0 items
El meu compte

L’enyor de la terra

 

Doncs sí: els desastres naturals, a més d’assolar pobles, terres de cultiu i l’habitat de molts animals, també provoquen trastorns psicològics.

 

Del bosc on gaudíeu de pícnics amb tota la família després d’un matí de platja, ja només en queden quatre arbres esquifits i ennegrits a causa d’un incendi. Al camp on jugàveu amb els vostres amics després de l’escola, ara hi ha una gran fàbrica. Traieu el cap per la finestra i ja no veieu les muntanyes, ni de lluny; només una renglera d’edificis i una cua de cotxes. És, en aquest moment, quan comença a envair-vos la melancolia i la tristor perquè el paisatge que recordeu ha desaparegut i l’enyoreu. Aquest sentiment de pèrdua s’anomena solastàlgia, un neologisme creat per descriure un mal contemporani que cada any afecta més persones. N’heu sentit a parlar?

Un trastorn del segle XXI

La solàstalgia és el terme encunyat pel filòsof Glenn Albrecht –format pel mot llatí sōlācium i l’arrel grega -algia, que signifiquen comoditat i dolor, respectivament–, el qual engloba sentiments, com ara l’angoixa, la frisança i el malestar general, pel dèficit de natura a les nostres vides. El més curiós és que aquesta aflicció està molt lligada amb el canvi climàtic i l’estil de vida modern de la nostra societat, però molts l’han conegut arran del confinament; és a dir, enyorem els paisatges, però el nostre consumisme voraç i un egoisme desmesurat són els principals causants de la situació tan pèssima en la que es troba la Terra i, per tant, de molts dels fenòmens naturals (huracans, tsunamis, pluges torrencials, incendis...) que destrueixen la naturalesa.

 

“La solastàlgia, a més de generar una gran angoixa existencial, es manifesta amb símptomes com l’insomni, el nerviosisme, la fatiga, la falta de concentració o el rebuig a tenir un fill per la incertesa de com serà el planeta en el futur”

 

Patir solastàlgia sembla lògic quan hom ha sobreviscut, per exemple, a un terratrèmol i ha perdut la seva llar o algun familiar. Ara bé, aquest trastorn pot afectar qualsevol persona que observa el deteriorament del seu entorn i sent que no pot fer res per aturar-lo. La solastàlgia, a més de generar una gran angoixa existencial, es manifesta amb símptomes com l’insomni, el nerviosisme, la fatiga, la falta de concentració o el rebuig a tenir un fill per la incertesa de com serà el planeta en el futur.

I on és la cura?

Doncs, en certa manera, a les nostres mans! Com que la majoria dels canvis en el paisatge són fruit de l’acció humana, podem apostar per la conservació i la recuperació de la natura mitjançant petits gestos que ajuden a frenar el canvi climàtic, com, per exemple, el reciclatge, l’ús del transport públic, el consum responsable d’aliments i la neteja d’espais naturals, entre d’altres. D’aquesta manera, passarem de la desesperança a l’empoderament i a formar part de la solució.

 

 

Connecteu amb la natura!

Vet aquí algunes idees per sentir-vos més a prop d’ella:

  • Els banys de bosc. Passegeu tranquil·lament per un bosc en silenci, tot escoltant els seus sons i admirant els colors i els moviments de la fauna i la flora.
  • Els horts urbans. Sentiu la textura de la terra a les vostres mans i experimenteu la satisfacció de fer créixer els vostres propis cultius.
  • Les activitats a l’aire lliure. Oblideu-vos de la tecnologia i reserveu-vos estones per fer, per exemple, una mica d’esport o un pícnic amb la família.
 

 

 

Article publicat al número 54 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies perquè tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment per al seu ús. Més informació aquí.

Top