Louis Braille

En Louis Braille va néixer en una petita vila de l’est de París, Coupvray. Tan sols tenia tres anys quan un accident amb una eina del seu pare, que era baster, el va deixar cec d’un ull. La infecció es va estendre a l’altre, del qual també va perdre la visió poc temps després. Aquests són els fets nus, uns fets que van marcar la seva vida i el van portar cap a un camí de superació i descobertes.

Poc abans de néixer Braille, la França del segle XVIII havia viscut profunds canvis polítics, socials i culturals. Aquest clima va ser fonamental perquè un mestre de Coupvray, Monsieur Bécheret, ensenyés al seu alumne cec tot el que estava al seu abast després de comprovar les seves facultats i disposició. Va entendre que era un nen brillant i que mereixia estudiar a la Institució Reial dels Cecs de París. La família, però, no tenia recursos per fer-se càrrec de les despeses. El suport dels marquesos d'Orvilliers, que li van concedir una beca, va esdevenir fonamental. Aleshores, Braille només tenia 10 anys i ja en feia 5 que havia quedat cec dels dos ulls.

La Institució estava instal·lada en un edifici antic i llòbrec, una antiga casa d’acollida que també havia esdevingut presó i seminari amb unes condicions higièniques esfereïdores. Tant era així que havien cridat l’atenció del diputat Alphonse de Lamartine, un dels abanderats del nou clima social. Però, malgrat els esforços de l’escriptor i polític, la insalubritat de l’edifici va ser la principal causa de la tuberculosis de Braille, malaltia que va arrossegar tota la vida i de la qual va morir anys després. Els alumnes, tot i disposar de banys, només tenien ocasió de fer-los servir una vegada al mes.

“Louis Braille tan sols tenia tres anys quan un accident amb una eina del seu pare, que era baster, el va deixar cec d’un ull”

Amb una superfície inferior als 800 metres quadrats, moltes de les estances necessàries es trobaven en llocs inversemblants, com ara el menjador, que estava ubicat en una galeria, o el taller dels telers, pel qual van tancar un pati impedint que entrés llum a la planta baixa.

El petit Louis hi va conèixer les diverses fórmules que pretenien facilitar la lectura dels cecs. La primera que va utilitzar va ser la de les lletres gravades en paper, una escriptura en relleu ideada per en Valentín Haüy. Malgrat no ser el mètode més adient, li va permetre llegir la dotzena de voluminosos llibres dels quals disposava la biblioteca de la Institució.

Ens han arribat diversos testimonis dels desigs de Braille per sortir de les tenebres. Es diu que va aprendre a escriure amb llapis i que els utilitzava amb motlles que contenien les lletres buidades, com aquelles regletes que fèiem servir fa anys nosaltres mateixos. Amb aquestes eines va estudiar matemàtiques i geografia, sense oblidar la música, una disciplina en la qual acabaria destacant, convertint-se anys més tard en organista d’importants esglésies de París. També va ser un avantatjat alumne de la Institució abans d’exercir com a mestre, segons les cròniques, dels més estimats.

“El petit Louis va conèixer les diverses fórmules que pretenien facilitar la lectura dels cecs a la Institució Reial dels Cecs de París”

1. 
2. 
3. 

Quan només tenia dotze anys, va conèixer Charles Barbier de la Serre, un capità d'artilleria retirat que va presentar a la Institució la seva “escriptura nocturna”, un mètode per llegir al tacte que volia ajudar els soldats a comunicar-se en la foscor sense el perill de ser descoberts per l’enemic. El capità pensava que podia ser una solució per als alumnes cecs. Però un jove de la Institució, Louis Braille, va considerar massa complex el seu invent i es va passar uns quants anys perfeccionant-lo.

Fins el 1825, Braille –que comptava setze anys, aleshores– no va presentar la primera proposta del que seria el seu sistema. Format únicament amb sis punts i amb seixanta-quatre combinacions possibles, el va ultimar cap al 1834, amb uns resultats que van ser molt ben rebuts entre els alumnes, però no tant entre els professors i directors de la Institució. La por a que els cecs tinguessin un codi propi on els vidents no poguessin participar va mantenir fora dels canals oficials el seu mètode durant molt temps. Tant és així que només es va començar a acceptar poc abans de la seva mort, i la difusió internacional va arribar molt de temps després.

“Quan només tenia dotze anys, va conèixer Charles Barbier de la Serre, un capità d'artilleria retirat que va presentar a la Institució la seva escriptura nocturna, un mètode per llegir al tacte que volia ajudar els soldats a comunicar-se en la foscor sense el perill de ser descoberts per l’enemic”

Els fets que van donar lloc a que els invidents tinguessin accés al coneixement són fascinants; la vida de l’home que ho va fer possible, també. Sense cap mena de dubte, la vida de l’inventor es va desenvolupar en un entorn hostil, que suposava un repte en tots els sentits. Al final, però, aquest geni va convertir la seva desgràcia en motiu de superació. Va ser, doncs, una persona que revolucionaria la societat de l’època, capaç de canviar la història de la humanitat amb l’avanç que va suposar el mètode Braille per els cecs.

Els temps anteriors a la seva vida donarien peu a una història molt més fosca. La realitat és que les millores es van aconseguir molt a poc a poc, i va costar encara més integrar-les a la societat.

Per a mi, escriure aquesta història ha estat un regal de la vida i un aprenentatge en tots els sentits. Només puc estar agraïda a tants i tants invidents per la paciència, la confiança i tantes mostres d’afecte. Gràcies per ensenyar-me a mirar més enllà del sentit de la vista. Perquè, a diferència del veure, el mirar no és una experiència, sinó una trobada.

“Al final, aquest geni va convertir la seva desgràcia en motiu de superació”

Text: Coia Valls, autora d’Els camins de la llum

Fotos: @xrtrigo

Article publicat al número 49 de D'estil.

Twittear