La cripta de la Colònia Güell

Als afores de Barcelona però dins de la comarca del Baix Llobregat, ens endinsem pels carrers d’una antiga colònia industrial per visitar un dels tresors arquitectònics més ben guardats d’Antoni Gaudí: la cripta de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. Aquest municipi, que ara transmet molta pau, encara conserva l’atmosfera del segle XIX gràcies als seus carrers amples i a les cases que els vesteixen, de planta baixa amb un pis, un jardí a l’entrada i un pati posterior. Tot forma part del gran projecte d’Eusebi Güell: la creació d’una colònia tèxtil, lluny de la capital catalana, on la seva fàbrica de panes i velluts pogués funcionar a ple rendiment i on, a més, els seus treballadors poguessin allotjar-s’hi i formar-hi una família.

Un projecte d’església

La fàbrica va arribar a tenir 1.200 treballadors, la majoria dels quals residien dins de la colònia. Davant d’aquesta realitat, l’empresari Güell es va adonar que, de la mateixa manera que oferia serveis, com l’escola, la consulta del metge o el teatre, els seus treballadors necessitaven un espai de culte religiós.

Inicialment, se celebraven oficis religiosos en una capella de la masia Can Soler de la Torre, la residència estiuenca de la família Güell, però aquest espai es va quedar petit i Eusebi Güell va encarregar la construcció d’un temple al seu arquitecte de confiança, Antoni Gaudí. L’església acabada, però, mai va veure la llum, perquè, l’any 1914, els fills d’Eusebi Güell no van poder seguir finançant el projecte. Així doncs, la cripta que avui visitem és la nau inferior d’un temple que tenia previst estar coronat per diverses torres de fins a 40 metres d’alçada, una obra veritablement espectacular que ha restat inacabada.

"La fàbrica va arribar a tenir 1.200 treballadors, la majoria dels quals residien dins de la colònia. Davant d’aquesta realitat, l’empresari Güell es va adonar que, de la mateixa manera que oferia serveis, com l’escola, la consulta del metge o el teatre, els seus treballadors necessitaven un espai de culte religiós"

Respecte per la natura

Arribar a la cripta és d’allò més senzill: només heu de travessar dos carrers des del Centre d’Interpretació de la Colònia Güell, que és el punt de sortida on us facilitaran un audioguia per conèixer la història de cada racó. La cripta està situada en un petit bosc de pins al vessant d’un turó, una ubicació triada pel mateix Antoni Gaudí que és un dels tres vèrtexs d’un triangle que es completa amb la fàbrica i l’escola.

En accedir-hi, veureu clarament que es tracta d’una construcció que s’integra plenament en la natura. Abans d’entrar al seu interior, però, dediqueu uns minuts a contemplar el porxo exterior de la construcció, que es divideix en dos nivells. La part superior se sustenta amb quatre pilars: els dos més foscos estan fets amb fragments de ferro, totxo recremat i basalt; el tercer mostra un trencadís de pedra diorita verda amb basalt i escòries negres, i el central està format per tres grans prismes de pedra basàltica. Si us hi fixeu bé, veureu que és un intent de simular pins blancs i negres.

Un altre aspecte important, que és present en tota la construcció, és la utilització de materials reciclats, com, per exemple, el maó recremat de la façana o les reixes metàl·liques dels finestrals, que estan fetes amb les agulles de les filadores de la fàbrica. Sembla mentida, però, el respecte per la natura, la sostenibilitat i el reciclatge –ara tendència– que es practicaven en aquella època.

Art i religió

La cripta de la Colònia Güell està carregada de connotacions religioses. Sense anar més lluny, el mosaic del portal és una autèntica obra d’art plena de detalls, com un anagrama de la Santíssima Trinitat amb les inicials F, P i S, que corresponen als mots llatins “pater”, “filius” i “spiritus sanctus”, o bé les quatre virtuts cardinals representades amb un porró de vi (temprança), un casc (fortalesa), una balança (justícia), una llàntia i una àmfora (prudència).

Un cop dins de la cripta, el simbolisme religiós pren encara més força; al cap i a la fi, som en un edifici de culte religiós, on actualment s’hi celebren actes litúrgics, casaments, batejos i, fins i tot, concerts, gràcies a la bona acústica de l’espai. Així doncs, al fons de la nau, es troba el santuari, que està flanquejat per dos altars menors: el del costat esquerre, que és obra de l’arquitecte Josep M. Jujol, atrau totes les mirades pels seus colors, i, a la dreta, es distingeix fàcilment La Moreneta; es tracta, òbviament, de l’altar de la Verge de Montserrat, obra d’Isidre Puig Boada. Just darrere del santuari, hi ha un mur que simula les muntanyes de Montserrat.

"L’ambient interior de l’espai és totalment diferent en funció de l’hora i de l’època de l’any en què es visiti. La llum penetra al seu interior a través dels vint-i-dos finestrals, que són vitralls en forma de flor, creant reflexos dignes de ser captats amb la càmera"

Gaudí, de cap a peus

Aquesta cripta se sustenta mitjançant quatre columnes centrals de pedra basàltica, nou pilars de totxo i arcs catenaris. L’ambient interior de l’espai és totalment diferent en funció de l’hora i de l’època de l’any en què es visiti. La llum penetra al seu interior a través dels vint-i-dos finestrals, que són vitralls en forma de flor, creant reflexos dignes de ser captats amb la càmera.

Gaudí va arribar a dissenyar alguns elements del mobiliari, com, per exemple, les piques d’aigua beneita, fetes amb grans petxines i sustentades amb ferro forjat, o una vintena de bancs, dels quals se’n conserven nou. Els que es veuen a la cripta, però, són rèpliques, perquè molts es van cremar durant la Guerra Civil. Dos dels originals es troben al Moma, de Nova York, i al Museu d’Orsay, de París.

Malgrat que la cripta de la Colònia Güell és una obra inacabada, aquesta no és la percepció del visitant. A més, es tracta d’un edifici molt important dins l’obra de Gaudí, perquè aquí va posar en pràctica moltes de les innovacions arquitectòniques (arcs catenaris, el trencadís...) que, més tard, va aplicar a la Sagrada Família.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 
8. 
9. 
10. 
11. 
12. 

Modernisme en estat pur

Després de visitar la cripta de la Colònia Güell, us convidem a passejar pels carrers de l’antiga colònia per descobrir-hi emblemàtics edificis de l’art modernista, com les antigues cases del secretari i del metge, l’escola i la casa del mestre, Ca l’Espinal, on residia l’administrador de la fàbrica, o Ca l’Ordal, la llar de les famílies Ordal, Curañas i Gaudó.

Una maqueta esterostàtica

Si l’arquitectura d’Antoni Gaudí us sembla extraordinària, quan veieu la maqueta funicular amb la qual va concebre aquest projecte (la seva reproducció està exposada al Centre d’Interpretació), quedareu bocabadats. Es tracta d’una maqueta que permet visualitzar, de forma invertida i en 3D, l’estructura de l’església. Estava construïda amb un sistema de cordes que sostenien sacs de perdigons amb diferents càrregues per generar les corbes dels arcs, i és folrada amb paper per obtenir el volum de les voltes i els murs. Senzillament, formidable!

Article publicat al número 54 de D'estil.

Twittear