Jonathan Argüelles: La plenitud de qui ha tancat el cercle

Jonathan Argüelles és músic, cantant, forma part de diversos projectes musicals alhora (Sau30, Los 80 Principales, Abba The New Experience...), és promotor musical d’artistes des de la discogràfica Satélite K, té experiència en mitjans de comunicació... i encara ha trobat temps a la seva agenda per quedar amb D’estil!

Ho fem entre llaunes de cargols, al restaurant de Can Barris, a Campllong. És un lloc especial, per a en Jonathan: hi anava de petit amb la família per celebrar sants i aniversaris dels avis. El local ha crescut, des que va començar a anar-hi, fa més de 30 anys. La família ja no hi va, però ell sí, quan pot escapar-se, perquè és un gurmet a qui li deleixen els cargols a la llauna. I, sobretot, aquests: “Recordo perfectament el gust que tenien els cargols d’aquí quan jo era petit, i avui és exactament el mateix. No sé com s’ho fan!”.

Argüelles és una de les cares més visibles de Sau30, la tornada als escenaris de tot l’equip que va fer possible Sau, és clar, amb l’excepció de Carles Sabater. Però ell no el substitueix, i ho té claríssim. Ho ha dit a moltes entrevistes, i aquesta conversa no és cap excepció. Com se sent? “La paraula és «honor», perquè és increïble cantar cançons que han estat importants per a tanta gent, jo mateix inclòs”. Diu més d’un cop, de fet, que “canto les cançons que feia en Carles, intento fer-ho el millor que puc i no hi ha dia en què pugi a l’escenari i no pensi «com puc ser tan afortunat?»”. En aquest grup, tots són iguals. Ell n’és el cantant, de Sau30, però “no puc ser més important que cap component que havia format part de Sau, ni ho pretenc”.

Argüelles és una de les cares més visibles de Sau30, la tornada als escenaris de tot l’equip que va fer possible Sau, és clar, amb l’excepció de Carles Sabater.

En Jonathan té una relació amb Sau més llarga del que podríem imaginar: va començar a viure la música gràcies a ells! “Quan era molt petit, el meu pare em va començar a portar a concerts de Sau”. Abans, més o menys a mitja pista, s’ubicava la torre on es col·locava l’encarregat de moure el focus cap a l’escenari, de seguir els membres de la banda. Allà hi cabia un Jonathan Argüelles de 4-5 anys, assegut en una vora, per veure el concert amb garanties. El seu pare es quedava a sota de la torre. El problema, és clar, era que el vailet s’adormia als primers concerts a què va anar. “Si vols, t’hi porto, però, si et tornes a adormir, no vindràs més [als concerts]. Podràs no adormir-te?”, li va dir el seu pare. S’hi va esforçar de valent, combatent el cansament, i se’n va sortir. I, des d’aleshores, es convertí en el fan més jove del Sau de principis dels 90.

1. 
2. 
3. 
4. 

En aquestes, en un dels concerts, en Jonathan va tenir una sincera revelació: “Jo vull fer això, vull dedicar-me al que fa aquesta gent!”. El que no s’esperava era que el destí es prendria el seu desig al peu de la lletra. “I he acabat al projecte de Sau30, actuant amb els músics amb qui al·lucinava quan era petit, i que ara tinc com a companys de feina!”. És el grup pel qual ell es dedica a la música! “És com un cercle que s’ha tancat. Tot va començar aquí, i ara estic tocant amb ells!”.

La seva formació ha passat per la bateria: de petit, remenava i repicava cassoles i caixes, a casa. “Tenia els veïns negres!”, diu, rient. Ja d’adolescent, li van comprar la seva primera bateria, i, d’aleshores ençà, que viu –encara més– per la música! Actualment, però, neda entre dues aigües: és bateria i cantant. Fa un parell d’anys, tenia clar que la bateria era el seu món. Avui dia, “no sabria què dir-te”. Ha tocat molt la bateria, i li encanta, però ja ha perdut, en gran mesura, “aquell neguit, aquells nervis que tens quan comences a actuar”. Aquells nervis positius, que estimulen a donar-ho tot a l’escenari. “En canvi, cantant, ho torno a notar amb més intensitat. Com que no ho he fet tant, ho torno a notar! I és una sensació molt addictiva, també”.

De la seva dilatada trajectòria musical, passem a parlar de la dels seus companys, “que encara és més llarga!”. Riem. Argüelles gaudeix molt la companyia dels veterans de Sau30 per l’experiència que li aporten. “De vegades, veig el bateria, en Quim Benítez, i penso: «quan tingui la seva edat, tocaré com està tocant ell?». En el bon sentit! Jo, a dia d’avui, hi ha vegades que em canso fent un concert com a bateria!”.

Però no només treballa als escenaris, sinó al seu voltant. És promotor musical d’artistes a través de la discogràfica Satélite K. En el món de la música, “hi ha molt més que el grup de dalt de l’escenari”. Ha treballat amb Judit Neddermann, Marina Rossell, Jaume Sisa, Paula Valls o Adrià Puntí. “Quan no coneixes les dues parts, de vegades, com a músic, hi ha coses que fa la discogràfica que no entens, però, quan ets a dins d’una discogràfica, veus que tot té el seu procés, que, de vegades, t’has d’esperar una mica”. Això l’ajuda a enfocar els seus projectes musicals amb una visió més global i, alhora, no oblidar mai l’efervescent emoció de l’escenari.

Ens posem una mica més profunds. De cara a l’incert futur, té un sol projecte al tinter, i no precisament relacionat amb la música. És més personal. Ens en parla: “més que un projecte determinat, m’agradaria, algun dia, mirar enrere i veure que tot el que he fet ha valgut la pena, que ha estat profitós per a mi. I, si ho ha estat per a la resta de gent, millor!”.

"Actualment, però, neda entre dues aigües: és bateria i cantant. Fa un parell d’anys, tenia clar que la bateria era el seu món. Avui dia, «no sabria què dir-te»"

Hem arribat al moll de l’os d’en Jonathan: és un home molt ocupat. El poc temps lliure que té, no sempre és per a la música. “De tant en tant, has de parar o et tornes boig!”. Li encanta trobar-se amb amics. “És necessari quedar-hi i parlar de coses que no tinguin res a veure amb la feina”. Tenint en compte que en té molts de relacionats amb la música, la seva desconnexió total arriba amb una altra afició: viatjar. “M’agrada molt, però ho faig menys del que voldria, perquè no tinc temps! És de la manera amb què realment aconsegueixo desconnectar al 100%”. I la seva tercera gran afició és “fer bons àpats”. Però no parla de fartaneres, sinó d’un menjar ben trobat, ben fet. “Un bon àpat ajuda a veure les coses des d’una perspectiva diferent; i, si puc fer-lo amb amics, millor”.

Abans dèiem que en Jonathan és un gurmet, i ens ho acaba de confirmar, en la seva dimensió més profunda. Nosaltres també hem tancat el cercle. Hem passat l’estona parlant i tastant, omplint l’estómac i l’esperit de música, d’agraïment, d’energia positiva. De Sau i de Sau30. De Jonathan Argüelles i de la seva felicitat, plenitud i vitalitat encomanadisses. D’aquí a 30 anys, tindrà l’energia que tenen ara els veterans de Sau30. I mirarà enrere, com ja podria fer-ho ara, amb la certesa que el camí ha estat l’encertat. Després d’una pausa del dia a dia amb bon regust de boca, en Jonathan se’n torna a la seva inacabable agenda. I jo, me’n torno a Sau!
Text: Xavi Roura, periodista

Article publicat al número 54 de D'estil.

Twittear