La Costa Brava... a vista d’ocell

Experimentar està de moda. Fer de tot! Ens agrada l’experiència nova, diferent: nedar, caminar, viatjar, volar! Precisament, volar és un petit gran plaer que no ha estat a l’abast de la Humanitat fins fa un segle, i molt menys pel plaer de veure la terra des de l’aire.

Avui dia, però, gràcies als vols ultralleugers, fer una escapada aèria a Catalunya és fàcil. Nosaltres ho hem experimentat sobrevolant un dels seus llocs més bonics: la Costa Brava. Ens hem envolat i hem vist com formigueja la terra i la costa tot tocant el cel gràcies a l’Aeroclub Ultraligeros L’Estartit. Veniu amb nosaltres?

Un aeròdrom al bell mig del Baix Empordà

L’aeròdrom de l’Aeroclub Ultraligeros L’Estartit es troba al bell mig de la llarga plana del Baix Empordà, més al sud de la carretera entre Torroella de Montgrí i L’Estartit, envoltat de camps i amarat de l’autenticitat de la Costa Brava (a un escàs quilòmetre i mig dels Aiguamolls de l’Empordà i la desembocadura del Ter). Des d’aquí, els dies assolellats i serens auguren una previsió de vol que molt sovint és favorable.

L’aeròdrom és un edifici d’una planta, baix i allargat, amb hangars per encabir-hi avions ultralleugers i tots els seus estris relacionats, però no només, perquè també compta amb un espai enjardinat chill-out perquè els usuaris esperin el seu torn tranquil·lament mentre prenen alguna cosa. Una pista d’herba natural ben retallada serveix per a l’aterratge i enlairament dels ultralleugers.

“L’aeròdrom de l’Aeroclub Ultraligeros L’Estartit es troba al bell mig de la llarga plana del Baix Empordà”

El nostre vol, una experiència única

La responsable de l’aeròdrom s’encarrega d’indicar-nos quan podem entrar a la pista, de quina manera ens hem de dirigir fins a l’avió i com entrar-hi. Impressiona una mica enfilar-s’hi! Qui visqui l’experiència acompanyarà el pilot i seurà al seu costat, no pas al darrere. Així, les vistes són encara millors!

Engegar motors, avançar per la pista a poc a poc, accelerar... i amunt! Després del petit buit a l’estómac que causa l’enlairament, ja reposem. I, quan menys ens ho esperem, revolt a la dreta! Aquest moviment és una mica més brusc i sorprèn encara més quan ens crèiem tranquils. El dia assolellat acompanya molt. El pilot comenta que és perfecte. Si plou, no es vola; si fa vent, és possible, però resulta més complicat.

Els vols acostumen a tenir una durada de mitja hora o una hora (o més!), depenent del que s’hagi pactat prèviament, però són flexibles pel que fa a la ruta. De vegades, ens comenten els pilots, fins i tot han arribat a indrets més allunyats, com la Garrotxa o la Selva, a petició del client, si és que li fa il·lusió d’apropar-se a veure casa seva des de l’aire.

El vol no es deixa cap raconada propera per explorar. Només alçar-se, ja permet veure la panoràmica de la platja, les Medes, el Montgrí a un costat, la gran extensió que és la plana de l’Empordà... La terra a vista d’ocell, l’antic somni humà acomplert! L’avió s’apropa a les Illes Medes –tan petites i tan grans alhora–, fem la volta fins al Massís del Montgrí i ens apropem al seu imponent i emblemàtic castell, resseguim la platja de la Costa Brava a prop de l’Estartit, anem més avall fins a la Gola del Ter... I tornem!

La ruta se’ns fa curta, però val molt la pena veure el nostre petit món preferit, l’Empordà, des d’un punt de vista tan diferent de l’habitual. L’aterratge és suau i lleuger, amb pocs sotracs. Tot ha anat com una seda! Sens dubte, és una experiència única que ens recorda com en som, de petits i petites, i, alhora, que poderosos/es que ens sentim, allà dalt! Hem estat ocells per una estona; hem sentit la seva llibertat, la seva eufòria i el vent xiulant-nos a cau d’orella. No ens estranya que tothom la descrigui com una experiència addictiva!

“També compta amb un espai enjardinat chillout perquè els usuaris esperin el seu torn tranquil·lament mentre prenen alguna cosa”

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 

Una família amb història en el món de l’aviació

L’aviació lleugera va començar a instal·lar-se a la Costa Brava durant la segona meitat del segle XX. Era i és una activitat plenament pensada per al gaudi, i cada vegada més persones s’han atrevit a provar-la. Les instal·lacions de l’Aeroclub Ultraligeros L’Estartit van ser creades als anys 80 per un grup d’apassionats de les activitats aèries. Amb el temps, ha anat creixent i ja compta amb més d’un centenar de socis (molts d’ells formats a la mateixa escola de vol), i opera pràcticament tots els dies de l’any.

Els actuals gestors de l’aeròdrom tenen, també, una història molt interessant per explicar. Són la família Van Cotthem, de Bèlgica, una quarta generació de pilots que, apassionats del seu ofici, desitgen passar més temps a l’aire que a terra. Albert Van Cotthem va ser el primer que s’hi va dedicar, al sector del transport i durant la II Guerra Mundial, on va obtenir mèrits i condecoracions per la seva audàcia. Després del conflicte bèl·lic, féu d’acròbata aeri. En el seu haver també hi consta haver estat pilot del rei de Bèlgica. Més tard, el seu nebot Tony va agafar el relleu de l’oncle i es va dedicar a ser pilot privat, instructor de vol i acròbata aeri. El seu fill Peter i nét Robin continuen amb el llegat familiar, acumulant milers d’hores de vol a les seves esquenes. Fa menys d’una dècada, van decidir venir a Catalunya per tenir més opcions d’hores de vol en un clima molt més agraït que el que hi ha a Bèlgica. I els encanta!

“Qui visqui l’experiència acompanyarà el pilot i seurà al seu costat, no pas al darrere”

Una escola de vol al cor de l’Empordà!

L’Aeroclub no només ofereix vols per als seus usuaris, sinó que també és escola de pilots. La formació passa, és clar, per moltes hores de teoria i moltes més de pràctica. Es tracta de classes oficials, reglades i amb títols homologats que es porten a terme en grups reduïts d’alumnes, el que permet oferir sessions personalitzades i adaptades al nivell de cadascú.

“Els vols acostumen a tenir una durada de mitja hora o una hora (o més!), depenent del que s’hagi pactat prèviament, però són flexibles pel que fa a la ruta”

Article publicat al número 57 de D'estil.

Twittear