La Torre de les Aigües del Besòs

A finals del segle XIX, el Poblenou, un nucli urbà del terme municipal de Sant Martí de Provençals, era un dels territoris amb més concentració industrial del país. La seva proximitat amb Barcelona i el baix cost dels seus terrenys van fer que aquest indret fos perfecte per a la proliferació de fàbriques. Aquest context va propiciar, doncs, l’aparició de la Torre de les Aigües del Besòs.

“Per a la seva construcció, s’hi van invertir 2,5 milions de pessetes, i es va inaugurar tan sols dos anys després de la seva projecció, el 21 de juny de 1882”

Un empresari visionari

La persona més important per al desenvolupament del projecte fou el seu promotor, l’empresari Xavier Camps, qui, en adonar-se del creixent potencial de la zona i constatar l’escassetat d’aigua que aleshores hi havia a Barcelona, va veure en la construcció d’una torre d’aigües una oportunitat de negoci: a més de les necessitats de les fàbriques, la industrialització comportava la migració de la població del camp a la ciutat, amb la conseqüent necessitat d’abastiment de múltiples serveis, entre els quals hi havia l’aigua potable.

“La persona més important per al desenvolupament de la Torre de les Aigües del Besòs fou el seu promotor, l’empresari Xavier Camps. El disseny de l’edifici va anar a càrrec de l’arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals, Pere Falqués”

El projecte ho tenia tot a favor, sobretot un empresari amb visió disposat a invertir-hi 2,5 milions de pessetes, una suma més que considerable en aquella època. Per avalar aquesta inversió, Camps comptava amb un informe favorable sobre la qualitat de l’aigua del subsòl provinent del riu Besòs. L’arquitecte municipal de Sant Martí de Provençals, Pere Falqués, va ser l’encarregat de dissenyar la torre, que, tot i no estar acabada, es va inaugurar tan sols dos anys després de la seva projecció, el 21 de juny de 1882.

El que no esperava Xavier Camps és que pocs anys després de la seva posada en marxa, i degut a la pròpia força de succió de la torre i a la seva proximitat respecte al mar (1 km), es descobrissin unes filtracions de sal que van portar al tancament del negoci. Aquí acabava el somni del seu promotor, que finalment es va suïcidar llençant-se de la torre mateix.

“Pocs anys després de la posada en marxa de la torre, es descobriren unes filtracions de sal que van portar al tancament del negoci. El seu promotor es va suïcidar llençant-se des del capdamunt mateix de l’edifici”

Torre vella, nous usos

Tot i el fracàs del projecte inicial, la torre no va caure en desús i va seguir fent servei. La seva nova funció va ser esdevenir la torre de refrigeració de la fàbrica metal·lúrgica de Can Girona, posteriorment coneguda com a Macosa.

Com molts altres edificis, la torre també va canviar la seva funció durant la Guerra Civil. Va passar de dipòsit d’aigua a magatzem de la munició que fabricava la foneria. Un engranatge més de la indústria de guerra. També s’hi va instal·lar una bateria antiaèria.

“També va funcionar com a torre de refrigeració de la fàbrica metal·lúrgica de Can Girona i, durant la Guerra Civil, va servir per guardar-hi la munició que fabricava la foneria, i s’hi va instal·lar una bateria antiaèria”

Amb el pas dels anys, l’edifici va ser abandonat, fet que va donar pas al seu progressiu deteriorament. Per fortuna, però, l’any 2010 l’Ajuntament de Barcelona i la Societat General d’Aigües de Barcelona van signar un conveni per a la seva rehabilitació. Ara, a més, és possible visitar-lo.
 

L’Arxiu Històric del Poblenou

Qui millor que qui coneix a fons la història del barri per gestionar les visites a la torre? D’aquestes visites se n’encarrega l’Arxiu Històric del Poblenou, una associació de voluntaris que es dedica principalment a la recerca, arxiu i difusió de dades i documents relacionats amb el Poblenou.

Visitar la Torre de les Aigües del Besòs significa seguir un interessant recorregut per les diferents parts que la conformen, les quals eren essencials per al seu funcionament en cadascun dels diversos usos que va tenir al llarg de les diferents etapes de la seva existència. Cada racó dóna a conéixer un fragment de la seva història.

“Avui, la Torre de les Aigües del Besòs és visitable i, en breu, acollirà l’Arxiu Històric del Poblenou”

Aquestes visites guiades, a més, s’acompanyen de diferents plafons explicatius i d’un audiovisual que ofereix una informació ben completa al visitant. Però si us quedeu amb ganes de conèixer més a fons aquest emplaçament històric i el barri en qüestió, també disposen de llibres i altres publicacions específiques que es poden adquirir allà mateix. A més, l’Arxiu Històric del Poblenou, que actualment té la seu a Can Felipa, serà traslladat en breu a la Casa de les Vàlvules de l’edifici.
 

Les vistes, un al·licient més

Més enllà de la història de l’edifici, si una cosa sorprèn i agrada al visitant són les magnífiques vistes que ofereix el terrat de la torre, tot i que aquesta només fa 65 metres d’alçada, poc en comparació amb altres edificis emblemàtics propers, com l’Hotel Arts, que mesura 154 metres.

Sigui com sigui, la Torre de les Aigües del Besòs és un dels pocs racons de la ciutat de Barcelona que ofereix la possibilitat de completar una panoràmica de 360º, i proporciona una visió des d’un angle poc explotat, si tenim en comte que l’skyline barceloní ha estat tradicionalment contemplat des de Montjuïc i el Tibidabo, o fins i tot des dels búnquers del Carmel.

“La Torre de les Aigües del Besòs és un dels pocs racons de la ciutat de Barcelona que ofereix la possibilitat de completar una panoràmica de 360º”

Més enllà de l’horitzó de Barcelona, veiem en les vistes del Poblenou petits signes del pas del temps i ens imaginem com debia ser aquest lloc a finals del segle XIX. Cal tenir present que, en l’actualitat, la imatge del barri és molt diferent de la que oferia llavors. De fet, el Poblenou és un d’aquells punts en canvi constant: ha passat de la zona de llacunes i pantanals del Sant Martí de Provençals original a la industrialització ja esmentada i l’annexió a Barcelona, i finalment, als canvis més recents de la mà de les olimpíades, o la transformació del Fórum de les Cultures i la creació del districte tecnològic 22@, que recentment ha portat el turisme a aquest barri tradicionalment obrer.

La Torre de les Aigües del Besòs és, doncs, un element del passat recuperat per conformar el present d’aquest barri tan singular.

Article publicat al número 31 de D'estil.

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 

Twittear