La llibertat interior. Tan possible com necessària.

Com si d’una paradoxa es tractés, poques setmanes abans que el coronavirus ens colpegés i ens portés a confinar-nos, l’escriptor i periodista Gaspar Hernàndez va publicar La llibertat interior (Columna, 2020), un llibre que és dietari, que és assaig, mitjançant el qual reflexiona sobre el que entén per l’autèntica llibertat: la llibertat interior, gràcies a la qual, diu, “serem més independents, però no pas menys sensibles”; més feliços, en definitiva.

Paradoxalment també, aquesta seva darrera obra –que se suma a les novel·les El silenci (Destino, 2009), La terapeuta (Columna, 2014) i La dona que no sabia plorar (Columna, 2018), el llibre d’assaig L’ofici de viure bé (Columna, 2009) i el dietari espiritual No sóc d’aquest món (2016)– neix d’un documental sobre els presos polítics, Un procés dins del procés, tot i que no parla de política, sinó de persones.

“En aquest llibre, que és dietari, que és assaig, l’autor reflexiona sobre el que entén per l’autèntica llibertat: la llibertat interior”

Hi són molt presents el psicòleg barceloní Antoni Blay Fontcuberta, considerat el precursor de la psicologia transpersonal a Espanya; el psiquiatre jueu Victor Frankl, que romangué pres en dos camps de concentració nazis, o l’enyorat psiquiatre i escriptor xilè Claudio Naranjo, a més d’altres grans mestres de la psicologia i l’espiritualitat, i, fins i tot, el seu gat Cheever, que es va convertir, d’alguna manera, en un altre mestre per a Hernàndez, perquè “no pretenia ser allò que no era. Era digne, però sense ego”.

Tot plegat per proposar al lector fer un treball d’introspecció i autoconeixement on la principal eina som nosaltres mateixos, on cal, però, desempallegar-se de pors, pensaments negatius molestament repetitius, referències socials/culturals, creences limitadores, victimismes i, fins i tot –i especialment–, del personatge que ens hem construït i que creiem que som (res més lluny de la realitat!). La clau? El fet revolucionari? “Descobrir qui som en essència. Només llavors podrem ser autènticament lliures”.

“Hi són molt presents el psicòleg barceloní Antoni Blay Fontcuberta, el psiquiatre jueu Victor Frankl o l’enyorat psiquiatre i escriptor xilè Claudio Naranjo”

I com ho podem fet? Doncs, segons l’autor, començant per assolir la llibertat de pensament; és a dir, separant-nos d’ell, distanciant-nos-en i canviant la nostra relació amb la ment. Gràcies a això, no només podrem viure millor, sinó que podrem fer una societat millor.

Esgotada de primera edició des de principis de juny, la segona ja és a les llibreries. Pels temps que hem passat, pels temps que vindran, en què ens cal reformular mirades (internes i externes), per la vida, aquest és, sens dubte, un bon llibre de capçalera. Llegiu-lo!

Article publicat al número 53 de D'estil.