0 items
El meu compte

La generació muda

Quantes vegades heu trucat a un millenial o a algú de la Generació Z i no us ha agafat el telèfon? I sempre hi ha una bona excusa!

Estudis recents apunten una possible causa a aquesta actitud que xoca frontalment amb la de les generacions anteriors; sempre parlant en termes generals, és clar. Més del 80% dels joves sent certa ansietat abans de fer una trucada; els costa reunir valor per fer front a aquesta situació.

I com s’ha pogut arribar a aquesta situació? Precisament, la generació amb més possibilitats de comunicació, amb més finestres obertes al món i que es vol dedicar a ser YouTuber o TikToker, no vol parlar de tu a tu per telèfon. Us ho expliquem.

 

“La generació amb més possibilitats de comunicació, amb més finestres obertes al món i que es vol dedicar a ser YouTuber o TikToker, no vol parlar de tu a tu per telèfon"

 

Acostumats a la comunicació indirecta

Un dels factors que contribueix a no fer i intentar no rebre trucades és haver-se acostumat a un tipus de comunicació indirecta, la més habitual avui dia, gràcies a la utilització de multitud d’aplicacions que són asíncrones (no tenen per què respondre’s al mateix moment, com una trucada), com ara WhatsApp, els missatges privats d’Instagram, Facebook i altres plataformes. És una comunicació més còmoda, voluntària (que no sempre genera la responsabilitat de respondre) i, en molts casos, menys intrusiva que una trucada directa. I és que aquestes generacions s’han acostumat a invertir el seu temps en allò que volen fer; ells decideixen quan i com responen.

 

I quan és el moment de trucar?

Com dèiem abans, més del 80% dels joves senten certa ansietat quan han de realitzar una trucada. Es tracta de generacions que han desenvolupat, en certa mesura, por de parlar en públic o en reunions, i que pateixen estrès i menys productivitat abans de reunir-se.

Què ho provoca? Una trucada és directa i és percebuda com una estratègia comunicativa més arriscada, perquè les paraules no es poden esborrar. Qui truca no es pot desdir del que parla! Això genera menys seguretat i confiança. Les notes de veu, en canvi, permeten repetir-se tantes vegades com es vulgui fins que les paraules surten com hom vol. O es poden esborrar, si cal! Tot plegat els genera més sensació de control.

A més, la pandèmia ha fet créixer, en gran mesura, el nombre de videotrucades, la qual cosa ha agreujat els inconvenients i temors d’aquest grup: les persones hi són en viu, sense més, i es veuen amb tots els seus “defectes”, que no es poden amagar darrere de filtres, ni fer-se anònimes. La sensació d’inseguretat que se’ls genera és inversament proporcional a la sensació que s’està “perdent el temps”. Com més alta és la percepció d’amenaça de la trucada o videotrucada –de no controlar el temps que s’hi invertirà, que se’ls demani alguna cosa, etc.l– , més baixa és la confiança en els propis recursos per fer-hi front.

Curt i ras, es tracta de les generacions que més interactuen amb plataformes virtuals i mòbils, però que estan perdent la capacitat d’interactuar en directe. Són les generacions mudes.

 

“Una trucada és directa i és percebuda com una estratègia comunicativa més arriscada, perquè les paraules no es poden esborrar”

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top