La Contrasenya: sopar entre quadres i pinzells

Ningú no ho diria. D’això es tracta. Dins d’un taller d’art del Poblenou barceloní, en un loft de 60 m2 –entre llenços, cavallets, pintures i pinzells–, s’hi amaga un restaurant clandestí capitanejat per una periodista que ha convertit la seva afició en la seva nova professió. Per accedir-hi, el comensal haurà hagut de posar-s’hi abans en contacte, fer la reserva pertinent, recollir l’adreça i la paraula de pas o contrasenya i pujar a un muntacàrregues fins al darrer pis. Allà començarà una aventura característica que barreja art a les parets i a taula. Serà una vetllada especial en un lloc més especial encara, amb hora d’entrada fixa però no de sortida.

"Per accedir-hi, el comensal haurà hagut de posar-s’hi abans en contacte, fer la reserva pertinent, recollir l’adreça i la paraula de pas o contrasenya i pujar a un muntacàrregues fins al darrer pis"

Espais similars a aquest (mai iguals) han començat a proliferar en els darrers anys a moltes ciutats europees i americanes. Són els anomenats restaurants clandestins, amagats o ocults, i n’hi ha a Londres, París, Berlín, Lisboa o Nova York. També a Barcelona, com és el cas de La Contrasenya. Alguns no deixen de ser restaurants normals i corrents protegits rere una façana que no hi té res a veure, que despista. D’altres –potser els més “autèntics”–, són societats gastronòmiques situades en espais inversemblants i inimaginables. La Contrasenya n’és un.
 

De la ploma al pinzell

Des de fa un any i escaig, Àngela Vinent pinta i cuina al seu taller d’estètica industrial del Poblenou, que durant tres nits a la setmana es converteix també en restaurant, tot permetent, per tant, sopar entre pinzells i quadres fets per ella mateixa. Després d’haver estat tres dècades exercint com a periodista, quan va arribar el moment de reinventar-se, Vinent va escollir el que sempre ha estat un dels seus grans interessos: el món de la gastronomia i la restauració. Així, mans a l’obra (mai més ben dit), va decidir treure’s els cursos superiors de cuina a l’escola Hofmann i fundar La Contrasenya, que està inspirada en un restaurant ocult de Londres anomenat The Secret Ingredient.
 

Un espai que és art en sí mateix

L’art es respira tan aviat com surts del muntacàrregues. A la porta d’entrada d’aquest amagatall secretíssim –que només coneixen els qui s’ho han anat explicant de boca a orella–, un seguit de cartells, postals i fotografies anuncien al visitant el que hi ha més endins. Però, per guardar el secret fins a l’últim moment, només t’expliquen una part de la “veritat”, no tota. A primer cop d’ull, res es fa estrany, perquè La Contrasenya està situada en un edifici d’estètica industrial que alberga tallers, estudis de disseny, oficines i pisos tipus loft, d’aquells que ja no en queden. Sabent això, res se surt dels esquemes. La sorpresa és a dins, quan, entre els quadres de l’Àngela (edificis fabrils, xemeneies i una torre Agbar que es fa mirar), t’hi trobes taules i cadires parades amb estovalles verdes i petites setrilleres individuals. La sorpresa ve quan, entre els pinzells i els tubs de pintura, t’hi trobes forquilles i ganivets. La sorpresa ve quan, al capdavall de la sala oberta, hi detectes uns fogons, que ara s’han convertit en la principal eina de treball de l’Àngela, enlloc de la pantalla de l’ordinador. “L’estrès del moment en què estàs culminant un plat just abans de servir-lo és com l’estrès del moment en què estàs acabant una notícia just abans de tancar edició”, ens assegura. I és que s’ha convertit en una cuinera amb nota, d’aquelles entusiastes que entusiasmen i que són capaces de crear l’ambient perfecte per a la vetllada perfecta (amb música de jazz i soul de fons, per cert).

"Entre quadres, t’hi trobes taules i cadires; entre pinzells i tubs de pintura, t’hi trobes forquilles i ganivets"

Pintures a les parets i els sabors del món als plats

A La Contrasenya, no només l’entorn és el protagonista. El que s’hi tasta també pren un pes importantíssim: un menú degustació de cinc plats que es preparen allà mateix, a la vista dels comensals. Es tracta d’una cuina mediterrània de fusió que casa ingredients de moltes parts del món. Ajoblanco de pera amb quasi sashimi de salmó, suquet de calamars amb arròs basmati o un clàssic que triomfa: l’humus amb bacallà esqueixat. Les propostes depenen de la temporada i del que hi ha al mercat, però totes tenen un denominador comú: una preparació i una presentació impecables. La filla de l’Àngela, la també escultora Helena Nadal, és l’encarregada de servir-les a sala. Abans de l’àpat, però, es fa un tast de l’oli Cal Xiquet (procedent d’unes olives de collita pròpia del Pallars Jussà) sucat amb pa del forn La Torna. No més de 15 persones poden gaudir de l’experiència al mateix temps a un preu que ronda els 25 euros per cap. Guardeu el secret i aneu-ho a provar. Totalment recomanable!

Article publicat al número 27 de D'estil.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 

Twittear