomano que la llegiu. Pel valor del seu testimoniatge, per la dignitat que traspua el text, sense ombra de ressentiment, per l’anàlisi que fa de la condició humana, per la seva actualitat, per la proximitat de fets i persones, perquè està al nivell de les obres de Levi, Keretész i Semprún, però, a més, perquè és la novel·la catalana de referència als camps nazis i l’acaba d’escriure el 1946 (encara que no la podrà publicar fins al 1963!).

L’han alliberat dels camps nazis però torna a una altra presó, la de l’Espanya franquista. Tot aquell esclat cultural dels anys 30 ja només és un record. El feixisme ha guanyat la guerra i ho farà pagar car a l’Amat, que ni tan sols pot tornar a viure a la seva Manresa. Les il·lusions perdudes. Les esperances frustrades. Els somnis trencats... Amat forma part de la generació sacrificada a qui la guerra i el franquisme va estroncar de ple.

No se li ha fet justícia, a Amat-Piniella. Fem-ho, doncs, aquest any, l’any del centenari. Situem-lo al lloc que li correspon i reconeguem-li i agraïm-li la seva tasca, el seu testimoni i la fidelitat als seus ideals.

Text: Joaquim Aloy, autor del web de Joaquim Amat-Piniella www.memoria.cat/amat.

Article publicat al número 25 de D'estil.

1. 

Twittear