0 items
El meu compte

Les entranyes de Montserrat: un món d’històries i llegendes

L’interior de la muntanya de Montserrat amaga un espectacular paradís d’espeleotemes que, segons explica la tradició, va inspirar molts artistes, com ara l’arquitecte Antoni Gaudí.

 

L’anomenen “Muntanya Màgica”. És famosa per la seva fisonomia i el monestir que alberga. Cada any, milers de persones la visiten i es queden atònites davant la seva majestuositat. Però pocs saben que el seu interior és encara més impressionant. La muntanya de Montserrat amaga més de 100 coves catalogades. Les que es poden visitar es troben a Collbató, a la comarca del Baix Llobregat. Endinsem-nos-hi!

 

Un origen natural

Les Coves de Montserrat (també conegudes com a Coves de Collbató o Coves del Salnitre) són un paradís subterrani que es va originar lentament fa milions d’anys. Tot va començar amb la formació del massís catalano-balear i el mar interior de Catalunya, que va generar una acumulació important de sediments. En aquell moment, la muntanya de Montserrat era buida per dins, però, poc a poc, l’aigua i els sediments es van anar escolant per la pedra calcària i van formar els espeleotemes –estalagmites, estalactites, banderes i columnes– que avui es poden admirar al llarg de tot el recorregut.

 

Gràcies, Víctor Balaguer!

Avui ens pot semblar estrany, però les Coves de Montserrat van ser un lloc desconegut per la població durant molts anys. El descobriment de la seva existència i la seva transformació en un punt de gran interès turístic van ser fruit de l’article que va escriure l’escriptor, periodista i polític Víctor Balaguer per a l’antic Diari de Barcelona tot explicant l’expedició científica que hi havia realitzat amb un grup d’intel·lectuals a mitjan segle XIX.

El fet és que, des d’aleshores, aquest món subterrani ha estat també font d’inspiració de grans artistes, com ara Santiago Russinyol, que hi va entrar per trobar-hi la sensibilitat; Jacint Verdaguer, al qual li van servir per dotar de més sentit els seus poemes, o Antoni Gaudí, mitjançant les quals va buscar la seva musa (i tant que la va trobar!).

Les coves de Montserrat van ser també el refugi de moltes persones durant la Guerra Civil Espanyola, però, després del conflicte, van quedar abandonades fins al 1985, en què es va decidir habilitar un passeig subterrani per fer-hi visites guiades de caràcter turístic. Són aquestes que us expliquem.

 

“La muntanya de Montserrat amaga més de 100 coves catalogades. Les que es poden visitar es troben a Collbató, a la comarca del Baix Llobregat”

 

La sala de la Catedral

La visita a aquestes coves consisteix en un recorregut interior d’uns 500 metres amb un desnivell de 20 metres. La temperatura interior és d’uns 14 graus, i la humitat relativa és del 97%. El punt de partida és la sala de la Catedral. Quan s’hi accedeix, no es pot deixar d’alçar la vista per admirar aquesta obra d’art de la natura.

A la mateixa sala es poden observar un seguit de gravats que daten del segle XIX, alguns dels quals fan referència a les expedicions de Víctor Balaguer. També resulten interessants un seguit de mostres de conglomerat exposades en unes vitrines i uns panells informatius que fan cinc cèntims al visitant sobre la formació geològica de la muntanya de Montserrat i la composició del conglomerat montserratí (còdols, bretxes i graves amb matriu sorrenca i ciment calcari).

 

El nucli de les coves

L’aventura, però, comença en baixar unes escales per endinsar-se al cor d’aquest paradís natural. Primer, a l’esquerra, es pot veure l’Ou Ferrat Màgic, una estalagmita que, curiosament, s’assembla força a un ou ferrat i que amaga una llegenda: es conta que duu bona sort i que, en tocar-la, es compleixen els desitjos que hom li demana. Tot seguit, a la dreta, es troba el Targeter, una formació rocosa que té una mena de forats petits on es col·locaven els desitjos que l’Ou Ferrat Màgic compliria.

Seguint l’itinerari, creixen més espeleotemes amb formes d’allò més originals, que han estat batejades amb noms com la Cascada del Bosc Encantat o les Ales del Diable. Aquesta última també amaga una altra faula: fa milers d’anys, en aquestes coves, hi habitava un dimoni. Un bon dia, va ser descobert per uns visitants i va fugir atemorit, amb tanta mala sort que s’hi va deixar les ales enganxades.

Passadís enllà, entre les formacions rocoses, apareix a una de les parts més emblemàtiques del recorregut: la sala de Les Columnes, que evoca la Sagrada Família, i és que la llegenda explica que, quan Gaudí va visitar les coves, aquesta va ser la seva font d’inspiració per dissenyar un dels monuments més importants de la ciutat comtal.

 

“El descobriment de les coves de Montserrat i la seva transformació en un punt de gran interès turístic van ser fruit de l’article que va escriure l’escriptor, periodista i polític Víctor Balaguer per a l’antic Diari de Barcelona tot explicant l’expedició científica que hi havia realitzat amb un grup d’intel·lectuals a mitjan segle XIX”

 

 

El misticisme de les coves

L’últim tram del recorregut adopta un caire més religiós, perquè es correspon amb la sala de l’Orgue, on es pot distingir la Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com La Moreneta. La història explica que els monjos van descobrir aquesta sala al segle XVI, i que, en veure la verge i l’orgue, van entendre que es tractava d’un senyal diví (feia 300 anys que s’havia descobert la veritable Moreneta!) i que aquell espai havia d’esdevenir un lloc de culte religiós.

Ells mateixos es van adonar, també, que les coves contenien una gran quantitat de salnitre, un mineral que es forma a partir del fòsfor i el nitrat de la terra mesclats amb l’aigua i els excrements dels ratpenats que habitaven aquestes coves, així que es van encarregar d’explotar aquesta font de riquesa natural que servia, entre d’altres coses, per a la fabricació de pólvora. Actualment, però, és inexistent, ja que gairebé no s’hi troben ratpenats.

 

“La visita a les coves consisteix en un recorregut interior d’uns 500 metres amb un desnivell de 20 metres”

 


La història del bandoler Mansuet

En aquestes coves hi vivia el Mansuet, un bandoler i ferrer que va salvar centenars de dones i nens durant la Guerra del Francès. Ell va amagar la població més indefensa de Collbató a les coves de Montserrat i, quan els francesos van descobrir l’amagatall, en sentir el xisclet d’un nen, el Mansuet els va apuntar amb un trabuc. Com que no s’acabaven de creure les seves amenaces, va disparar diversos trets al sostre i, amb un cop de peu, va fer rodolar una olla immensa. El terrabastall que això va provocar va ser tan esfereïdor que els francesos van fugir atemorits pensant-se que la cova s’esfondrava.


 

“L’últim tram del recorregut adopta un caire més religiós, perquè es correspon amb la sala de l’Orgue, on es pot distingir la Mare de Déu de Montserrat”

 

Article publicat al número 47 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-racons.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Top