Quantes vegades heu trucat a un millenial o a algú de la Generació Z i no us ha agafat el telèfon? I sempre hi ha una bona excusa!
Estudis recents apunten una possible causa a aquesta actitud que xoca frontalment amb la de les generacions anteriors; sempre parlant en termes generals, és clar. Més del 80% dels joves sent certa ansietat abans de fer una trucada; els costa reunir valor per fer front a aquesta situació.
I com s’ha pogut arribar a aquesta situació? Precisament, la generació amb més possibilitats de comunicació, amb més finestres obertes al món i que es vol dedicar a ser YouTuber o TikToker, no vol parlar de tu a tu per telèfon. Us ho expliquem.
“La generació amb més possibilitats de comunicació, amb més finestres obertes al món i que es vol dedicar a ser YouTuber o TikToker, no vol parlar de tu a tu per telèfon"
Acostumats a la comunicació indirecta
Un dels factors que contribueix a no fer i intentar no rebre trucades és haver-se acostumat a un tipus de comunicació indirecta, la més habitual avui dia, gràcies a la utilització de multitud d’aplicacions que són asíncrones (no tenen per què respondre’s al mateix moment, com una trucada), com ara WhatsApp, els missatges privats d’Instagram, Facebook i altres plataformes. És una comunicació més còmoda, voluntària (que no sempre genera la responsabilitat de respondre) i, en molts casos, menys intrusiva que una trucada directa. I és que aquestes generacions s’han acostumat a invertir el seu temps en allò que volen fer; ells decideixen quan i com responen.
I quan és el moment de trucar?
Com dèiem abans, més del 80% dels joves senten certa ansietat quan han de realitzar una trucada. Es tracta de generacions que han desenvolupat, en certa mesura, por de parlar en públic o en reunions, i que pateixen estrès i menys productivitat abans de reunir-se.
Què ho provoca? Una trucada és directa i és percebuda com una estratègia comunicativa més arriscada, perquè les paraules no es poden esborrar. Qui truca no es pot desdir del que parla! Això genera menys seguretat i confiança. Les notes de veu, en canvi, permeten repetir-se tantes vegades com es vulgui fins que les paraules surten com hom vol. O es poden esborrar, si cal! Tot plegat els genera més sensació de control.
A més, la pandèmia ha fet créixer, en gran mesura, el nombre de videotrucades, la qual cosa ha agreujat els inconvenients i temors d’aquest grup: les persones hi són en viu, sense més, i es veuen amb tots els seus “defectes”, que no es poden amagar darrere de filtres, ni fer-se anònimes. La sensació d’inseguretat que se’ls genera és inversament proporcional a la sensació que s’està “perdent el temps”. Com més alta és la percepció d’amenaça de la trucada o videotrucada –de no controlar el temps que s’hi invertirà, que se’ls demani alguna cosa, etc.l– , més baixa és la confiança en els propis recursos per fer-hi front.
Curt i ras, es tracta de les generacions que més interactuen amb plataformes virtuals i mòbils, però que estan perdent la capacitat d’interactuar en directe. Són les generacions mudes.
“Una trucada és directa i és percebuda com una estratègia comunicativa més arriscada, perquè les paraules no es poden esborrar”