Les entranyes de la Casa Lleó i Morera

La Casa Lleó i Morera és un dels tres edificis concebuts pels grans arquitectes modernistes que formen part de l’anomenada Illa de la discòrdia, juntament amb la Casa Batlló, d’Antoni Gaudí, i la Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch. És al bell mig del Passeig de Gràcia de Barcelona (al número 35), entre els carrers Aragó i Consell de Cent, i constitueix un dels conjunts d’arts decoratives modernistes més ben conservats de la ciutat comtal.

“La Casa Lleó i Morera és un dels tres edificis concebuts pels grans arquitectes modernistes que formen part de l’anomenada Illa de la discòrdia”

Els seus encisadors vitralls, els magnífics mosaics que alberga a les parets, unes escultures divines, un paviment hidràulic pintat a mà rajola a rajola, ebenisteria d’alta precisió i esgrafiats finíssims es poden veure en primera persona gràcies a les visites guiades que organitza Cases Singulars, les quals fan possible recórrer la planta noble i el jardí posterior d’aquesta joia arquitectònica, a més de conèixer la història de l’edifici i endinsar-se en l’entorn sociocultural barceloní de principis del segle XX.

“Les visites guiades que organitza Cases Singulars fan possible recórrer la planta noble i el jardí posterior d’aquesta joia arquitectònica, a més de conèixer la història de l’edifici i endinsar-se en l’entorn sociocultural barceloní de principis del segle XX”

Un encàrrec de Francesca Morera i Ortiz

La Casa Lleó i Morera va ser un projecte encarregat l’any 1902 a Lluís Domènech i Montaner per Francesca Morera i Ortiz, provinent d’una família de comerciants amb ultramar que van fer les Amèriques. Ella, que heretà l’immoble del seu oncle Antoni Morera i Busó, volia que el prestigiós arquitecte projectés la reforma integral d’una antiga casa anomenada Rocamora, construïda el 1864 pel mestre d’obres Joaquim Sitjas. Les tasques s’allargaren fins al 1906, però Francesca Morera ja no les va poder veure concloses perquè morí un any abans. Fou el seu fill, el metge i cirurgià Albert Lleó i Morera, qui se’n va fer càrrec i qui batejà la casa amb el nom amb el qual la coneixem actualment: Casa Lleó i Morera.

“La Casa Lleó i Morera va ser un projecte encarregat l’any 1902 a Lluís Domènech i Montaner per Francesca Morera i Ortiz, i està alçada sobre una antiga casa anomenada Rocamora que fou construïda el 1864”

Una façana que es fa mirar

La façana de la Casa Lleó i Morera, que fa xamfrà, llueix tres tribunes amb balcons de pedra i està coronada per un vistós templet, el qual va haver de ser reconstruït perquè l'any 1937, en plena Guerra Civil, va ser usat com a niu de metralladores i va rebre els impactes d'un foc creuat.

En els seus orígens, aquesta façana va ser decorada amb diferents ornaments, però, amb l’arribada del Noucentisme, que era contrari a l’estil modernista, diversos elements de la construcció van patir mutilacions o van ser destruïts. Aquest darrer és el cas d’unes escultures d'Eusebi Arnau, algunes de les quals van ser recuperades per Salvador Dalí per decorar el pati del seu Teatre-Museu de Figueres. El que sí hi podem veure en l’actualitat són continues al·lusions al cognom de la família mitjançant representacions amb diferents materials de la flor de la morera i altres escultures d’Arnau, com uns simpàtics burgesos que miren cap al Passeig de Gràcia o unes al·legories als grans invents del segle XX (el gramòfon, la bombeta, la fotografia i el telèfon). També es conserva una placa de 1906, atorgada per l’Ajuntament de Barcelona, que reconeixia la Casa Lleó i Morera com el millor edifici de l’Eixample.

A l’interior: l’esclat del Modernisme

Avui, exceptuant la planta noble, que és la visitable, la resta d’estances de l’edifici s’han convertit en oficines, i als baixos, on antigament hi havia hagut un estudi fotogràfic, s’hi ha establert una botiga d’una prestigiosa firma de moda internacional. L’esperit modernista de la construcció, però, resta intacte. Només d’entrar-hi, el vestíbul i l’escala ja són una meravella. Hi apareixen tantes formes i materials que hom no sap cap a on mirar; a cada ullada, descobreix un detall nou.

L’autèntic esclat del Modernisme, però, el trobem a l’interior de la planta visitable. Malgrat que els mobles que vestien la casa són actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per la seva vàlua incalculable, conté un dels conjunts més ben conservats de la ciutat: vitralls, mosaics, paviments, ceràmica, escultura, fusta, marbre, esgrafiat... Per poder realitzar aquesta magna obra modernista, Domènech i Montaner es va envoltar d’un nombrós grup d’artistes i artesans altament reconeguts per la seva capacitat creativa. Va comptar amb els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol, els mosaïcistes Lluís Bru i Mario Maragliano, el decorador i ebenista Gaspar Homar, el pintor i vidrier Antoni Rigalt, el ceramista Antoni Serra i Fiter, l’il·lustrador i dibuixant Josep Pey... En total, més de 40 artistes i artesans que treballaven sota les ordres del mateix arquitecte que va idear el Palau de la Música Catalana, la Casa Fuster i l’Hospital de Sant Pau, entre d’altres.

“Més de 40 artistes i artesans altament reconeguts treballaven sota les ordres de Domènech i Montaner”

La família Lleó i Morera va conservar la propietat durant tres generacions, fins que l’any 1943 va vendre l’edifici a la Sociedad Mercantil Bilbao, una companyia d’assegurances. Després, va passar per diferents propietaris i, el 2006, l’edifici va ser adquirit pel Grup Núñez i Navarro, que encara el conserva havent-lo rehabilitat meticulosament.

Les visites guiades a la Casa Lleó i Morera es realitzen diàriament, en diferents idiomes i en grups reduïts d’un màxim de 25 persones.

Article publicat al número 29 de D'estil.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 

Twittear