La Casa Masó: la casa blanca de l'Onyar
Quatre cases en una
Resseguint el curs del riu Onyar al seu pas per la vella Girona, es poden trobar les famoses Cases del Riu, símbol del creixement i expansió de la ciutat. Durant els segles XIX i XX, principalment, van començar a incorporar nous elements arquitectònics i diferenciats, esdevenint així una imatge eclèctica però alhora típica de la ciutat, que tot visitant de Girona ha observat amb delit.
"La Casa Masó és la més gran de les famoses Cases del Riu de Girona i l’única que es pot visitar"
D’entre elles, la més destacable de totes, l’única que es pot visitar per dins, és la Casa Masó (al carrer Ballesteries, 29), on va néixer l’arquitecte Rafael Masó i que més endavant va ser reformada completament per ell mateix a encàrrec de la seva família. Sobresurt per les seves mides, en ser la unió de quatre cases anteriors, propietats que la família Masó havia anat adquirint al llarg del temps. Tot i que la casa s’ha restaurat entre els anys 2006 i 2011, s’ha intentat mantenir l’aspecte que tenia l’edifici de quatre pisos un cop acabada la remodelació de Rafael Masó el 1919.
La façana: una estampa multicolor
La façana de la casa és molt visible des dels ponts de la ribera. Essent la unió de quatre immobles, ha esdevingut l’edifici més ample de les Cases del Riu, amb un vivaç color blanc, finestres blaves i persianes grogues, tot un conjunt que la fa destacar per sobre de la resta.
L’entrada: una unió d’estils
L’entrada de la casa des del carrer és rellevant per la seva voluntat de grandesa, per voler reflectir el prestigi que la família havia anat aconseguint mica en mica amb els anys. Aquesta era la idea principal de Masó quan la va redissenyar, tot combinant-hi elements de branques tan diverses com la religió o l’heràldica, amb ferro forjat i ceràmica vidriada, per exemple.
El vestíbul i el menjador: harmonia noucentista
Un rellotge francès del segle XIX dóna la benvinguda als visitants en un vestíbul de colors suaus i molta fusta a la vista. La sensació d’espai ampli, net, refrescat, hi és completa. El menjador és un dels punts on més es nota el Noucentisme a la casa: els mobles dissenyats per Masó mateix imprimeixen una sobrietat que es deu a la voluntat de mantenir un conjunt harmònic en totes les formes. Hi destaca l’estàtua Dona del Farcell, d’Enric Casanovas.
La galeria i la cuina: la vida del servei
La galeria de l’edifici és un dels miradors més privilegiats de l’Onyar a Girona. Era la zona on les dones de la casa cosien i sargien les peces de roba d’una família gran i amb certa posició econòmica com eren els Masó. La cuina i les habitacions de les criades eren també zones habituals de les minyones i la cuinera, que com a servei tenien cura que no faltés res en una casa d’aquelles dimensions.
La biblioteca i la sala d’estar: cultura i pintura
La biblioteca i el despatx foren el lloc de treball de Santiago Masó, germà gran de Rafael i qui heretà la casa. Tot i ser advocat de professió, la biblioteca inclou llibres i volums de literatura, arquitectura, política..., fet que reflecteix les inquietuds culturals d’una família benestant de l’època. La sala d’estar és l’habitació que conté més obres pictòriques de la casa, i això es deu al fet que el pare dels Masó era afeccionat a la pintura i, en concret, col·leccionava peces d’art catalanes.
"La biblioteca conté un arxiu obert a investigadors i estudiosos de diferents disciplines"
Els dormitoris i el bany: artesania i austeritat
Els dormitoris de l’edifici reflecteixen l’interès de Masó de resseguir l’austeritat del Noucentisme, alhora que accentuava la fabricació artesanal del mobiliari. El bany presenta la novetat d’ésser decorat amb la voluntat de convertir-lo en un espai més del conjunt que és la casa, ja que fins aleshores els lavabos no eren tinguts en compte en aquest sentit.
Una fundació amb passat, present i futur
La casa també és la seu de la Fundació Rafael Masó, organització enfocada a preservar, estudiar i difondre l’obra de l’arquitecte i el Noucentisme, així com fomentar la conscienciació sobre l’arquitectura i l’urbanisme, tant per a les persones com per a la societat. Tres llibres publicats en els últims anys els avalen com una entitat viva i amb una llarga trajectòria per endavant.
"La Fundació Masó té la seva seu a l’edifici, des d’on fomenten i difonen l’obra de l’arquitecte"
La Casa roman oberta durant l’any i la Fundació hi organitza exposicions periòdiques sobre l’obra de Masó o dels seus contemporanis. Es poden concertar visites individuals, per a grups escolars i familiars, compta amb ascensor en els seus quatre pisos i és accessible per a persones amb cadira de rodes.
Masó i el noucentisme a Girona
Un dels arquitectes gironins més destacats de tots els temps és Rafel Masó (Girona, 1880-1935), no només per la seva trajectòria professional –ja de per si molt prolífica, essent un dels impulsors del corrent del Noucentisme–, sinó també per la seva tasca com a escriptor, poeta i polític. La seva connexió amb els cercles intel·lectuals gironins i barcelonins el va fer relacionar-se amb personatges de la talla de Prudenci Bertrana, Xavier Montsalvatge, Josep Carner o Guerau de Liost.
La seva obra es caracteritza per l’adhesió als conceptes del Noucentisme, mesclant amb mestria elements artesanals clàssics de l’arquitectura vernacla (ferro forjat, arcs de mig punt, pedra) conjuntament amb noves idees sobre la decoració, disseny de mobiliaris i ornamentació exterior dels edificis. La seva aportació a l’arquitectura catalana va resultar fonamental per introduir al nostre país idees modernes en el disseny d’habitatges i en el foment de la cultura. Algunes de les obres més destacades de l’arquitecte, a banda de la Casa Masó, són la Farinera Teixidor, el Centre Cultural Athenea o la ciutat-jardí de S’Agaró.
Article publicat al número 27 de D'estil.
Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-racons.png" >