L’estany que ha tornat a ser (i que ara s’està renovant)

Recuperat l’any 2005 després que fos assecat a mitjan segle passat (entre 1945 i 1951), l’estany d’Ivars i Vila-sana, situat entre els termes municipals d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, al Pla d’Urgell, és una de les zones humides més importants de la Catalunya interior. En conjunt, es tracta d’un espai natural de gran interès ecològic i preparat per fer-hi agradables passejades a peu i amb bicicleta. L’itinerari que el voreja ocupa uns 6 quilòmetres i és ple de miradors, aguaits, embarcadors, àrees de descans i zones de pícnic amb gran encant..

“Amb el temps, l’estany va esdevenir un centre de trobada per desenvolupar activitats d'oci, que també contemplaven la pesca (sobretot de l’anguila) i la caça d'ànecs”

El cor bategant d’una comarca

La formació de l’estany es remunta milers d’anys enrere i es deu a les condicions geològiques dels terrenys que l’ocupen: la presència i l’aflorament d’aigua en un fons impermeable provocava que la poca aigua que hi arribava s’hi acumulés sense tenir la possibilitat de drenar-se lateralment. Aquest estany original era de poca profunditat i d’aigües salobrenques. Fins i tot alguns estius es podia arribar a assecar completament. Però tot això va canviar amb la construcció del canal d'Urgell, que es va dur a terme a mitjan segle XIX per portar aigua a les terres de la plana d'Urgell i convertir-les en una zona de regadiu. En aquest context, els nivells freàtics de l’estany van augmentar i hi va arribar més aigua. Fou així com es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior, amb gairebé 130 hectàrees de superfície.

Amb el temps, l’estany es va convertir en quelcom més: va esdevenir un centre de trobada per desenvolupar activitats d'oci, que també contemplaven la pesca (sobretot de l’anguila) i la caça d'ànecs, les quals atreien gent d'altres municipis. En els seus marges, fins i tot s’hi celebraven sovint festes populars, fins que, al 1951 –contra la voluntat de la majoria dels habitants dels pobles de l’entorn–,va ser dessecat totalment per convertir-lo en camp de conreu.

“Al 1951, contra la voluntat de la majoria dels habitants dels pobles de l’entorn, va ser dessecat totalment per convertir-lo en camp de conreu”

L’agosarada tasca de recuperar-lo

Fou a principis de 1990, quan l’estany encara restava ben viu en la memòria de la gent de la zona, que l'Ajuntament d'Ivars va prendre la iniciativa de recuperar-lo i va encarregar un estudi de viabilitat per regenerar-lo. Així, després d'uns anys de gestions i projectes diversos, l’any 2002 es va constituir el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana i es van començar a adquirir les finques ocupades pel llac. Les obres de condicionament que van permetre tornar a inundar la seva cubeta van culminar l’any 2005 i, quatre anys més tard, al 2009, es va completar el seu emplenat i l’estany va adquirir el seu aspecte actual.

Amb l’arribada de l’aigua, l’estany mateix i el seu entorn van viure unes transformacions ecològiques excepcionals, amb un esclat de biodiversitat espectacular i la recuperació d’un paisatge privilegiat.

A dia d’avui, aquesta zona ofereix itineraris naturals equipats amb miradors, aguaits, embarcadors, zones de pícnic i plafons d’interpretació ambiental que desperten encara més l’interès del visitant i que conviden a obrir els sentits, passejar, aprendre i fotografiar a tothora.

“L’any 2002 es va constituir el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana i es van començar a adquirir les finques ocupades pel llac”

1. 
2. 
3. 
4. 
5. 
6. 
7. 

Una de les meques dels ornitòlegs i amants dels ocells

A banda de la seva història i el seu paisatge, l’estany d’Ivars i Vila-sana compta amb més de 210 espècies al llarg de l’any, entre sedentàries, estivals, hivernants o de pas. Ell sol acull el 30% de la població d’ànecs, cabussons i fotges de la plana de Lleida a l’hivern. Aquesta abundància d’ocells aquàtics, així com de petits mamífers, amfibis i rèptils, afavoreix la presència d’aus rapinyaires en l’entorn. A dia d’avui, se n’han detectat fins a 24.

“L’estany d’Ivars i Vila-sana compta amb més de 210 espècies al llarg de l’any”

Cal Sinén, el centre d’informació i interpretació de l’estany

Cal Sinén era una emblemàtica masia de l’antic estany construïda l’any 1910 en substitució de l’anomenada “casa vella”, que es trobava pocs metres més avall. Propietat de la família Greoles, d’Ivars d’Urgell, s’alçava al bell mig de les seves terres de cultiu, just davant de l’estany, una situació privilegiada que en va propiciar la funció d’hostatge, on s’hi estigueren fins i tot personatges il·lustres de l’època. També fou punt de partida de grans jornades de cacera i un espai de referència per als qui anaven a l’estany. Les celebracions que organitzaven eren famoses, com les passejades en barca, que partien del seu propi embarcador.

Aquesta masia, que va estar deshabitada i en desús durant dècades, va patir un deteriorament imparable, però la recuperació de l’estany a partir de 2005 i la predisposició de la seva propietària van permetre al Consorci adquirir-la un any més tard i recuperar-la.

Des d’allà, s’ofereix informació sobre l’estany, la seva història i els seus valors naturals i es compagina aquesta activitat com a centre d’informació amb activitats de l’entorn i turisme rural.

Article publicat al número 55 de D'estil.

Twittear