0 items
El meu compte

La barbacoa perfecta

 

Per fer una barbacoa com cal, no n’hi ha prou amb comprar carbó (o llenya) i bona carn. Us servim en safata un seguit de consells que paga la pena tenir en compte si voleu triomfar.

 

Des que l’hivern mostra els primers signes de retirada, la imatge d’una barbacoa fumejant i l’olor de brasa se’ns instal·la a la ment i ja no ens abandona fins l’hivern següent. I és que ens encanten les barbacoes! Per què? Perquè són sinònim de felicitat i bones estones, de temps de lleure i amics, de bona teca! Si en voleu organitzar una, apunteu-vos el següent:

Escolliu bé la teca. Nyam-nyam!

És bo que les carns que trieu per fer a la brasa tinguin una mica de greix. Si és greix exterior, que cobreix la peça, es desfarà amb l’escalfor i caurà sobre les brases, generant un fum que donarà molta aroma a la carn. En canvi, si el teixit gras és intern, infiltrat, es fondrà a poc a poc i donarà a la carn una textura més amorosa.

La carn a la brasa típica és l’entranya o brinça. La seva part fina és més bona i delicada, més tendra i saborosa, que la gruixuda, que és més dura perquè té molt teixit i tendrums. Per tant, a la carnisseria, demaneu la fina. I unes botifarres, unes costelles de xai, una xistorra... Al gust!

 

“És bo que les carns que trieu per fer a la brasa tinguin una mica de greix”

 

També podeu optar per fer sardines, tonyina, salmó, rap, orada… O crustacis com crancs, llagostes, llagostins… O mol·luscs com musclos i cloïsses, sípia o calamar. Els peixos i mariscs també s’entenen estupendament amb la brasa!

Com a acompanyament, podeu optar per fer una guarnició de bones verdures, com pebrots, porros, albergínia, ceba, carbassó, etc.

Feu la brasa. Crec!

Abans de començar, us heu d’assegurar que la graella estigui neta: encendreu la barbacoa i, passats cinc minuts, la fregareu bé amb un paper per eliminar les possibles restes de l'últim ús, que us podrien arruïnar la festa.

Per fer foc, podeu triar llenya o carbó vegetal. Tot i que el més fàcil i ràpid és usar carbó, si disposeu de llenya, us recomanem que feu servir les vergues (sarments) dels ceps per coure xai o escalivar verdures. Ara bé, si heu de coure peces més gruixudes, la millor opció serà la llenya d’alzina, olivera o roure, que fa una brasa molt viva i aguanta molta estona. Per encendre, podeu fer servir pinyes o branques seques; les pastilles d'encesa desprenen un cert gust de químic que us espatllarà una bona carn.

 

“Tot i que el més fàcil i ràpid és usar carbó, si disposeu de llenya, us recomanem que feu servir les vergues (sarments) dels ceps per coure xai o escalivar verdures”

 

Poseu la teca al foc! Hum!

El moment ideal per començar a cuinar és quan la majoria de flames
s'han extingit i el carbó pren aquell to vermellós característic. Però no de
seguida! És recomanable deixar reposar el carbó almenys set minuts des
del moment en què s’apaguen les flames fins que col·loquem el menjar a la graella. Després, les brases s’han de mantenir a temperatura constant, ja que, si baixen de 90ºC, el procés de cocció s’atura. Un truc: si tireu sal gruixuda a les brases, duraran més temps i generaran menys fum.

Això sí: és recomanable que els aliments estiguin a temperatura ambient abans de posar-los a la barbacoa. Un cop damunt la graella, les peces s’han de girar només una vegada. I penseu a no omplir-la en excés perquè no se us compliqui la feina a l’hora de moure les peces.

 

“Les brases s’han de mantenir a temperatura constant, ja que, si baixen de 90ºC, el procés de cocció s’atura”

 

Doneu-li un toc de sabor. Tatxan!

Per potenciar el sabor del menjar, afegiu a les brases unes herbes aromàtiques, com farigola, sàlvia, fonoll, romaní…, o bé espècies, com una branca de canyella.

També podeu acompanyar la carn amb salses. Una bona elecció és la salsa més popular a l’Argentina (i també a Xile i l’Uruguai): el chimichurri. Feta a base d’oli, herbes, espècies i un punt picant, és imprescindible per a les carns a la brasa argentines, i també serveix per marinar carns. És ideal per acompanyar patates bullides i amanir verdures. A Catalunya, la fem amb pebre vermell fumat (de la Vera) i bitxo.

 

“Una bona elecció és la salsa més popular a l’Argentina (i també a Xile i l’Uruguai): el chimichurri”

 

Article publicat al número 57 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top